BON NADAL A TOTHOM!
QUE PASSEM TOTS BONES FESTES
BONES FESTES DE NADAL,
SI LES COMENCEM ALEGRES
LES ACABAREM IGUAL.
(TRADICIONAL)
M. Roser Algué Vendrells
divendres, 19 de gener del 2024
Subtileses
 |
A la sèrie camins de sorra i llum, busco resseguir línies, unes d’imaginàries, les que dolçament uneixen la terra i les llums. Les imatges volen mostrar també la fragilitat d’un paisatge en constant canvi, qüestionant la seva pròpia existència. El darrer tros de bosc abans d’arribar al turó dels somnis. Un racó de parada i fonda sovintejat pels desitjos.  Temps imaginat  Temps indefinit  |
Un vel
d’incertesa vol enterbolir aquella il·lusió enyorada. L’horitzó vol romandre
intacte en el seu infinit món, per protegir-la. Així, junts, potser trobaran el
moment de somriure.
Xavier Manrique ( de la revista Descobrir)
diumenge, 22 d’octubre del 2023
Sempre és bonic somniar amb papallones, són tan boniques, encara que sigui amb els ulls oberts...Tot i que és molt difícil agafar-les perquè volen tan de pressa!
A mi em fa il·lusió, llegir sota d'un arbre i que alguna papalluna es posi a sobre un full per a compatir les meves lectures, potser després les podrem comentar. Aquests tons de blau, m'enamoren!
M. Roser Algué vendrells
Sento aquestes llargues vacances ,pero he tingut problemes amb l'ordinador i amb el movíl...Espero tornar a posar-ho tot al seu lloc! Bona nit.
diumenge, 26 de març del 2023
PETITA SORTIDA FAMILIAR
Aquest estiu no vaig anar de vacances, però no podia passar sense veure les muntanyes i a finals d'agost, vam fer una sortida familiar al pre-Pirineu, només quatre dies de turisme rural als peus del Taga. Per cert que al marxar ens va agafar una bona A pluja amb pedregada inclosa, tot i que no va ser d'aquella tan grossa, però molts cotxes s'esperaven a dins dels túnels. Quan vam arribar feia una tempesta de pluja, llamps i trons, tot era ben fosc i la casa estava tancada; vam haver de trucar amb el mòbil perquè ens vinguessin a obrir, tot el terra estava ben xop.
Anàvem amb el Miqui que va recórrer la casa ben desorientat, però de seguida se la va fer seva. L'endemà al matí, va entrar a totes les habitacions a fer de despertador!!!
El poble més a prop( Pardines).
Posta de sol del segon dia.
El primer que vam fer va ser encendre la llar de foc.
.
El Miki ja s'hi troba la mar de tranquil.
La família fent la "viu- viu" pel pati de la casa.
Els marits vigilen la barbacoa.
La Núria , el Marc l' Eva i el Miqui al cim del Taga.
Sembla que s'han cansat una bona mica!
Fent una passejada fins el poble.
Reposant, després d'una estoneta de caminar.
L'Aina ha fet un amiguet!!!
Aquest cop, les fotos són de la família!
Ja tinc ganes de tornar a la muntanya.
M. Roser Algué Vendrells.
dissabte, 25 de febrer del 2023
divendres, 13 de gener del 2023
dijous, 22 de desembre del 2022
BONES FESTES A TOTHOM!!
(recuperat de les festes de Nadal del 2012)
(recuperat de les festes de Nadal del 2012)
No em puc estar d'explicar-vos una petita anècdota casolana del tió.
Mentre l'àvia (la meva germana) feia l'escudella, la petita Aina de tres anys, estava jugant al menjador, quan de cop i volta, se li presenta a la cuina amb un paquet a la mà:
-Mira àvia, un regal...
Ja us podeu imaginar la situació, l'acalorament no era de l'escalfor de l'olla, no, no! Li van explicar que l'havien comprat perquè hi havia nens que no havien pogut anar a buscar el tió...I és clar, amb tres anys, va colar. Però va caldre canviar el paper i la forma del paquet...Vam riure molt pel descuit!
És bo tenir a prop
un somriure
per si, tot d'una,
una nova vida
ens ve a donar la mà.
O bé si l'alosa
canta a la matinada,
trencant el silenci
amb dolça harmonia.
I venen els records,
de les coses bones
que has viscut a la vida;
i dels bons amics
que has trobat pel camí.
Ets optimista i somrius;
és igual si plou o neva,
avui una mà innocent,
et regalarà una estrella.
