Fa temps que no explico batalletes...
Aquest podria ser el títol d'una novel·la... Van ser uns viatges en tren, amb una amiga...( encara no tenia cotxe)
Vam comprar un "quilomètric", no sé si us sona, enlloc de bitllets compraves quilòmetres i anaves tirant de beta mentre duraven. Vam fer dos viatges un a Albacete, a casa d'un amic especial, en un permís seu de la mili ( quins temps), amb parada a Alacant i València i l'altre viatge el vam fer a Madrid, i a una part de Galícia.
Recordo que a la nit, mentre l'amiga dormia, m'escapava pels carrers del barri moro d'Alacant a veure la lluna plena i en un recorregut amb un tren de rodalies, vaig acabar a la cabina del maquinista, compartint un entrepà que ell portava i segons em digué, fet " por las manos de una amante esposa"...( el costum de viatjar sola)
Jo ara fa temps que no vaig en tren, però suposo que no deuen tenir punt de comparació amb els d'aleshores i això que anàvem en primera i fins i tot i vam dormir una nit, en llitera. Recordo que em vaig despertar en una estació i per la finestreta em va saludar un rètol que deia, Valladolid... Al tornar, vam dormir al mateix departament on seiem de dia, perquè els seients s'abaixaven, amb els peus intercalats, amb els dels passatgers del davant...
 |
| Maletes , farcells , un cotxet amb un nen, a punt per pujar al tren i començar una nova vida amb molts interrogants... |
No sé si molts recordareu els trens de llarg recorregut d'aquella època (anys setanta-vuitanta...). Cada vagó tenia uns quants departaments, on hi cabien unes vuit persones i estaven separats uns dels altres, amb envans de fusta. Tots donaven a un passadís amb molts finestrals, on la gent quan es cansava de seure o tenia ganes de veure el paisatge, sortia a estirar les cames.
En una d'aquestes passejades dins del tren, vaig posar-me a parlar amb un noi força ben plantat, que em va dir que havia emigrat a Bèlgica ( era l'època de l'onada d'emigrants espanyols a la resta d'Europa)) , havia vingut uns dies a veure la família i ara tornava a marxar. Durant el viatge vam fer moltes xerrades i de seguida em va agafar confiança. Suposo que li va cridar l'atenció el fet que jo ( aleshores una estudiant finolis) no tingués problemes per relacionar-me amb ell, " un pobre emigrante"... ( que cantava en Valderrama). A mi em va anar molt bé perquè era una manera agradable de viatjar i el temps passava més de pressa. Ens vam escriure algunes cartes i una felicitació de Nadal molt xula i a la tercera, ja em demanava "relacions" ( es deia així abans)...Si he de dir la veritat, no recordo com es va acabar la història, ja que no era pas el què jo pretenia...
Les cartes les guardo, no només les seves, sinó dels diferents amics especials, amb els quals m'he cartejat a la vida. Gairebé totes estan força esgrogueïdes pel pas del temps, però de tant en tant m'agrada rellegir-les.
A mi els trens sempre m'havien fascinat i ja veieu que a més de per anar a fer turisme, també si podia fer amistats i fins tot lligar!!!
 |
| El tren avança planures enllà, carregat de somnis... |
Ja veig que l'emigrant tenia ganes de quedar-se al país o bé d'endurse'n un tros cap allà....
ResponEliminaBon records...i bones lectures nostàlgiques
He, he, m'encanta explicar coses de quan era joveneta, em va saber greu per l'emigrant, perquè em sembla que el vaig utilitzar...
EliminaBon vespre, Joan.
Els viatges en tren sempre són molt especials, tenen un romanticisme inherent, encara que no es lligui. Només mirar per la finestra d'un tren ja fa somiar. Ja veig que tu no perdies el temps i feies amics a dojo... I lligavrs també, amb intenció o sense!
