Bells somnis
 |
| Flors blaves. Culturalia. |
Les flors són color de cel,
cel i terra s'emmirallen.
El verd que és un xic gelós,
treu el cap entre les flors.
Les flors obren l'ull,
aixequen el cap.
I diuen alegres:
-Quin dia més clar!!!
M. ROSER Algué Vendrells.
Quin poema més bonic i més alegre!.
ResponEliminaHi diu molt bé amb la foto.
Aferradetes, Roser.🌼
Vaig trobar aquesta foto tan preciosa i pensant pensat, van sortir aquest versets...
EliminaPetonets, Paula.
Un mar de flors. Unes ones poètiques.
ResponEliminaM'agradaria saber on és aquest camp de flors tan espectacular...
EliminaBon vespre, Xavier.
Un poema molt bonic i adient, que descriu molt bé una imatge tan encisadora.
ResponEliminaMolts petons M.Roser!
Els meus poemes gairebé sempre són bucòlics, i és que aquest camp de flors tan espectacular, bé es mereixia uns quants versets!
EliminaPetonets, Marta.
Un poema encertat i alegre, marca de la casa!! ;)
ResponEliminaBona setmana !!
Doncs sí, jo dic que els meus poemes generalment parlen de flors , violes i romaní...Ai sí!
EliminaPetonets, Artur.
Quina imatge més bonica i inspiradora. Cel i terra es troben com en un mirall... Bon poema, M Roser!
ResponEliminaGràcies Carme, mai he vist un camp de flors com aquest i la foto em va inspirar, un poem ben bucòlic...
EliminaPetonets Carme.
Crida el cel
ResponEliminael paradís verd.
Deix la terra créixer
flors i plantes.
Esclaten ben obertes
les flors al sol.
s'enramen
al vent de ponent
esperant pluja o vent.
Sota núvols
de filigranes,
Sota llàgrimes
enfilades.
Crida el cel
el paradís verd.
qui sap si...
Anònim o no, el teu poema és un regal per el prat florit.
ResponEliminabon vespre.
Quin paissatge més bonic , tant com el poema que l'acompaya.
ResponEliminaUna abraçada M.Roser
Aquest camp de flors és espectacular, llàstima que no sé on és...El poema, és molt senzill però faig el què puc.
EliminaPetonets, Anna.
Una imatge espectacular, aquestes flors blaves són precioses!
ResponEliminaI molt ben acompanyades pels teus versos, paraules molt encertades per descriure aquest paisatge que fa goig de mirar.
Petonets, Roser.
Moltes gràcies Núria, en tinc una altra de margarides així de gran, la posaré un altre dia...Són d'una noia que no sé d' on les treu, jo dir que posés on eren tots els paisatges que surten a les fotos a veure si ho fa!!!
ResponEliminaPetonets, Núria.
Que eixerides les teves flors, Roser, i realment el mirall està molt aconseguit. Com ho has fet? Petonets!
ResponEliminaJo no he fet pas res, me la deixada una noia que te unes flors fantàstiques al Facebook, però ella tampoc les fa. Li he dit que hauria de posar d'on són els paisatges!!! Cuida't.
EliminaBona setmana bonica.
Precioso poema y foto. Petonets.
ResponEliminaGràcias Rocio, que tengas una feliz semana.
ResponEliminaPetonets.
Linda composição ,poema e flores.
ResponEliminaAs flores são lindas,inspiradoras e particularmente falando elas são mensagem de Deus ,um carinho na alma.
Moltes gràcies, Joelma. Jo no havia vist mai un tan gran ple de flors
EliminaM'agrada això que dius que són un missatge de Déu i una carícia per l'ànima.
Petonets!!!
Boa tarde minha querida amiga. Flores e poemas são uma combinação perfeita. Boa quarta-feira.
ResponEliminaBona tarde, amic Luiz. Tens raó segur que les flors estan contentes de tenir un poema al costat que el faci companyia.
ResponEliminaBona quarta-feria ( dimecres) per a tú també.