Subscribe:

dimarts, 22 de febrer de 2022

Natura indòmita

Si construís una petita casa, magradaria que tingués una petita porta. Tan petita que no deixés entrar les pluges de l'apatia, en època de murmuris. Tan petita que, en obrir-la, em trobés dins del somni d'una natura indòmita.


Text i fotografia, Xavier Manrique 

M. Roser Algué Vendrells. 

22 comentaris:

  1. Un petit comentari: molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Xavier, trobo que tan el comentari com la foto a i m'agraden molt.
      Bon diumenge.

      Elimina
  2. Casen molt bé el text i la fotografia M.Roser!
    Tot té un aire molt misteriós...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es d'un dels meus "fotògrafs de capçalera" i m'ho vaig fer meu. El comentari també m'agrada molt.
      Petonts Marta.

      Elimina
  3. una bonica combinació que obre les portes a tota imaginació...
    ¡què volin els somnis!
    bon dia Roser :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan ho vaig descobrir, em va agradar molt, i com que tinc el seu permís per utilitzar-lo, me n'aprofito. Els somnis que volin sempre i que el vent se'ls endugui cel amunt...
      Bona nit, Isabel.

      Elimina
  4. Que maco el text, petit i concís, però molt evocador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó no hi falten ni hi sobren paraules i la foto és molt màgica.
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  5. Boa tarde minha querida amiga. Obrigado pela linda matéria. Desejo um bom início de semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit Luiz, gràcies. Jo també et desitjo una bona setmana!
      Petons de pau.

      Elimina
  6. Una maravilla de lugar.
    Petonets y buen día.

    ResponElimina
  7. Es una foto mágica con la casita que se entrevé entre la niebla y la descripción, muy filosófica.
    Bona nit, Rocío.

    ResponElimina
  8. Boa noite minha querida amiga. Desejo um mês de março com muita saúde e paz.

    ResponElimina
  9. Bona nit a tu també, ara que comença el mes de març fa més fred que al febrer... Jo també et desitjo salut i pau i tan de bo que aquesta guerra s'acabi ben aviat i no es converteixi en la 3a guerra mundial...Quan veig aquell munt de refugiats a amb cara de gana i morts de fred, em fan molta pena ...
    Bona nit, Luiz.

    ResponElimina
  10. A natureza será spte indomável para que o homem perceba que não possui controle de tudo na vida

    Beijos
    Joelma

    ResponElimina
  11. Si que és veritat la natura sembla indomable, però sempre hi ha algú que es creu capaç de fer-la al seu gust... Entre tots els que l'estimem, l'hem de protegir.
    Petons, Joelma.

    ResponElimina
  12. Molt bé per la petita casa. Hauries de tenir amics fora: la mallerenga que et cantés. El todó que et parrupés. Un petit senglar tafaner. Una cabra despistada del ramat que passa a la vora. El gos del pastor, que ja et coneix. El gat clapat que et vol ensenyar els seus gatets...
    Molt bona nit, Roser, i els millors somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria molt tenir aquests amics que em dius segur que em farien molta companyia, sobretot el gos que que som molt amics amb aquest animalò tan fidel i és clar el cant de molts ocells que serien el meu fil musical de cada dia...
      Bona nit, Olga.

      Elimina
  13. Quina meravella de text i de fotografia. Sort que van las dues juntes, perquè no en podria escollir una de sola !.
    Abraçades !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es ben bé així la casa i el text es donen la mà...Realment hi ha gent sensible tant per fer fotos com per escriure un text adient.
      Petonets, Artur

      Elimina
  14. Quina fotografía i quin text més macos!.
    Em quedo contemplant tanta bellesa...

    Aferradetes, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Lluneta, la fotografia es molt subtil...M'agradaria passar una temporada en una caseta com aquesta!
      Molts petonets.

      Elimina