TEMPS DE PLUJA

(2009)

Després d'uns dies de pluja el cel encara és gris.(Es pot aplicar a la primera quinzena del mes de maig) Les nuvolades s’arrosseguen i, a l’horitzó es confonen amb el mar, fins al punt que, algun vaixell que s’intueix en la llunyania, és difícil saber si navega per l’aigua o pels núvols. Si dirigeixo l’esguard cap el cantó de la muntanya puc veure tota la gamma de verds, enlluentits encara per les gotes de pluja, que brillen com perles del collaret d’alguna dama d’aigua. El verd maragda, el verd mar, el verd de pins i alzines, fins i tot m'ha semblat veure el verd de l'esperança...I cap a la plana, destaquen com taques platejades els poblets mig amagats dins la boirina que mandroseja ronsejant, per no desaparèixer esfilagarsada, com una etèria cabellera rosa.

Al meu entorn, les bestioles del camp treuen el cap arrecerades dins els seus caus, per assegurar-se que el perill ja s’ha esvaït.

De sobte un núvol s’esquinça i un raig de sol travessa l’humit paisatge. Aleshores tot es transforma, és com quan després d’una nit fosca, obres la finestra i de cop, t’adones que ja és de dia. Ara tot renaixerà amb força assaonat per aquesta pluja, que ha netejat l’ambient de tota mena de partícules negatives.Tot plegat fa pensar en la sensació de pau que sents després de deixar anar un devessall de llàgrimes, quan algun neguit t’havia aclaparat. I si, finalment ,al mig de la plana, apareix un arc de Sant Martí, és que la natura ens fa un regal perquè sap que l'estimem i vol que tinguem somnis de colors! 

( Culturàlia ) 

 

M. Roser Algué Vendrells