L'HIVERN TAMBÉ HA FLORIT!
Només flors i cel,
l'arbre se n'enamora.
Un amor tendra.
Branques torçades,
com bandera florida
que oneja a l'aire.
La neu rosada
ara cobreix les branques.
L'arbre tremola.
FOTOS DE LA M. DOLORS, (LA MEVA GERMANA)
M. Roser Algué Vendrells
Tots estem frisant ja la primavera....però encara ens falta, alguna tramuntanada haurem d'aguantar, però almenys això ja ens mostra que és més propera
ResponEliminaSi noi, les tramuntanades i mestralades encara ens ventilaran uns dies, perquè sol ser temps de març, de totes maneres aquest any el febrer ja marceja!
EliminaGairebé ens falta un mes per la primavera...
Petonets.
Quines fotos més boniques! Realment, aquesta explosió -s'ha de dir així- dels ametllers és una de les millors imatges de l'hivern… M'agrada aquest amor entre l'arbre, les flors i el cel.
ResponEliminaÉs que ma germana és molt afeccionada a la fotografia, encara que només sigui per anar a donar un vol, ella sempre amb la màquina a l'espatlla i això que pesa bastant, perquè és gairebé de professional...
EliminaÉs que a la natura miris on miris, tot enamora!
Petonets.
L'hivern, pobret té mala fama, però sempre floreix... m'encanten les florides d'hivern.
ResponEliminaI els teus haikús també!
El diumenge, entre el blanc rosat dels ametllers i el groc de les mimoses, el paisatge era una preciositat...A mi m'agrada l'hivern , que faci fred i quan floreix encara més, però no tan quan comença a marcejar amb les ventoleres, tot i que aquest any, ja en portem unes quantes...
EliminaUi els haikús, els volia relacionar amb cada foto i vaig haver de pensar força...
Moltes gràcies i petonets.
Quina preciositat! El que més m'agrada d'aquesta època són els ametllers florits.
ResponEliminaBonic haiku també.
Ma germana es posarà contenta, ja que n'és l'autora, però de totes maneres el mèrit sempre és de la natura...
EliminaMoltes gràcies i petonets florits.
has trobat un fantàstic acompanyament, a la delicadesa dels teus haikús.
ResponEliminal'hivern floreix en les teves paraules...,amb els pètals dels sentiments.
ptns.
Mercè , fins i tot els teus comentaris, són pura poesia...Fer florir l'hivern! Seria com fer la competència a la natura...
EliminaEls sentiments sovint ajuden, si la tècnica és queda curteta!
T'envio una flor amb el ventijol, amb un petonet a cada pètal :)
els ametllers són els primers a anunciar-nos que la primavera ve espentant
ResponEliminaSi, sembla que la primavera tingui pressa per arribar, però el calendari i la meteorologia, sovint van des-coordinats...
EliminaEls petonets que us envio, ara ja són florits.
Diumenge vaig agafar el cotxe i ja vaig veure el paisatge tacat d'aquest inconfusible coloració dels ametllers florits.
ResponEliminaI que n'és de bonic ara el paisatge, perquè la blancor dels ametllers contrasta amb els camps que ja comencen a verdejar...Vaig collir un parell de floretes d'un ametller solitari a mig aire de la serra, que em va fer pensar amb el poema d'en Maragall...
EliminaPetonets.
totes dues heu copsat el gran moment; el do de la concisió; records!
ResponEliminaAvui hem treballat en equip...Que la natura bé s'ho mereixia, amb aquest regal que ens ha fet...Els hi donaré, segur que se n'alegrarà.
EliminaPetonets, Jordi.
Felicitats a la fotògrafa, unes instantànies precioses
ResponEliminaJa li passaré la felicitació a ma germana, segur que estarà contenta.
EliminaMoltes gràcies, noieta i molts petonets florits.
ResponEliminaEl contrast del blau amb l'ametller és, en si mateix, un poema visual. Vers breu i imatge sempre han fet bona combinació! Preciosa la bandera que florida oneja a l'aire.
Abraçades, des de El Far.
