Vaig passejant tranquil·lament pel camí de la vida i alguna cosa m'empeny a endinsar-me en un bosc frondós... De seguida veig que és especial, perquè em venen a rebre un munt de paraules...I ves per on, gairebé ensopego amb la primera, perquè em crida l'atenció. És la paraula arbre, que sembla ben normal per un bosc... Però després me n'adono que n'hi ha d'altres com, silenci, llunàtiques, enyor, penyora...És un bosc màgic, on cada un dels seus components, té un missatge. Jo ara vull compartir amb vosaltres el que em regala la paraula ARBRE
Si la terra m'abraça, jo
no em resistiré.On aniria?
No sé volar com els ocells,
i en el mar m'enyoraria.
Estendré les meves arrels
i amb els braços oberts
desplegaré les branques
i en lloc de fulles i fruits
i naixeran paraules.
Paraules,
que bressolades pel vent
com xiuxiueix d'ocells
arribaran molt lluny,
a qui vulgui escoltar-les.
Remoroses paraules
que gronxades per l'oreig
voleien i s'escampen.Oh,
música subtil de les paraules.
I així passarà el temps,
fins a morir dempeus
com volen morir els arbres,
els arbres orgullosos i fecunds,
els arbres arrelats
al bosc de les paraules.
les arrels que tenim són les que ens aferren al lloc que estimem, no volem arrencar-nos del nostre lloc, som una mica com els arbres, no ens agrada massa canviar de lloc
ResponEliminaDoncs sí Joan i aquest poema de la Glòria ho reflecteix molt bé, tot i que si és per millorar...
EliminaPetonets.
Quin detall més bonic, M.Roser! Com t'agraeixo el post tan bonic que dediques al meu llibre. Ha sigut una sorpresa ben agradable.
ResponEliminaMoltes gracies!
Glòria tu ja saps que si ho he fet, ha estat amb molt de gust...Amb aquest poema que em va donar la benvinguda al bosc, em sento molt identificada i ara aniré llegint de mica en mica els altres, que ben segur, reflecteixen la teva sensibilitat...
EliminaGràcies a tu, que també saps donar sorpreses boniques!
Petonets de capvespre.
És una delícia, aquest poema!
ResponEliminaI tant Helena , i està molt bé que ens doni l'entrada al Bosc de paraules, totes elles plenes de sensibilitat...
EliminaPetonets.
Quin bosc tan especial!
ResponEliminaBonica entrada i bonic poema.
És un bosc gairebé màgic, Carme i aquest primer arbre, és un petit tast de tot el que hi trobarem...
EliminaPetonets de capvespre.
Un encant, els versos de la Gloria i m'agrada també, el punt de llibre ; ))
ResponEliminaFelicitats a las dues !!
Ja ho pots ben dir Artur...M'ha semblat que tractant-se d'un bosc, l'Arbre era la paraula més escaient...
EliminaGràcies Artur, sobretot les hem de donar a la Gòria per fer possible que podem gaudir d'aquest bosc...
Petonets.
La darrera estrofa, la que més m'agrada.
ResponEliminaUn bosc deliciós.
En tots els poemes sempre hi ha una part amb la qual ens identifiquem més...A mi també m'agrada , especialment, la segona!
EliminaUn bosc per perdre-s'hi, i quedar-se embadalit amb tantes paraules que ens envien missatges de poesia.
Petonets Jordi.
És un plaer passejar-se per aquests boscos de paraules de la Glòria. Aquest poema m'encanta.
ResponEliminaSi noia, estaria bé poder passejar-hi mentre gaudim de les paraules plenes de sensibilitat...
EliminaA mi també m'agrada, això d'estar arrelat a la terra, és important!
Petonets Sílvia.
Quin regal ens ha fet aquest bosc i molt maco el detall que has tingut en na Glòria.
ResponEliminaAgraïda a totes dues.
Bessets de bona nit. :)
Has vist que bonic aquest bosc? ara només falta que l'il·lumini la llum de la lluna plena...
EliminaGràcies a tu Lluneta.
Petonets de llum.
