Subscribe:

dijous, 1 d’abril de 2021


ABRIL VORA EL LLAC 

(Poema recuperat de l'abril del 2.014)

Quan arriba el mes d’abril

vora el llac reneix la vida,

tant se val si és gran o xic;

la vida no necessita

mesures, per fer camí.

 

El matí és una festa

de cridòria i piuladissa;

l’hora dolça és el capvespre,

quan la tarda es va marcint.

 

Les granotes, grills i ànecs,

joves pinsans i orenetes

lentament se’n van al niu;

fins parelles de gavines,

gavines de terra endins.

 

El silenci va caient

sobre l’aigua de l’estany;

el sol que ja és a la posta

ens somriu dins el mirall.

 

Els arbres del seu entorn

s’hi banyen a frec de nit,

mentre s’hi van reflectint

els llumets de les masies

que hi ha vora els camins.


Quan per fi la vida dorm

surt la lluna silenciosa,

tot passejant-se mandrosa

vetlla amb amor el seu són.

M. Roser Algué Vendrells

Estany de Grauges ( Bergadà),   Sergi  Boixader .


M. Roser. Algué Vendrells

24 comentaris:

  1. Fa de bo de llegir aquest poema i contemplar aquest estany incendiat de sol.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De tant en tant m'agrada recuperar poemes de fa uns quants anys...El poema i la foto casen molt bé!
      Bona Setmana Santa, Xavier.

      Suprimeix
  2. Un poema per aquest mes, just començat, on les belles paraules no tenen data de caducitat. Una foto preciosa li acompanya.

    Aferradetes de tarda, Roser.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja fa anys que havia fet un post amb aquest poema i m'ha fet gràcia, tornar-lo a posar...Jo vaig viure cinc anys molt a prop d'aquest estany i he trobat que la foto del Sergi l'hi feia bona companyia!
      Bon final de Setmana Santa, Lluneta.

      Suprimeix
  3. Un poema molt bonic i amb olor de primavera. Com ens inspira la primavera!
    Una descripció de la primavera, molt dolça i fesca.
    Molts petons M. Roser.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De vegades em ve de gust tornar a posar poemes o narracions que ja fa molt de temps n'havia fet un post, sobretot perquè ara comença l'abril; jo vaig viure cinc anys a sis quilòmetrs del llac( més o menys)...
      Bon final de Setmana Santa, Marta.

      Suprimeix
  4. Una bona rebuda al mes d'abril! El mes d'abril s'ho mereix, el teu poema és molt bonic i li fa bons honors. M'ha agradat veure aquest estany, que no conec i que ja fa temos que voldria anar a veure.

    Bona Pasqua, M Roser!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Revisant el blog vaig trobar aquest poema de ja fa una pila d'anys i em va fer gràcia tornar-lo a posar. Te tant en tant si s'escau, m'agrada tornar a recordar escrits de temps era temps...
      Bona Pasqua i bona Mona, Carme!!!

      Suprimeix
  5. Un bell passeig per aquest estany, des del matí fins a la nit.
    La fotografia preciosa, i el teu poema, encara més.
    Només hi he estat un cop a Graugés, espero tornar-hi algun dia.

    Petonets, Roser

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo hi vaig viure cinc amys molt a prop a un poblet que es diu Avià i sovint i anàvem tot passejant...Però no vaig coincidir mai amb l'hora de la foto!

      Bona Pasqua i bona mona, Núria.

      Suprimeix
    2. La meva àvia (per part de pare) era d'Àvià. Hi va viure un temps fins que va venir cap al Bages, però a Avià i Berga hi anàvem de tant en tant.

      Suprimeix
    3. Quina casualitat, jo hi vaig viure cinc anys, dels 14 als 18 i després ja vam baixar al Baix Llobregat, quin canvi, però eren les circumstàncies...

      Suprimeix
  6. Precioso poema y una imagen maravillosa.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hubo una época en que escribía muchos poemas, ahora las musas están un poco dormidas...Aproveche este para darle la bienvenida al mes de Abril!
      Petonets y bona Pascua, Rocío.

      Suprimeix
  7. M'encanta, Roser, com descrius aquest moment màgic del dia que s'acaba... i, curiosament, és quan bull la vida vora l'estany. Un poema preciós, vénen ganes d'anar aquesta tarda vora el llac i gaudir del moment. Per si de cas no podem, els teus mots ja ens n'han fet una avançada.
    Gràcies, Roser i bon Abril!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies August, per les teves amables paraules...Fa uns anys que en feia molts de poemes, ara sembla que la inspiració, fa vacanses i vaig viure uns quans anys molt a prop, però mai havia aconseguit ser-hi al capvespre, que realment és quan té més vida!
      Petonets i bon abril també per a tu.

      Suprimeix
  8. Bom dia minha querida amiga, obrigado por nos trazer esses maravilhoso poema, te desejo muita saúde.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Luiz, gràcias espero que el traductor te haya permitido entenderlo un poco
      Que tengas una feliz semana.

      Suprimeix
  9. Ja es veu que la primavera t'inspira, o almenys ho feia el 2014!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó XeXu, va ser una época de florida de la inspiració, ara està una mica ensopida...
      Que tinguis una bona setmana.

      Suprimeix
  10. ¡Hola, Mª Roser!

    ¡Qué bellísima imagen, amiga! Y le has cantado al unísono, unos bonitos versos describiendo muy bien este lugar de ensueño, ese dulce atardecer que refleja en el agua tranquila del lago. Sin duda inspirador de poetas.
    Fue un placer haberte conocido, Roser, gracias por tu amistad. No te digo adiós, te digo hasta siempre, amiga. Pienso que volveré, aunque tarde un tiempo…

    Un brazo inmenso, mi gratitud y mi gran estima.
    Se muy, muy feliz.

    ResponSuprimeix
  11. Hola Marina!
    El fotógrafo es un artista, yo me aproveché de tanta belleza!
    El placer también ha sido mío Marina. Espero con ilusión volver a leerte muy pronto. Hasta siempre también amiga y cuídate mucho. El bloc será durante este tiempo, menos sensible.
    Muchos besitos amiga y se feliz.

    ResponSuprimeix
  12. El Segi fa unes fotos espectaculars, com aquesta. Quants records et deu portar, quan hi vivies i et vaig venir a veure . El poema que l'acompanya molt escaient.
    Petonets
    Anna

    ResponSuprimeix
  13. Somente a arte nos consola nesses tempos tão difíceis.
    Poesia, musica, desenhos e uma boa xicara de café para aguçar a inspiração.

    Beijos
    Joelma

    ResponSuprimeix