Tens tot la raó Jordi jo també penso que aquesta combinació de colors és un autèntic poema visual...He fet una progressió, primer l'arbre sense, només la capçada i finalment , les flors que toquen al cel...Amb uns petits i senzills poemes per companys, a mig camí de la part visual...
EliminaSegur que la ventada et portarà petonets de pètals, cap el Far.
Boniques fotos i boniques paraules!
ResponEliminaGràcies en nom de l'artista de la càmera...I gràcies en el meu per trobar boniques les paraules!
EliminaPetonets, Ignasi.
Quina bellesa, M. Roser! L'últim haiku, el de la neu rosada, el trobo fantàstic! Una gran manera de descriure les esplèndides imatges! Esperem que les flors s'arrapin ben fort a l'arbre, perquè avui la ventada és de les que espaordeixen.
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies Montse, ai que em posaré vermella!!! lLa meva intenció era que les paraules expressessin el què sentia mirant les boniques fotos( tot queda en família)...
EliminaSegurament avui veuríem el terra ple de neu rosada que ha caigut de l'arbre, ja que el vent bufava de valent. Potser t'arribarà algun pètal, petonets segur que si!
Què seria de l'hivern sense les flors impacients als arbres?
ResponEliminaSón molt bells els haikus.
L'hivern seria més trist i més fred, les flors a més de fer el món més alegre, donen caliu...
EliminaMoltes gràcies Helena.
Petonets.
Enhorabona pels teus haikús M. Roser.
ResponEliminaLa neu rosada... Roser.
Enhorabona també a la teva germana. I per la part que els toca, els doneu l'enhorabona ala ametlles.
(Ahir en tot el dia no vaig aconseguir entrar a aquest blog. Només s'obria la meitat i es "penjava".
Moltes gràcies Xavier, és que la natura és molt inspiradora...
EliminaLa meva germana estarà molt contenta que hagin agradat les seves fotos, és que li encanta fer-ne.
No et preocupis que tot sovint passen coses una mica estranyes, deu ser la bufera de les bruixes que aquests dies estan molt enfadades!
Peonets.
Boniques fotografies i preciosos versos.
ResponEliminaTot s'uneix en meravellosos ametllers i esperem que les gelades no trenquin el conjunt.
petonets
Moltes gràcies Alfonso, les fotos i els versos es fan companyia...
EliminaLi tindrem de dir al Molina que ens posi bon temps...Déu ens en guardi, d'una glaçada tardana...
Petonets.
Feu un bon equip la teva germana i tu. Els poemes són una bona companyia a tantes flors d'ametller. Semblen flors delicades però no ho són pas, s'afronten decidides al fred de l'hivern.
ResponEliminaFelicitats a les dues.
Si noia, les fotos són la seva obsessió i se li dóna molt bé...Com que les vaig veure em va sembla que eren com una caçó que hi faltava la lletra...
EliminaLes aparences enganyen de vegades els que semblen més febles són els més forts...
Moltes gràcies, per duplicat!!!
Felicitats a la M. Dolors per aquestes imatges tant precioses, i felicitats a tu per aquests bonics haikús i que tant bé les acompanyen.
ResponEliminaPetonets
Anna, ja ho veus, hem fet un dueto literari-fotogràfic...Com a bones germanes!
EliminaPetonets florits.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaNos dejas una preciosa entrada con eso árboles florecidos que ya parece primavera, que aunque falta poco, por aquí llueve y hace frío.
Te quedaron hermosos los haikus. Te dejo mi felicitación y cariño.
Un abrazo y se muy muy feliz.
Buenas noches, Marina!
EliminaQuien dijo frío? Con un sol resplandeciente y unas bellas flores, la calidez nunca falta...Veo que la meteorologia me qiere un poco más que a ti!
Gràcias por tus palabras y tu cariño.
Intenté comentarte el post de Rosalia de Castro, en gallego, no se si lo conseguí.
Caram, quines artistes. Juntes, podrieu fer un altre gran blog :)
ResponEliminaEn una família acostuma a haver-hi diversitat de talents... Doncs mira, és una idea!
EliminaPetonets.
