Aquí us deixo la notificació de la presentació del llibre a Barcelona, com que hi ha la Setmana Santa pel mig, el poso amb temps...
dilluns, 19 de març del 2018
SORTIDA FAMILIAR EL DISSABTE PASSAT A AITONA
Per veure tots els presseguers florits, li faltava uns quants dies( es veu a l'última foto), però deu ni do, a mi em va encantar... I els pintors, immortalitzant el paisatge a cops de pinzell!
Se m'ha fet difícil fer una tria entre tanta bellesa!!!
M. Roser Algué Vendrells.
diumenge, 4 de març del 2018
A la comarca del Solsonès, entre Cardona i Solsona, passant per la carretera antiga, trobareu el Santuari de la Mare de Déu del Miracle. Hi ha un monestir benedictí que depèn dels monjos de Montserrat amb una gran església (per cert inacabada) i una ermita.
Abans era un centre d'estiueig, molt familiar; també hi havia un hotel, la Casa Gran (antic alberg de pelegrins), uns quants edificis de cel·les, una botiga on si podia comprar una mica de tot i un forn de pa. Com que aleshores gairebé ningú tenia cotxe, (només alguns amb possibles) anava molt bé que hi hagués els serveis necessaris per poder-hi fer estada, alguns una setmana i fins i tot n'hi havia que s'hi passaven un mes. Heu de pensar que si es volia anar a Solsona o a Cardona només hi havia el cotxe de línia que marxava al matí i tornava al migdia i no tots els dies. Per arribar-hi, s'havia de viatjar fins un d'aquests pobles amb un altre cotxe de línia (el Galtanegre) des de Manresa.
Jo, de petita, anava a estiuejar a la masia d' on era filla la meva mare, a un quart d'hora del santuari i després, de més gran, a l'hotel, ja que els meus oncles n'eren els encarregats i també de la botiga.
Actualment, és un centre d'espiritualitat on la gent que hi va, fa estada al que abans era l'hotel, però a les cel·les encara hi van algunes famílies. On abans hi havia la botiga, ara hi han obert un restaurant, per cert que el porten els fills d'una de les moltes nenes amb qui jo jugava de petita i que des d'aleshores, van a la mateixa cel·la algú de la família, cada any.
Una mica d'història:
El Miracle és un santuari com Lourdes o Fàtima, on la Mare de Déu s'aparegué, en aquest cas, a dos germanets (Jaume i Celdoni) de la masia propera, la Cirosa, el 1458. En aquest cas, com una nena.
És curiós que feia molts anys que a l'església no hi havia campanes, no sé des de quan, perquè per la guerra no el van pas bombardejar, però potser se les van endur... Resulta que un grup de dones de les masies de Riner, municipi al qual pertany el Santuari, van iniciar una recollida de fons per finançar-les, a les quals s'hi van afegir els monjos del monestir, el Consell Comarcal del Solsonès i d'altres associacions; les noves campanes van ser inaugurades l'any 2003, amb el nom de quatre advocacions Marianes de l'entorn.
Molta gent que va al Miracle ho fa atreta per un espectacular altar barroc, que és el més gran de Catalunya. També hi ha un preciós retaule gòtic.
Ara, la Casa Gran, l'estan reformant i ja s'hi fan algunes activitats culturals, com concerts, teatre, conferències...
Si aneu per aquella zona no us ho perdeu, perquè val la pena, és clar que també s'ho val, anar-hi expressament i passar el dia pels entorns...
Una vista des del camí de la Cirosa, on es veu l'edifici de les cel·les de Sant Antoni, l'església i el monestir, per la part del darrera i les cel·les de Santa Maria i Sant Benet.
Aquí podeu veure la part del darrera de l'església, on es veu que està inacabada.
A la dreta les cel·les de Santa Maria.
La plaça del Santuari amb l'església i el monestir.
Això és la Casa Gran, que ara s'està reconstruint.
La creu que commemora el lloc on es va aparèixer la Mare de Déu.
I aquí teniu aquest espectacular retaule, tota una joia del barroc català!
I aquí el bonic retaule gòtic!
I un preciós orgue que no fa gaire es va restaurar!