Les paraules bressolades pel vent arribaran lluny. Sense paraules no som ningú. Un poema molt bonic, gràcies per triar-lo.
ResponEliminaI aquests dies amb les ventades que ha fet, segur que les paraules estan escampades arreu i s'han parat a fer estada, a casa de les persones sensibles...
EliminaPetonets voladors.
M'ha agradat molt este poema :) Ple de delicadesa i alhora molta fermesa.
ResponEliminaSí, jo també vull morir dempeus, com els arbres del bosc...
Besets :)
I tant , Ximo, dempeus i amb dignitat...Però de moment millor viure, per gaudir d'quests poemes...
EliminaPetonets de vesprada.
Gràcies per compartir, tant bonic Poema, no conec a questa autora, pero m´agradat força.
ResponEliminaSaps m´agrada quan anem a la montanya posar les palmes de les mans apoiades als tronc dels arbres i respirar fons i el meu home li fa gracia.
Una abraçada molt gran en aquest blog de petiteses i bonicas lletres, Montserrat
La Glòria és una amiga blocaire...
EliminaDiuen que és bo abraçar els arbres, perquè ens encomanen l'energia de la terra, a més és molt agradable acariciar el seu tronc. Veus, per això tu en tens per donar i per vendre d'energia...
Petonetes, fent rotllana a l'entorn de l'arbre dels somnis, Montserrat.
M'agradaria pertànyer a aquest bosc, un arbre de paraules tot i que siga petit. En caben molts en aquest bosc, arbres de tota mena amb les branques carregades de mots, per voleiar per l'aire, per compartir...
ResponEliminaEntre tots els amics i amigues del bloc, en podríem formar un de bosc on , cada arbre de paraules, tindria una sensibilitat diferent i passejant-hi, ens enriquiríem tot compartint...
EliminaPetonets voladors.
Bonic poema: sensible, ferm i profund, també vull morir dempeus!.
ResponEliminaGràcies per compartir.
Petonets, Roser!
Llegir aquest poema de la Glòria, és com està a la idem...
EliminaL'has descrit molt bé, i aquesta és una bona manera d'anar-se'n, però primer serà meravellós gaudir molt de temps d'aquests poemes...
Petonets de bona nit, Audrey.
El títol i el regal del "bosc de paraules" em sembla magnífic, qualsevol bosc és màgic, però el de paraules és, a més a més, molt especial; ens transporta a indrets impensables i ens fa viure vides extraordinàries. Gràcies pel regal d'aquest post.
ResponEliminaBona setmana i una abraçada.
En un bosc de paraules, cada arbre ens pot transmetre una història meravellosa de sentiments i cadascú es pot identificar amb algun d'ells... D'aquesta manera moltes persones en poden gaudir i ser una mica més felices!
ResponEliminaPetonets de capvespre.
Hola mi tierna amiga:
ResponEliminaEs una ´preciosidad de poema, como le has dado un bello fulgor con tus versos a la palabra árbol, que bellos mensajes, y el final definitivamente me emociono.
Y así pasará el tiempo,
hasta morir de pie
como quieren morir los árboles,
los árboles orgullosos y fecundos,
los árboles arraigados
el bosque de las palabras.
Te dejo mi cariño y un abrazo.
Hola bonita, estoy de acuerdo que es un bello poema, pero no es mio, ya me gustaría...Es de una amiga del blog que ha publicado un precioso libro de poemas.
Elimina¿Te imaginas paseando por un bosque en el que la lluvia de hojas de Otoño, fuese una lluvia de poemas? Una delícia.
Veo que el traductor a funcionado muy bien.
Un beso grande, con todo mi cariño.
Roser, nos dejas un poema precioso y tierno que nos habla de la naturaleza. Yo también querría morir de pie como muchos árboles. Pero hay otros muchos árboles que le cortan la vida de cuajo, queman-dolos primero. Es maravilloso ver el bosque poblado de naturaleza, pero siempre aparece el desalmado, sin escrúpulos y nos asfixia.
ResponEliminaGracias amiga por regalarnos tus letra exquisitas.
Te dejo un brazo grande y mi estima siempre.
Se muy feliz.