Flors d'ametller, atrevides, impacients, precipitades...Sempre volen ser les primeres en anunciar que s'acosta la primavera.
ResponEliminaBoniques les fotos, felicita a ta germana i els haikus, que deuen ser teus, són molt macos també.
Són unes flors molt boniques i sembla que vulguin tocar el cel per convertir-se en petits estels...
EliminaSí, els haikús són meus...Gràcies de part de les dues!
Petonets.
Bonics, bonics, a veure si ens porten la primavera!
ResponEliminaAviat , aviat, que al migdia ja fa caloreta,,,Espero que cap gelada tardana, doni un ensurt als ametllers...
ResponEliminaPetonets i bon cap de setmana.
Preciós Roser!, Els ametller florits són una passada. L'arbre se n'enamora... dius. Ja ha arribat la primavera a Esplugues? Aneu avançats, aquí encara és hivern.
ResponEliminaMoltes gràcies Teresa, és que la natura també té el seu petit cor ple de sentiments i els comparteix amb tothom...No, no és primavera, els ametllers floreixen a l'hivern, com a mínim als llocs de temperatures suaus.Però ara el temps ja comença a marcejar( bonica paraula), sobretot per les ventades.
EliminaTu agafat fort a un arbre, que no se t'endugui una mestralada...Ai que ja et veig volant per damunt del poble, vigila amb la punta del campanar, he, he...
Petonets, guapa.
ahir mateix en vaig veure un, un ametller florit! anuncis de primavera....unes fotos precioses i unes boniques paraules
ResponEliminaMoltes gràcies per duplicat...Aquest dies se'n veuen molts a alguns, fins i tot, les flors ja han perdut els pètals i aquesta meravella de la atura bé es mereix algunes paraules, humils , però plenes de sentiment...
ResponEliminaPetonets.
Els haikús i els ametllers florits són un regal per l'ànima...
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies Marta! El bon temps que ens regala una mica d'inspiració...
EliminaPetonets, florits.
Per aquí estan florint molt a poc a poc, aquest hivern està sent una mica estrany a les illes, potser que amb els teus bells haikus s'animin a fer-ho. ;)
ResponEliminaÉs una de les imatges, reals i virtuals, que m'agraden més.
Aferradetes!!
Gràcies Lluneta...Recordo un febrer que vaig venir a Mallorca, al casament d'una amiga( ja fa anys) i vaig veure camps i camps d'ametllers tots florits! El nuvi tenia una casa de pagès i n'estava tota envoltada. Una preciositat.
EliminaPetonets, florits.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaPaso para agradecer tu paso por mi puerto marinero. Y decirte que si has escrito muy bien el gallego, quizá mejor que yo, pues no sé escribirlo muy bien porque me enseñaron el gallego champurrado... o sea ni castellano ni gallego. el texto aún me lo corrigió una amiga que tengo en Lugo, después de publicarlo...
Te dejo un abrazo en espera de una nueva entrada.
Hola Marina!
EliminaVives en un puerto? Puedo pregunte cual?
Me hizo ilusión homenajear a la gran Rosalia de Castro, en su propia lengua...
Que gracia esto del gallego champurrado, he, he...Supongo que el gallego se hablará más en el interior de Galicia.
Besos cariñosos, amiga.
Les belles flors d'hivern seran després aliment agradós, i component de tants dolços de gran tradició en tots els nostres pobles. Ara es presenten vestides de glòria i a l'estiu, encara amagades als obradors, en faran els torrons... Ens menjarem tot un any, tot un cicle.
ResponEliminaHi havia una novel·leta d'en Josep Maria Floch i Torres que es deia: "Quan floriran els ametllers". La tinc, i és de la biblioteca Gentil.
Bona nit entre tantes delícies, Roser.
I potser són més belles, perquè són les primeres...I tens raó, tots els nostres dolços típics són a base del seu fruit i segurament són tan bons, perquè surten d'aquestes flors com dius tu, vestides de glòria!
EliminaEm sona haver-la llegit, ja que les obres d'en Folch i Torres ( pagines viscudes) van ser les meves lectures primerenques com les flors de l'ametller!
Bona nit a tu també, Olga.