Subscribe:

divendres, 19 de març de 2021


Moments màgics.

 " La màgia sempre és allà, tot el què hem de fer és anar a buscar-la".

"Alguns moments estan destinats a durar per sempre".

"Hi ha horitzons infinits esperant a ser explorats...
i albades que enamoren".

"Hi ha moments en els que mires a l'infinit la bellesa de la naturalesa i sents que pertanys a ella".

"Mai em cansaré de fer senderisme i poder presenciar increíbles postes de sol".










     Fotos i  Poesia,  Cristian Z.---https://www.facebook.com/CristianZFotograf


M. Roser Algué

21 comentaris:

  1. Per aclarir la ment, no hi ha res com passejar per la natura. Tenim un territori tan espectacular per explorar.
    I tant que sí M.Roser, les aficions com en el teu cas el senderisme, són les que ens mantenen l'alegria de viure!
    Boniques imatges de mar i muntanya.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que sí, la natura, és un lloc ideal per esbargir-se sempre que la tristesa et faci mal...I si estàs alegre també et fa feliç...
      No t'ha passat a vegades que estàs tan embadalida contemplant la natura , que no marxaries perquè és com si fossis part de tanta bellesa???
      Petonets, Marta.

      Suprimeix
  2. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  3. ¡Hola Mª-Roser!

    ¡Qué verdad tan grande, amiga! Claro que hay momentos hermosos de la vida destinados ha quedarse en el ático de la memoria para siempre.
    Has hecho un precioso reportaje fotográfico lindísimo, mi enhorabuena. Gracias por tu buen hacer.

    Un fuerte abrazo y bendiciones que te acompañen siempre.
    Feliz fin de semana.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Tienes mucha razón, hay momentos en los que contemplas tanta belleza que en este àtico de la memòria como dices tu, se van almacenando mil y un colores, que te ayudan a recordar estos
      paisajes tan bellos, sobretodo si la nostàlgia llama a tu puerta.
      Feliz fin de semana para ti también y un beso grande. Cuídate mucho.

      Suprimeix
  4. Una col·lecció de fotografies precioses.
    La muntanya ens crida!

    ResponSuprimeix
  5. Ens crida, però de moment ens diuen que fem el sort, esperem que arribi el dia que podem tornar a grimpar costes amunt, per contemplar la bellesa dels nostres paisatges.
    Les fotos jo les trio, que ja és molt.
    Bon cap de setmana, Xavier.

    ResponSuprimeix
  6. ¡Qué bonitos! Parecen sacados de un cuento de hadas.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcias Rocío, és que tenemos muy buenos fotógrafos y muy amables por prestarme las fotos...
      Petonets para ti, también!

      Suprimeix
  7. Quines imatges més fantàstiques. I per veure-les amb els propis ulls, que encara són millors, val la pena sortir a caminar per les muntanyes. Meravella rere meravella.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. T'imagines fer un TOUR per a tots aquests paisatges? Ja em conformaría amb un parell!
      Bon vespre, XeXu.

      Suprimeix
  8. Unas imatges espectaculars que només puc veure així, una mica lluny.

    No sé què passa que no s'actualitzen les entrades. Sorry!

    Aferradetes, nina.

    ResponSuprimeix
  9. Però veig que finalment les has pogut veure...Jo també sovint tinc problemes amb l'ordinador!
    Petonets, Lluneta.

    ResponSuprimeix
  10. Belles imatges, que com finestres al ordinador, ens deixen gaudir de tants bonics paisatges !.
    Salut !.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja que no hi podem anar en persona, com a mínim que en puguem gaudir
      gràcies als fotògrafs...
      Bon vespre, Artur.

      Suprimeix
  11. Quines imatges, Roser! No sabria pas dir-te quina m'agrada més, perquè totes són espectaculars. Ja ho té la natura això, sempre ens fa bells regals que no cansen de contemplar.
    Gràcies per compartir aquestes fotografies, petonets

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu, per mirar-les al meu costat i quedar "embadalida"...Trobar bons fotògrafs que te les deixin compartir, és una sort!!!
      Petonets, a tu també, Núria.

      Suprimeix
  12. Em sento part de la Terra i a vegades terra pols dels camins, no sóc res més que això. M'abraço a l'arbre. Si no puc anar a l'alzina gran que és al mig del bosc, ho faré amb el jove freixe que va néixer dins de casa: ell em transmet la seva força i jo una mica d'escalfor, almenys ho penso. No sabré mai si és cert.
    Suposo que tu, amb els teus camins, sents cosa semblant i estic segura que hi trobes energia.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo també em sento part de la Terra i de pols, un dia o altre ho serem tots...Doncs fas molt bé d'abraçar-te als arbres no importa on siguin, petits o grans tots ens regalen energia...Però si l'arbre és en un paisatge meravellós com els de les fotos, a mi em sembla que també m'han sortit arrels i no me'n puc anar!!!
      Petonets de bona nit, Olga.

      Suprimeix
  13. Un bon i molt gratificant costum, Roser! Jo ahir també vaig pujar i baixar muntanyes. Felicitats a aquest xicot per les fotos i els pensaments!
    Petonets!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs jo ahir també vaig fer una passejada per Collserola...Tinc la sort de estar en contacte amb alguns molt bons fotògrafs que són molt amables i em deixen penjar les fotos!!!
      Petonets també per a tu, Tereseta.

      Suprimeix