AMB PACIÈNCIA I UNA CANYA...
El meu blog i jo estem de vacances forçades...Estic tot el dia mirant al terra i el meu blog no està dins del camp de visió...
Fins aviat, petonets a tothom!!!
M. Roser
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fins aviat M. Roser. T'esperem.
ResponEliminaAmb molta cura, començo a contestar comentaris, poquet a poquet, ja us explicaré...
EliminaGràcies per esperar-me Xavier, encara que l'espera sigui un mica llarga.
Petonets.
Ostres, i què hi ha dins el teu camp de visió... bé, ja ens ho explicaràs aviat, espero.
ResponEliminaDoncs dins del meu camp de visió aquest temps he tingut, sobretot, sabates, llambordes, bassals...Gràcies Xexu, si,ja us ho explicaré...
EliminaPetonets.
Els ulls una altra vegada, M. Roser? Vinga, ànims, fes bondat i recupera't ben aviat!
ResponEliminaUna abraçada molt gran!
Doncs si Montse, però aquesta vegada m'han fet una cura" a lo bestia" a veure si dura...Ja n'he fet de bondat ja, ara començo a veure cares!!!
EliminaPetonets.
Cuida't molt! Fes bondat i torna ben aviat!
ResponEliminaUna abraçada...
Gràcies Carme,
EliminaFaré molta bondat i tots els deure ben fets a veure si ara trec matrícula d'honor i no he de tornar a repetir curs!!!
Petonets.
Quan passe el temps i pugues, ens delectaràs amb les teues paraules.
ResponEliminaCuida't.
Petonets.
Hola Mari, espero que aviat, però he d'anar una mica a poc a poc, ja en tinc ganes...
EliminaPetonets.
que vols dir que no tens idees? no m'ho crec.... Va anima't i escriu.
ResponEliminaAi Joan si que tinc idees, el que no tinc és massa comoditat per escriure-les. Ahir vaig tornar a obrir l'ordinador, però aniré xino, xano, sense presses...
EliminaPetonets.
Hola M Roser.
ResponEliminaQue pot-ser tens catarates O vista cansada, la pantalla a mi amb carrega molt la vista.
Cuidat molt, el primer ets tu.Petons desde Valencia, Montserrat
Ui Montse tan de bo fossin cataractes, qu ja me'n van operar fa temps i només són dos dies i a corre...Jo us ho explicaré
EliminaPetonets.
Cuida't molt M. Roser, primer de tot es la salut. Esperem que aviat puguem tornar a gaudir amb els teus escrits.
ResponEliminaUna abraçada ben forta.
Hola Anna, ja em cuido ja,però es fa molt pesat...Jo també en tinc ganes!!!
EliminaPetonets.
T'enyorem, M.Roser! Cuida't força.
ResponEliminaPetonets.
Jo també us enyoro Glòria, sobretot ara amb el calendari d'Advent...Intento cuidar-me, tot el què puc!
EliminaPetonets.
Cuida't molt. T'esperarem el temps que et calga per recuperar-te.
ResponEliminaAbraçada.
Estimada, que aquest no és temps de penitència. Que els teus ulls resplendeixin a la tardor. alut sempre.
EliminaVaig escriure però el blog no em deixava entrar. A veure avui...
Ai Novesflors. jo que em pensava que amb un mes en tindria de sobres...Doncs ja veus que no!
EliminaGràcies i petonets.
Tens raó Olga, no és temps de penitència, però la meva postura n'era tota una expressió...
EliminaGràcies pels bons desitjos, em donen esperança!
Petonets i bona nit Olga.
Cuida't molt. M. Roser. El meu blog també ha notat les teues vacances forçades. Ànim i a recuperar-se.
ResponEliminaHola Jesús, ja ho veus, la tardor que és la meva estació preferida, no sempre em regala coses boniques...Espero tornar a donar un cop d'ull(¿?)ben aviat, al teu blog...
EliminaPetonets.
aquí estarem esperant-te , espero que aviat els ulls miren al front i cap amunt cuida't! ànims i abraçades !
ResponEliminaGràcies per pensar en mi i esperar-me...Ja estic una mica cansada de mirar peus, em sembla que coneixeré a a gent per les sabates!!!
EliminaPetonets.
Fins la propera.
ResponEliminaQue siguos.Feliç.
Petons.
Espero que la propera no es faci esperar massa...
EliminaGràcies i petonets.
Ei, Roser, sap greu, espero que estiguis bé, ja veus que aquí estem, esperant-te, petonets!
ResponEliminaDona, bé, bé...Tot i que si mires enrere sempre en veus de pitjor!
EliminaPetonets.
Que tens una depressió?
ResponEliminaAi, m'has fet riure una mica...No tinc una depre, no, normalment sóc una persona més aviat que peco d'ansietat, això no vol dir que hi hagi moments que estigui una mica feta pols, perquè això s'ha fet més llarg del què em pensava...
EliminaPetonets.
ResponEliminaM. Roser. Espero de debò que no sigui res. Si has de menester alguna cosa fes-m'ho saber. T'ho dic de veritat. Els teus comentaris en el meu blog són com l'aigua a l'assedegat. Vull tot el millor per a la teva persona. Deixa'm, finalment, deixar un rastre en forma d'enllaç
que té relació amb una alegria poètica i que volia compartir amb tu. Ara ho faig amb l'esperança que t'animi. No me'n sé estar de fer-te'n partícip.
http://faratrencdalba.blogspot.com.es/2016/11/ulls-de-glac-guanya-el-xxxii-premi-de.html
Una abraçada guaridora des de El Far i, si m'ho permets, una besada emocionada.
Moltes gràcies Jordi, per ser-hi sempre, pel teu oferiment i els teus bons desitjos..Suposo que t'han donat un premi!!!Me n'alegro molt i molt, ara mateix vaig a mirar-lo...
EliminaAl primer post us explicaré la meva "aventura"...
Petonets.
Bona nit M.Roser,
ResponEliminaCuida't molt. El repòs també va bé per retrobar-nos. Fins aviat.
Petons
Hola Teresa, jo normalment reposo, quan no tinc altre remei, que no sóc gaire de mmeditar...
EliminaPetonets.
Fins avui no t'he llegit, Roser. Veig pels comentaris que tens problemes als ulls. Cuida't molt, bonica. Una abraçada!
ResponEliminaHola Teresa, ja veus que no tens pas l'exclusiva de les aventures amb gent de bata blanca...Us ho explico en un post que posaré!
EliminaJo ja em cuido ja!
Petonets
Caram Roser, sap greu! Però bé, tu ets tan optimista que de ben segur estaràs aviat amb nosaltres, jo ja tinc ganes de tornar-te a llegir, et trobem a faltar, una persona com tu no passa desapercebuda. Un petonàs!!
ResponEliminaMoltes gràcies Rafel per aquestes paraules tan boniques, sempre va bé que algú t'alegri el dia...Sóc optimista, però de vegades les coses es fan molt pesades, aquesta setmana he tornat a retrobar-me amb l'ordinador, us posaré un post"explicatiu"...
ResponEliminaPetonets.