ResponEliminaI sobretot els d'abans Carme, ara tothom va més absort en les seves coses i és més difícil connectar amb les persones, però aquells trens de la meva joventut eren molt màgics i com que eren més lents i havia temps per a tot.
EliminaPetonets, Carme.
Uns bons records, Roser.
ResponEliminaPer Mallorca les distàncies són curtes, encara que sempre m'ha agradat viatjar en tren. El paisatge cobra una visió diferent i les converses, també, són simpàtiques. El trajecte que recordo més llarg va ser de Bilbao a Eibar, en un tren de fusta i amb un paisatge verd meravellós. Això sí, no recordo haver lligat. ;)
Bessets de nit.
A Mallorca teniu aquell tren de Soller, qu, encara que el trajecte sigui curt és molt i molt bonic...Pensa que de vegades un viatge en aquells trens durava pràcticament un dia i alguna cosa havies de fer per distreure't, a part de mirar el paisatge...
EliminaPetonets, Bonica.
Viatjar en tren, tal com tu mateixes ens anuncies al títol, tenia màgia. Potser només la podien igualar els viatges en vaixell.
ResponEliminaA finals dels 80 vàrem anar de Barcelona a Vigo en tren, i dormíem en lliteres. Sense ser aventurers, el tren fa que te'n sentis una mica.
"Viajeros al treeeen!"
L'avantatge del tren era que no marejava i el vaixell algunes vegades...Jo en recordo un de viatge en vaixell a Mallorca, que em vaig passar tota la nit recorrent el vaixell i parlant amb els mariners que estaven de torn!
EliminaI pensa una mica en quantes hores vau tardar en aquell viatge, tot i que si el feies de nit, sempre podies aprofitar per dormir. per a mi si que eren aventures, perquè tampoc és que en aquella època , fes gran cosa... En els de llarg recorregut, veies la gent carregats de farcells i criatures que pujaven il·lusionats per trobar un futur millor, que no sempre ho era... Si els comparem amb els d'ara, mare meva ( bé, els de rodalies, no han canviat massa)...
Petonets, Xavier.
A mi sempre m'ha agradat viatjar amb tren. Encara m'agrada tot i que no ho faig sovint però per a viatges una mica llargs fa goig.
ResponEliminaPer a mi és la millor manera de viatjar, el què passa és que quan tens cotxe t'hi acostumes, per la comoditat que pares on i quan vols...Però jo sempre recordo els viatges en tren de la meva joventut!
EliminaPetonets viatgers
I tant que recordo aquests trens, M. Roser! Els viatges eren llarguíssims; fins a Pamplona hi vam estar tota la nit, fins a Saragossa 8 hores... Però a mi em feien una mica d'angúnia els seients entapissats, perquè al TBO, la vella Ulisses sempre deia a les historietes que eren "un nido de pulgas" i a mi, ingènua, tot em picava...
ResponEliminaSaps quin ha estat un dels meus somnis incomplets a la vida? Viatjar amb el Transiberià. Però bé, sempre quedarà la imaginació...
Una abraçada, bonica!
Doncs imaginat de Barcelona a Galícia...Em sembla que hi havia tres categories de vagons; els de tercera amb seients de fusta, els de segona que eren els que tu dius de seients entapissats i podies dormir , perquè els seients s'abaixaven i els de primera, que eren els de lliteres...De la netedat millor no parlar-ne, jo en aquell temps no tenia massa manies! I tu volies viatjar amb el Transiberià? Aquest si que era tota una aventura per la llargada del viatja i la falta d'higiene...Un parent meu que va anar fins a la Xina amb bici, va fer un tram del viatge en aquest tren ( no fa gaire) i t'asseguro que el què esplivava no feia gaires ganes d'anar-hi...
EliminaJo vaig mirar per fer el Trans-cantàbric, o l'Andalus, que són tot un luxe, però me'n vaig desdir, perquè una setmana et costava més o menys un milió de les antigues pessetes... Com dius tu, sempre queda la imaginació!