¿Has visto Marina, que poema más precioso? Una amiga del blog ha publicado un libro de poesía y me apeteció hacer un post con este poema suyo tan bonito.
EliminaLos árboles , a veces nos dan una lección de dignidad, porquè aunque el fuego se ensañe con ellos, siguen de pie como en un desafío.
¡Con lo bonito que es el bosque lleno del verdor de las hojas i el color de las flores!
Besito tambíén para ti y que tengas un buen fin de semana.
Un tast magnífic del que deu ser aquest llibre, M. Roser. A més, els arbres, a la tardor, potser per la bellesa dels seus colors o per la transmutació de les seves fulles, fan que molta gent els observi amb atenció i s'hi pugui sentir identificada en algun moment.
ResponEliminaGràcies a totes dues, i una forta abraçada!
La veritat Montse, el llibre és molt bonic, però jo vaig triar aquest poema perquè els arbres són com un símbol...I em fa molta tristesa quan veig aquests incendis i en ple novembre!
EliminaMolts petonets per a tu i que tinguis un bon cap de setmana.
Felicitats a la Glòria per aquest poema tan preciós i gràcies a la M. Roser per fer-nos-el arribar. Hi ha paraules tan ben encadenades que s'haurien d'estendre pel món mundial.
ResponEliminaJa les hi faré arribar de part teva Teresa...Vaig triar aquest poema del seu llibre perquè els arbres sempre estan arrelats a la terra i això és un exemple per tots nosaltres.
EliminaPetonets de dissabte plujós.
Seus poemas são lindos!!!
ResponEliminaVc brinca com as palavras nos encantando
se eu pudesse acrescentar palavras na arvore da sua vida, acrescentaria SENSIBILIDADE
que você usa com maestria tocando nosso ser com tuas palavras.
beijos
Joelma
Hola Joelma, m'agraden molt els poemes que parlen dels arbres...Aquest és una bonica metàfora de l'arbre de la vida...
EliminaA mi m'agradaria perdrem per un bosc així, on els arbres tinguessin, a cada branca, paraules boniques plenes de SENSIBILITAT...
Petons i somriures.
Les paraules són les branques que ens acosten al més enllà.
ResponEliminaBonica frase Olga i esperem que el més enllà on ens acosten aquestes branques, sigui un lloc plaent per nosaltres...Tindrem cura de les paraules!
EliminaPetonets i bon diumenge.
Que bonic endinsant-se en aquest bosc de paraules, també n'em gaudit una mica amb aquest bell poema que has escollit .. Felicitats a l'autora i a tu per acostar-nos-hi.
ResponEliminaPetonets de pluja matinal
Si que és bonic el poema Anna per això el vaig triar, malgrat pots són bonics els del poemari...És que els arbres són tot un símbol de fermesa!
EliminaSembla que ja ha arribat l'hivern, suposo que ja deus haver vist neu, aquí molta pluja.
Petonets de diumenge, Anna.
L'arbre de la vida és un símbol que a molts ens identifica. Un poema preciós! I m'ha encantat escoltar la teva música.
ResponEliminaPD: la teva pàgina em fa coses estranyes quan intento anar amunt o avall. No sé què passa.
Si que és preciós el poema de la Glòria...Diuen que si abraces un arbre et transmet la seva energia.
ResponEliminaJa fa temps que tenia música al bloc, però se'm va espatllar i com que jo no la sé posar he hagut d'esperar que me l'arreglessin, a veure si dura!
Noia, no en facis cas, de vegades també tinc problemes per entrar en alguns blocs...Ja ho consultaré!
Petonets, amb música de fons de pluja.
Hola, M.Roser!
ResponEliminaJa et vaig agrair el detall tan bonic que has tingut amb el meu llibre i amb mi. De veritat que em va fer molta il·lusió.
I ara voldria agrair als companys blogaires els comentaris afalagadors que han fet als meu poema.
Gràcies a tots, de tot cor!
Hola Glòria, un dia per tu, un dia per mi...
ResponEliminaJa has vist que el teu poema ha arribat molt endins de les persones blocaires.
Gràcies a tu , per escriure'l i compartir-lo.
Petonets, bonica.