Subscribe:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de febrer del 2011

RECULL INFANTIL

Ara que els infants ja han acabat les vacances (una mica més i enllaço amb les de setmana santa), jo els vull dedicar uns senzills poemes. Són curtets i se'ls poden aprendre.

EL FAR

El far guia la barqueta,
la lluna es reflecteix al mar...
El mar li fa de mirall.



MATINADA

El sol desperta la terra.
La terra li diu:-Bon dia¡
amb paraules de colors.


POSTA DE SOL

El sol ja s’en va,
al bosc s’escolta el silenci;
Adéu amic, fins demà.



M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 29 de setembre del 2010

Abans que s'acabi el mes vull recordar, que el 4 de setembre del 1924, va néixer a Burjasot el poeta Vicent Andrés Estellés. He trobat un poema seu que parla de la lluna i us en deixo un fragment, aquí al blog, per si us bé de gust llegir-lo.

CANÇÓ DE LA LLUNA



La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya.

És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara;
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana...

Vicenç Andrés Estallés

Però com que a mi també m'agrada molt la lluna del mar... caldrà que n'hi posi una foto. Així veurem que les dues són molt i molt boniques.



M. Roser Algué Vendrells

divendres, 28 de maig del 2010

Miguel Hernández

Continuo practicant els vídeos i aquest cop ho torno a fer amb un poema de Miguel Hernández. De tant en tant m'agrada fer coses que entengui tothom. Espero que us agradi.


M. Roser Algué vendrells

dissabte, 20 de març del 2010

El meu primer vídeo...
Tots els poemes que poso al post, són d'un únic llibre de poesia que tinc. Es diu Petiteses. Els vaig escriure ja fa un temps en una època que em sentia especialment nostàlgica. Si us hi fixeu bé, la majoria reflecteixen aquest manera de ser. Fins i tot, em vaig "atrevir" a d'escriure'm, amb un poema que és diu, Sóc (com no podia ser d'una altra manera.
Jo no tenia cap intenció de publicar-los, però un editor que coneixia, un any, per Sant Jordi, em va donar la sorpresa. Ell ja m'havia editat un llibret de records de la meva infantesa a la masia de la meva mare, on anava de vacances. Són com unes petites cróniques de la vida a pagès, anys enrera. El llibre es diu Sota un vel de cendra, i porta aquest títol perquè el vaig escriure després d'uns incendis devastadors que va haver-hi en aquells paratges. La llàstima és que l'editorial, com moltes altres de petites, ja fa temps que va tancar les portes...

Ah, i la meva petita obra literària publicada, s'acava amb un conte infantil que es diu La Kika no s'agrada (La Kika no se gusta). Ara faig col·laboracions en algunes revistes, articles per algun homenatge...També alguns relats curts, algun altre conte...petites coses que , de moment, tinc guardades.

SÓC
Aquest és l'únic poema que he fet en català i en castellà, i l'he triat per fer el meu primer vìdeo. És molt senzill, però és que m'està costant molt( com tot el que fa referència a la informàtica). Espero anar millorant. Al vídeo hi ha la versió en català. La música de fons és el ramito de violetas de la Cecilia


Sóc com l’oreneta,
que no troba aixopluc
en les nits fredes.

Sóc com la gavina,
que va volant pel cel
sola i perduda.

Sóc com la violeta,
que amaga amb timidesa
sentiments tendres.

Sóc com el vaixell,
que ha perdut el timó
i va a contravent.

Sóc com la lluna nova,
que a recer de la nit
sempre vigila.

Sóc com la pluja fina,
que cau suau i silent
i et tranquil·litza.

Sóc com la vesprada
que la tardor ha daurat...
dolça i nostàlgica!

SOY

Soy como un gorrión,
que no sabe posarse
cuando hay tormenta.



Soy como la gaviota,
que vuela por el cielo
buscando el norte.





Soy como un velero,
que no encuentra su rumbo
y va a la deriva.





Soy como la violeta,
que esconde cautelosa
sus sentimientos.





Soy como la luna nueva,
que tu no puedes ver
pero presientes.




Soy como la lluvia,
que cae mansamente
dejando huella.





Soy como la tarde
que el otoño doró...
dulce y nostálgica.


M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 21 de febrer del 2010



ANIVERSARIS
Demà, 22 de febrer, farà 25 anys que va morir el poeta , dramaturg i novelista català, Salvador Espriu. Va néixer a Santa Coloma de Farners, però descansa al cementiri d'Arenys de Mar.

En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), Espriu va evocar els "dies i sols perduts", el món destruït per la guerra que el poeta identificava amb Sinera. ( ARENYS)
Com a homenatge, una petita mostra dels seus poemes:

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."

CEMENTIRI DE CINERA
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 21 d’octubre del 2009

ELEMENTS POÈTICS



Vora el mar, el capvespre, a l’hora baixa; Una increïble posta de sol tenyeix el paisatge de tonalitats rosades. La lluna plena treu la cara amb tonalitats de marbre. I davant, un far, sentinella marí, iniciant la seva tasca d’intermitències lluminoses. A sota, sols l’abisme, amb la creixent remor del mar batent contra les roques. Al lluny, tímids i vacil·lants, els primers fanalets de les barques dels pescadors , que brillen com lluernes dins la foscor. Al cel, vols elegants de gavines i xiscles d’orenetes que s’empaiten ran del penya-segat. Semblen tots els elements tòpics i típics per a fer el més meravellós dels poemes.
Però... jo diria que hi manca alguna cosa, segurament la més important; Uns ulls que contemplin amb cor de poeta, el mateix que tu. I aleshores sí, sense cap paraula per a no trencar l’encís de l’entorn, seria el moment i el lloc adient no pas per escriure... molt millor per viure com en un bell somni tot fet d’il·lusió, el més dolç i tendre poema d’amor.

M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 5 de setembre del 2009

MIRANT ENDINS


Els que pensem, infeliços de nosaltres, que tenim un xic de sensibilitat, sovint acostumem a mirar enfora per buscar la musa que ens ha d'inspirar.


Però si mirem endins amb ulls de poeta hi podem trobar, a més de paraules boniques, il·lusions i somnis que estant adormits esperant el dia que es puguin complir. Són com un estol d'ales presoneres dins de gàbies daurades, on es senten segures a recer de torbonades i sentiments. Però, de tant en tant, n'hi ha que es rebelen. Volen ser lliures.


Aleshores agafo la ploma i el meu bloc de notes. Les paraules rodolen com aigües tranquil·les pel riu de les pàgines transparents i clares, tot fent moure la barca de la meva mà.




"Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l'ha llegit i li ha donat una dimensió que l'escriptor sol no és capaç de donar-li ". MIQUEL MARTÍ I POL

M. Roser algué i Vendrells