Quines batalletes més simpàtiques, M.Roser. Ens agrada quan ens les expliques :)
ResponEliminaJo no he viatjat gaire en tren. És ara quan em desplaço més amb aquest transport, però sempre són viatges curts, per les rodalies.
Anècdotes per explicar als nets, en el me cas als renebots...Doncs a mi em passa el reves hi viatjava quan no tenia cotxe...Si era un lloc a prop, feia dit!!!
EliminaPtonets, Glòria.
Aquests viatges en tren que ens relates, penso que no era pel tren, eren uns temps que tot era una il·lusió i de qualsevol activitat es podia generar una aventura. Jo el tren el vaig conèixer en els viatges de la mili i observava tota aquesta miscel·lània que comptes, però la meva gran aventura va ser quan em vaig anar a Balsareny amb 23 anys, el meu treball assegurat i sense dependre de ningú, aquest va ser el meu gran viatge en tren.
ResponEliminaPetonets M. Roser
Tens raó, eren altres temps i les persones ens relacionàvem d'una altra manera...Ai si recordo els soldats com s'acomiadaven a l'estació de la família, que feia adéu amb la mà fins que el tren desapareixia en un revolt...
EliminaM'imagino la teva gran aventura, un viatge llarg a un lloc desconegut, però suposo que amb la motxilla plena d'il·lusions!!!
Petonets també, Alfonso.
Jo recorde una vegada que vaig anar d'Alcoi a València en un tren d'aquells que es podien baixar les finestres un tros. Davant de mi, una parella de gent major, va pelar una taronja deixant la pell en un periòdic. Quan vam passar per un túnel aprofitant que estava fosc, van tirar el paper amb les pells per la finestra. Però oh! estava tancada. I quan vam sortir del túnel, l'home portava al cap una perruca amb rínxols de taronja.
ResponEliminaQuins records!
He, he, una anècdota ben divertida, no si val a fer trampes, que després es descobreixen... Suposo que els túnels eren ben aprofitats, sobretot en aquells temps que les persones no gosaven fer en públic, les més innocents demostracions amoroses!!! I tant , records bonics...
EliminaPetonets, Mari.
El tren sempre és especial.
ResponEliminaSi pots conversar amb la gent, el paissatge. Tot pot ser un gran miracle.
Una Abraçada.
Jo trobo que és el medi de transport que més et permet relacionar-te amb les persones...
ResponEliminaMirar el paisatge és molt bonic, però comentar la jugada amb els companys de viatge , és molt enriquidor...
Petonets, Olga i Carles.
El tren sempre m'ha agradat, i molts viatges a l'estranger han estat en tren, inclòs l'Eurostar (Canal de la Mànega). Tinc un llibre que es diu "Trens" (Òmicron).
ResponEliminaDel tren d'immigrants d'interior, aquí en deien el transmiserià. Coses de l'època. Primer murcians, després extremenys i finalment andalusos. No sé què deuen pensar de Susana Díaz, que maleeix el nostre acolliment quan els seus, que es morien de gana, han prosperat. Mossega la mà que li dóna el pa.
Petonets d'últim dia.
Hola Olga, trobo que els trens són una mica màgics, veig que a tu també t'agraden...Fixa't , si fins i tot els has dedicat un llibre!
EliminaNo anaven pas errats amb el transmiserià, perquè segur que havia vist molta misèria...Mitja Espanya venia amb aquests trens, però alguns se n'han oblidat, que aquí van treure el ventre de pena!
Que passis uns dies ben plàcids a la muntanya, respirant aire sa, ple de flaires d'herbes silvestres.
Petonets i fins aviat.