Les noves campanes, amb els noms de quatre advocacions Marianes:
Miracle, Claustre (Solsona), Patrocini (Cardona) i Pinós (municipi veí)
M, Roser Algué Vendrells
dijous, 15 de febrer del 2018
 |
| Elegància blanca, Ordino. Xavier Manrique. |
 |
| L'obaga del Verd. Sergi Boixader. |
"Que n'és de blanca
la neu novella,
dalt d'una branca
del Pirineu..."
Jacint Verdaguer
 |
| El Pedraforca, des del Molí de Maçaners. Sergi Boixader. |
 |
| Quan el bosc es vesteix de blanc. Xavier Manrique. |
Mantell de neu
embolcalla el paisatge.
Són perles blanques.
M. Roser Algué Vendrells
dijous, 1 de febrer del 2018
LA 2a LLUNA PLENA DE GENER
Malgrat la meva cuina està encarada a Llevant, no veig la sortida de sol, perquè els edificis m'ho tapen, pero si que veig aquesta preciosa lluna plena, (lluna blava , perquè és la segona de gener)quan apareix radiant per damunt dels pisos. Perdoneu la poca qualitat de la foto, feta amb el mòvil... No l'he posada més gran , perquè es veia una mica borrosa, però ja sabeu que si cliqueu a sobre , la podeu augmentar, però sense tanta definició. La lluna sembla un fanal més, però en aquest cas penjat al cel!
 |
| I mirant a LLevant, la lluna! |
No tot són fanals;
al mig del cel veig brillar,
la lluna blava.
 |
| Calella de Palafrugell. Margarida Bonet . En aquest bonic poble de la Costa Brava la lluna es reflecteix al mar... Cel blau, mar blau, lluna blava, una magnífica foto! LA LLUNA Ahir quan tothom dormia
la lluna va anar a fer un volt.
Va trobar quatre estrelletes,
va sentir xutar un mussol
i es va gronxar amb quatre núvols
com si focin un bressol.
Dormiu, que tot és silenci,
dormiu, nens petits del món.
Que ja us vetllen les estrelles,
la lluna i el rossinyol.
Tanqueu els ulls ben de pressa
perquè si aturi la són.
Joana Raspall
M. Roser Algué Vendrells |
dijous, 18 de gener del 2018
LES MEVES POSTES DE SOL
Mentre estic treballant al blog, si aparto per un moment la vista de l'ordinador i miro per la finestra, sovint veig unes postes de sol precioses. Avui hi ha un cel blau amb uns nuvolets molt bonics. I és clar, agafo la càmera i faig unes quantes fotos. De les moltes que en tinc us en poso una petita mostra.
Des del meu despatx.
 |
| A primera hora del capvespre ( Cara Oest) |
 |
| Ja gairebé entrada la nit.( Cara Oest ) |
 |
| Mirant cap el sud-oest. |
Des de la meva habitació
 |
| No hi podia faltar el groc a la majoria de capvespres!(cara Sud) |
 |
| Aquests arbres han crescut tant, que ara no veig bona part del paisatge urbà. A mi m'agrada més així. |
Quan el sol se'n va a la posta
els hiverns i les tardors,
ens diu adéu al capvespre,
amb un cel de mil colors.
M. Roser Algué Vendrells
dijous, 4 de gener del 2018
LA SUPERLLUNA
Realment, la natura sempre ens sorprèn amb espectacles meravellosos...Quan et penses que ja no n'hi haurà cap que superi al que estàs veient, de cop i volta n'apareix un altre que l'iguala o el supera en bellesa, però és clar, no dura massa, només cal que hi hagi algú amb la sensibilitat necessària per captar el moment i disposat a compartir-lo, perquè així en podem gaudir moltes persones.
El gener comença amb aquesta fantàstica lluna i acabarà amb una altra lluna plena
 |
| Des de la comarca D'Osona. |
Realment aquesta lluna sortint de darrera un núvol amb les muntanyes nevades als seus peus, el Cadí , el Pedraforca... Hi ha tanta llum (llum groga), que gairebé sembla de dia, us imagineu fent camí per aquests corriols? És com un somni. He trobat aquest poema, "Cançó de la lluna" i us en deixo un parell d'estrofes.
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!
És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!
Vicent Andrés Estallés
M. Roser Algué Vendrells
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
