Natura indòmita
Si construís una petita casa, magradaria que tingués una petita porta. Tan petita que no deixés entrar les pluges de l'apatia, en època de murmuris. Tan petita que, en obrir-la, em trobés dins del somni d'una natura indòmita.
Text i fotografia, Xavier Manrique
M. Roser Algué Vendrells.
Un petit comentari: molt bé.
ResponEliminaMoltes gràcies Xavier, trobo que tan el comentari com la foto a i m'agraden molt.
EliminaBon diumenge.
Casen molt bé el text i la fotografia M.Roser!
ResponEliminaTot té un aire molt misteriós...
Una forta abraçada!
Es d'un dels meus "fotògrafs de capçalera" i m'ho vaig fer meu. El comentari també m'agrada molt.
EliminaPetonts Marta.
una bonica combinació que obre les portes a tota imaginació...
ResponElimina¡què volin els somnis!
bon dia Roser :)
Quan ho vaig descobrir, em va agradar molt, i com que tinc el seu permís per utilitzar-lo, me n'aprofito. Els somnis que volin sempre i que el vent se'ls endugui cel amunt...
EliminaBona nit, Isabel.
Que maco el text, petit i concís, però molt evocador.
ResponEliminaTens tota la raó no hi falten ni hi sobren paraules i la foto és molt màgica.
EliminaBon vespre, XeXu.
Boa tarde minha querida amiga. Obrigado pela linda matéria. Desejo um bom início de semana.
ResponEliminaBona nit Luiz, gràcies. Jo també et desitjo una bona setmana!
EliminaPetons de pau.
Una maravilla de lugar.
ResponEliminaPetonets y buen día.
Es una foto mágica con la casita que se entrevé entre la niebla y la descripción, muy filosófica.
ResponEliminaBona nit, Rocío.
Boa noite minha querida amiga. Desejo um mês de março com muita saúde e paz.
ResponEliminaBona nit a tu també, ara que comença el mes de març fa més fred que al febrer... Jo també et desitjo salut i pau i tan de bo que aquesta guerra s'acabi ben aviat i no es converteixi en la 3a guerra mundial...Quan veig aquell munt de refugiats a amb cara de gana i morts de fred, em fan molta pena ...
ResponEliminaBona nit, Luiz.
A natureza será spte indomável para que o homem perceba que não possui controle de tudo na vida
ResponEliminaBeijos
Joelma
Si que és veritat la natura sembla indomable, però sempre hi ha algú que es creu capaç de fer-la al seu gust... Entre tots els que l'estimem, l'hem de protegir.
ResponEliminaPetons, Joelma.
Molt bé per la petita casa. Hauries de tenir amics fora: la mallerenga que et cantés. El todó que et parrupés. Un petit senglar tafaner. Una cabra despistada del ramat que passa a la vora. El gos del pastor, que ja et coneix. El gat clapat que et vol ensenyar els seus gatets...
ResponEliminaMolt bona nit, Roser, i els millors somnis.
M'agradaria molt tenir aquests amics que em dius segur que em farien molta companyia, sobretot el gos que que som molt amics amb aquest animalò tan fidel i és clar el cant de molts ocells que serien el meu fil musical de cada dia...
EliminaBona nit, Olga.
Quina meravella de text i de fotografia. Sort que van las dues juntes, perquè no en podria escollir una de sola !.
ResponEliminaAbraçades !.
Es ben bé així la casa i el text es donen la mà...Realment hi ha gent sensible tant per fer fotos com per escriure un text adient.
EliminaPetonets, Artur
Quina fotografía i quin text més macos!.
ResponEliminaEm quedo contemplant tanta bellesa...
Aferradetes, Roser.
Moltes gràcies Lluneta, la fotografia es molt subtil...M'agradaria passar una temporada en una caseta com aquesta!
EliminaMolts petonets.