Hola Roser, casualment estic a punt de publicar un post sobre cartes. Però el que m'ha motivat més del teu post han estat els viatges en tren. Dius que no saps si ara són iguals que abans. Jo havia viatjat de petita amb la mare a Reus, a Lleida i tenia el record d'uns trens cafetera i uns vàters bruts. Fa uns vint anys vaig anar a Galícia amb el marit i els fills i t'asseguro que vaig tornar a reviure el tren de feia trenta anys. Molt net quan començaves el viatge, vagons, vàter, menjador, i una
ResponEliminasegueixo, que se m'ha disparat: baconera l'endemà la matí, al cap de deu hores. Em va semblar que no havia passat el temps per la Renfe. Suposo que amb els de rodalies no deu passar el mateix.
ResponEliminaI veig que en tus años mozos eres una xicota llançada. Encara ho ets, ja ho sé.
Petonets!
Hola Teresa, tot el romanticisme dels viatges en tren, estava entelat per la manca d'higiene, perquè durant el recorregut em sembla que no es netejava res...Suposo que l'AVE, deu ser tota una altra història.
EliminaSobretot, era independent i suposo que això em feia ser una mica llançada. Si expliqués les meves aventures fent dit!!!
Ahir vaig trucar a la Gemma, per ensenyar-li els meus barris "senyorials", però ja tenia plans, un altre dia serà!
Petonets també per a tu, guapa.
aquells trens d'abans.....viatges entranyables, converses i coneixences.....realment una mica màgic! gràcies per a fer-nos conèixer una història tant entranyable M Roser
ResponEliminaAi Elfre, és que a mi m'encanta explicar batalletes, si penso que poden interessar, és clar...I els viatges en tren de la meva joventut, donaven molt de sí!!!
EliminaPetonets de diumenge.
Que bonic que era viatjar en tren i quines aventures hi passàvem. Els meus records són del carrilet que l'agafàvem sovint, que suposo que deus recordar. Ara aquests viatges llargs de vacances que feies devien ser una passada per les experiències i els bons records que en queden.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser.
Si que el recordo el carrilet, però com que els viatges no duraven gaire, no hi havia temps per a res...
ResponEliminaDoncs sí, els trens de llarg recorregut eren com la plaça d'un poble, on podies fer vida social amb la gent que anava i venia!
Petonets, Anna.
Hola M Roser, per fi tinc una mica de temps i t´acompanyo en aquest tren. Avans sempre es feien coneixenses. El ultim en el que he viatjat fa mes dún any amb l´Euromed de Valencia a Barcelona, i es molt comodo i rápid.
ResponEliminaBe moltes gràcies per la teva visita i mols petonets desde Valencia, Montserrat
Gràcies pel comentari Montserrat...Els trens d'abans i els d'ara, res a veure eren molt d'estar per casa!
EliminaHe trobat dues fotos de Montserrat de nit, que són molt guapes, miro si trobo el teu correu i teles envio...
Petonets i bon vespre.
¡Hola, Mª Roser!!!
ResponEliminaQue bella entrada nos dejas, amiga: viajar en tren es viajar por la vida viendo paisajes naturales que nos miman, pueblos ciudades bonitas y pájaros surcando en cielo, vemos salir el sol tempranero y ponerse al atardecer tan placentero. O sea que me encanta viajar ne tren con mis ojos bien despierto y empaparme de la belleza que tenemos y muchas veces no la valoramos.
Ha sido un inmenso placer pasearme por esta tu casa, perdona mi tardanza en que voy con mucha calma, hay días que no veo el ordenador.
Te dejo mi fuerte abrazo, mi inmensa estima y gratitud.
Hasta septiembre, si Dios quiere.
Se muy muy feliz.
Hola Marina!
EliminaNo hay nada que perdonar cada uno se reparte el tiempo a su manera y más ahora que ya empezaron los cxalores...
Celebro te hayan gustado mis batallitas, es que me gusta recordar cosas de juventud y compartirlas y el tren era tan mágico, digo era, porqué en cuanto tuve coche propio se acabaron los viajes en tren...Pero como se suele decir, "que me quiten lo bailao"...Fueron experiencias muy lindas!
Que tengas un feliz verano y que disfrutes de las coss bonitas de la naturaleza , con tus seres queridos.
Muchos besitos cariñosos.