M. Roser Algué Vendrells
dilluns, 21 de novembre del 2022
Novembre
 |
| Contrast de colors al bosc. |
 |
| Heu vist mai una salamandra? |
 |
| Aquí es veu que havia plogut. |
 |
| On deu arribar aquesta escala? |
 |
| El reflex del sol al mar. |
 |
| El sol i la via làctia es saluden. |
 |
| Un arbre sense fulles ens deixa veure el sol. |
 |
| Posta de sol al Prepirineu. |
 |
| Des del meu balcó... |
 |
| Els arbres ja intueixen l'hivern i el sol está content. |
Quan el sol se'n va a la posta, recorda els afers del dia i pensa si està content amb el què ha fet, o si el proper dia ha de millorar, perquè la gent sigui més feliç. Si veu unes casetes humils amb els infants ben arraulits pel fred, sap que l'endemà ha de dirigir els seus raigs cap aquell indret, perquè com que la gent pobre no té calefacció, al vespre encara estaran una mica millor, ja que l'escalfor del sol encara mantindrà les cases una mica caldejades. Al matí, els infants es despertaran amb un somriure i li donaran gràcies al sol.
M. Roser Algué Vendrells
dijous, 11 d’agost del 2022
Foto del Mas Vilar, Sergi Boixader
Aquesta és una foto de ple estiu, que bé podria ser un paisatge d'Ucraïna.
Si us hi fixeu el llaç està decorat amb els colors de la seva bandera, groc perquè és una terra de molts cereals i blau cel, pel blau del cel, quan està serè , es clar.
Però no, aquesta és una foto de casa nostra, és el Mas Vilar de Sant Bartomeu del Grau.( Osona)
BON ESTIU A TOTHOM
M. Roser Algué Vendrells
diumenge, 26 de juny del 2022
diumenge, 15 de maig del 2022
TEMPS DE PLUJA
(2009)
Després d'uns dies de pluja el cel encara és gris.(Es pot aplicar a la primera quinzena del mes de maig) Les nuvolades s’arrosseguen i, a l’horitzó es confonen amb el mar, fins al punt que, algun vaixell que s’intueix en la llunyania, és difícil saber si navega per l’aigua o pels núvols. Si dirigeixo l’esguard cap el cantó de la muntanya puc veure tota la gamma de verds, enlluentits encara per les gotes de pluja, que brillen com perles del collaret d’alguna dama d’aigua. El verd maragda, el verd mar, el verd de pins i alzines, fins i tot m'ha semblat veure el verd de l'esperança...I cap a la plana, destaquen com taques platejades els poblets mig amagats dins la boirina que mandroseja ronsejant, per no desaparèixer esfilagarsada, com una etèria cabellera rosa.
Al meu entorn, les bestioles del camp treuen el cap arrecerades dins els seus caus, per assegurar-se que el perill ja s’ha esvaït.
De sobte un núvol s’esquinça i un raig de sol travessa l’humit paisatge. Aleshores tot es transforma, és com quan després d’una nit fosca, obres la finestra i de cop, t’adones que ja és de dia. Ara tot renaixerà amb força assaonat per aquesta pluja, que ha netejat l’ambient de tota mena de partícules negatives.Tot plegat fa pensar en la sensació de pau que sents després de deixar anar un devessall de llàgrimes, quan algun neguit t’havia aclaparat. I si, finalment ,al mig de la plana, apareix un arc de Sant Martí, és que la natura ens fa un regal perquè sap que l'estimem i vol que tinguem somnis de colors!
 |
| ( Culturàlia ) |
M. Roser Algué Vendrells
dimecres, 27 d’abril del 2022
De tant en tant m'agrada recuperar algunes lletres que fa temps que tenia al bloc, perquè no se m'oblidin...
Si em dones...
Si em dones una rosa,
et faré un carícia.
Si em dones una abraçada,
et donaré un somriure.
Si em dones la mà,
t'hi posaré la lluna.
Si em dones una il·lusió,
et faré un petó.
Si em dones un somni,
el viurem junts tu i jo.
M. Roser Algué Vendrells.
 |
| Ramon Mas. Diàfana. |
Felicitats a totes les Montserrats
divendres, 18 de març del 2022
CONTRASTS
A finals d'hivern, la natura és plena de contrasts, podem veure camps de cereals on les llavors ja comencen a germinar, més o menys, depenent del què hagi plogut, rius una mica secs que brillen amb la llum del sol i que van crixent a poc a poc, alguns que ja des del seu néixament, brollen l'aigua amb alegria, on fins i tot alguna salamandra surt a contemplar el paisatge, i a les planures, els arbres fruites ens meravellen amb els seus preciosos colors.
 |
| El Moianes un any de secada |
on podem veure moltes alzines
i els camps que comencen a verdejar lentament.
