Subscribe:

diumenge, 21 de febrer del 2021

Tinc una amiga blogaire, que té un blog de poemes i són molt i molt bonics, es diu  " Descubriendo nuestro interior". Em va cridar l'atenció, perqué fa uns quants posts hi va posar un poema del Joan Margarit, NO TIRES  LAS  CARTAS DE AMOR, que és preciós. Per això he volgut fer un post amb un poema  seu i a més, n'hi he posat també dos del Joan.

 Las cosas por su nombre:

Si digo ventana

aquel atardecer.

Si digo miel

tus ojos.

Si digo música

tu risa.

Si digo árbol 

tus brazos.

Si digo nido 

tu corazón.

Si digo pájaro 

yo.

            ADRIANA  ALBA.

"Si digo belleza

tu alma."

(Estos dos versos los añadí yo.)




MUJER DE PRIMAVERA

Detrás de las palabras solo te tengo a ti.

Triste quien no ha perdido

por amor una casa.

Triste el que muere

con un aura de respeto y prestigio.

Me importa lo que sucede en la noche

estrellada de un verso.

Joan Margarit

LA MUCHACHA DEL SEMÁFORO

Tienes la misma edad que yo tenía

cuando empecé a soñar con encontrarte.

Entonces ignoraba, igual que tú lo ignoras,

que el amor se transforma en el arma cargada

de soledad y de melancolía

que ahora está apuntándote en mis ojos.

Tú eres la muchacha que busqué

durante tanto tiempo, cuando aún no existías.

Y yo, el hombre hacia quien querrás

alguna vez encaminar tus pasos.

Pero estaré tan lejos de ti entonces,

como lo estás ahora de mí, en este semáforo.

Joan Margarit

M. Roser Algué Vendrells


https://descubriendonuestrointerior.blogspot.com/

16 comentaris:

  1. Preciosos poemas. Se nos fue un genio y un maestro.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llevas razón Rocío, realmente sus poemas són de los que te enseñan a ver la vida con visos de realidad. Descanse en paz.
      Petonets, Rocio.

      Elimina
  2. Molts bells poemes ens ha deixat.
    Gràcies per compartir-los.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, Lluneta, poemes bells i dels que s'entén el missatge que ens deixa, sempre positiu, encara que de vegades amb una mica de tristor...
      Petonets, bonica.

      Elimina
  3. Margarit escrivia de molts temes. Intensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que l'amor i la mort, eren temes molt recurrents en els seus poemes, ens deixava també d'altres missatges, relacionats amb la vida quotidiana!
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  4. Un poeta molt profund Joan Margarit.
    Consultaré aquest blog que dius. Aquest poema: Las cosas por su nombre és preciós!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si , Marta, profund però entenedor. Els seus missatges sempre eren transparents...
      L'Adriana fa uns poemes preciosos, fa molt de temps que ens trobem pel blog i em va sorprendre, perquè abans de que el Joan es morís , ella va posar un poema seu. La vida és plena de casualitats.
      Petonets, Marta.

      Elimina
  5. Ben escollits poemes , Roser. Ell ha marxat, però la seva obra ens segueix acompanyant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tinc bastants llibres del Joan i vaig intentar triar els que fossin profunds dins de la seva senzillesa.
      Petonets, Artur.

      Elimina
  6. Els poetes no marxen mai... se'n va la persona de carn i ossos, però el poeta es queda en els sus versos. Profund i trist, per acompanyar-nos en els moments necessaris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Carme, profund i trist, així són molts dels seus versos.
      En qualsevol moment de la vida els versos sempre ens fan companyia.
      Petonets Carme.

      Elimina
  7. Muchísimas gracias estimada amiga, es una alegría compartir mi humilde poema en tu espacio.
    Estas ventanas mágicas (como yo las llamo) tienen la particularidad de estrechar lazos y compartir de alguna manera nuestros sentimientos.
    Una verdadera pena, la partida de Joan Margarit, a quien admiro profundamente, y estoy convencida que a través de sus letras siempre estará entre nosotros.
    Te dejo un afectuoso abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcias a ti, Adriana, por tus poemas que siempre llegan al corazón!
      Que casualidades tiene la vida...Cuando vi su poema en tu blog, pensé que era muy bonito que compartiéramos la admiración por este gran poeta cuyos versos siempre nos acompañarán.
      Molts petons, amiga.

      Elimina
  8. Que bonic tot, Roser. Tant els dos poemes de Margarit com el primer. Ens ha deixat un gran poeta però que tindrem present amb tota la seva poesia, amb les seves belles paraules.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si noia i jo no sabia pas que estigués malalt, descansi en pau.
      M'agrada que t'hagi agradat el post, vaig intentar buscar poemes dels que tenen missatge que arriba, perquè són senzills.
      Amb aquesta noia fa molt de temps que compartim l'espai dels blogs, té molta sensibilitat.
      Petonets, Núria.

      Elimina