De moment aquests núvols no són pas de pluja
més aviat de postal.
El desglaç de la neu i les pluges que esperem que vinguin aviat,
ens refrescaran la mirada, i potser farem companyia a la salamandra.
I aquí podem veure la plana de Lleida, coberta amb flors de diferents arbres
fruiters, una meravella!!!
M. Roser Algué Vendrells
dimarts, 22 de febrer del 2022
Natura indòmita
Si construís una petita casa, magradaria que tingués una petita porta. Tan petita que no deixés entrar les pluges de l'apatia, en època de murmuris. Tan petita que, en obrir-la, em trobés dins del somni d'una natura indòmita.
Text i fotografia, Xavier Manrique
M. Roser Algué Vendrells.
divendres, 4 de febrer del 2022
L'Empordà, el més bonic que hi ha.
Així pensa i així ho plasma el Lluis Roura, amb aquest hivern tant variat.
 |
Posta de sol a primers de febrer.
Amb aquestes precioses fotos, el Lluís Roure, ens transmet el seu amor per l'Empordà, sovint amb el Canigó de fons!
M. Roser Algué Vendrells.
divendres, 14 de gener del 2022
Aquest post el tenia preparat des d'abans de Nadal, però l'ordinador, volia fer vacances abans d'hora, ara sembla que ja té ganes de treballar...
HIVERN
Que n'és de blanca
la neu novella,
dalt d'una branca,
del Pirineu...
J. Verdaguer.
QUE TOTHOM TINGUI UN BON ANY AMB SALUD, PAU, AMOR I LLIBERTAT !
M. Roser Algué Vendrells.
dijous, 2 de desembre del 2021
Les falles d'hivern
Les festes amb foc són unes de les més importants i espectaculars festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d´estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l’hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les "faies", que la nit de Nadal il·luminen les muntanyes del nord del Berguedà.
Aquí la gent no deu passar gaire fred, ja que es poden escalfar amb les "faies". Trobo que és fantàstic aquest espectacle de foc i llum!!!
M. Roser Algué Vendrells
divendres, 12 de novembre del 2021
La Selva del Camp
En aquest poble també hi ha molts poemes que es refereixen als noms dels carrers. No els hi he posat tots, perquè n'hi ha molts. Alguns han canviat de nom amb el pas del temps. Els poemes que hi ha a les majòliques del carrers els va escriure el metge i poeta local, Ramon Blasi i Rabasa.
PLAÇA MAJOR
La plaça gran de la vila
té un jardinet d'amor,
on l'amor sempre vigila
i ningú hi fa el sord.
La plaça gran de la vila,
té un brollador que s'enfila
i fa un plorico sonor,
 CARRER DE ROSSELLÓ Quin rossellonès seria que Rosselló et va posar? així que clareja el dia amb el toc d’Ave Maria ja et desperta el campanar. CARRER DE LES CLAVEGUERES El nom que duus no t’escau, que ets de finestres florides i una llenca de cel blau i una pau, una gran pau als terrats i a les eixides. CARRER D’EN PUIG Carrer d’en Puig curt i estret, però obert a les mirades. dessota d’un cel clar i net la mà es donen les teulades. CARRER DEL POU DE LA VILA Carrer del Pou de la Vila quin nom d’aigua fresca tens on ets pou d’aigua tranquil•la! on són els tupins d’argila de tants anants i vinents! CARRER DE LA PEIXATERIA On és la peixateria que el nom et donava un dia? del teu cap del carrer estant, veus el mar llunyà i brillant. |
 |
| Camí del rec CARRER DE GENTIL I VELLET De la Gentil i el Vellet en diuen d’aquest carrer Vellet com el matí de fred Gentil com un cavaller. CARRER DEL PRESIDENT COMPANYS Barriada del Carme és un dels indrets millors oh, Verge! Volgueu guardar-me un raconet prop de Vós. CARRER DEL FORN D’AVALL Ai, carrer del Forn d’Avall, forn de molta anomenada, forn que despertava el gall per fer pa i coca adovada. CARRER DEL FORN NOU Carrer del Forn Nou; el pa cada dia era millor; era de blat del Vilar i aigua de la Font Major. CARRER DE L’ABADIA Abadia sense abat però amb el senyor rector; carrer fresc i a recer per anar a Missa Major. CARRER DE SANT RAFEL Muralla de Sant Rafael on el sol para al migdia, i una oreneta pel cel va, escrivint l'Ave Maria. |
 |
| Un carrer qualsevol del poble. |
M. Roser Algué Vendrells
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
