LA 2a LLUNA PLENA DE GENER
Malgrat la meva cuina està encarada a Llevant, no veig la sortida de sol, perquè els edificis m'ho tapen, pero si que veig aquesta preciosa lluna plena, (lluna blava , perquè és la segona de gener)quan apareix radiant per damunt dels pisos. Perdoneu la poca qualitat de la foto, feta amb el mòvil... No l'he posada més gran , perquè es veia una mica borrosa, però ja sabeu que si cliqueu a sobre , la podeu augmentar, però sense tanta definició. La lluna sembla un fanal més, però en aquest cas penjat al cel!
 |
| I mirant a LLevant, la lluna! |
No tot són fanals;
al mig del cel veig brillar,
la lluna blava.
 |
| Calella de Palafrugell. Margarida Bonet . En aquest bonic poble de la Costa Brava la lluna es reflecteix al mar... Cel blau, mar blau, lluna blava, una magnífica foto! LA LLUNA Ahir quan tothom dormia
la lluna va anar a fer un volt.
Va trobar quatre estrelletes,
va sentir xutar un mussol
i es va gronxar amb quatre núvols
com si focin un bressol.
Dormiu, que tot és silenci,
dormiu, nens petits del món.
Que ja us vetllen les estrelles,
la lluna i el rossinyol.
Tanqueu els ulls ben de pressa
perquè si aturi la són.
Joana Raspall
M. Roser Algué Vendrells |
Jo també la vaig admirar. Al capvespre, a la nit i a la matinada.
ResponEliminaSempre lluent, com moneda de plata.
Una lluna preciosa, encara que amb el mòvil moltes vegades les fotos em surten mogudes...La que es reflecteix al mar és molt bonica, segur que es troba guapa!!!
EliminaBona tarda, Xavie.r
La lluna d'aquest dia feia molt goig de mirar, hipnòtica com poques!
ResponEliminaI tant que sí, a més el gener n'hem tingut dues de plenes i molt guapes...
EliminaPetonets Glòria.
"La Lluna, un fanalet penjant del cel" , què poètic, Roser !
ResponEliminaNo em diguis que no ho sembla, gairebé es podria confondre amb els fanals de la plaça...Darrerament la poesia se'm resisteix una mica, a veure si tantes llunes, m'inspiren!
EliminaBona tarda, Artur.
Segur que si !
EliminaAra però he publcat un altre llibre, però no de poemes. Es diu "Jo et donaré ales" i són cartes a un noi d'una presó que tenia guardades des de ja fa uns quants anys...
Eliminauna ran i bela lluna , sempre és un goig entrar al teu blog, poesia, belles imatges i música de fons gràcies!
ResponEliminaui gran lluna no ran
ResponEliminaMoltes gràcies, és que jo m'ho passo molt bé fent el posts...Ah, i no et preocupis per les errades, a mi també se m'escapen sovint i em cal refer el què he escrit!
EliminaPetonets, de capvespre.
Lindo!!!!
ResponEliminaPor aqui não tive como apreciar esse espetáculo, choveu e estava tudo nublado até pela manhã onde em alguns lugares poderiam ver a lua e o sol ... uma pena!!!
Desejo-lhe um lindo final de semana
beijos
Joelma
Gràcias!
EliminaEs muy bonito cuando la luna llena asoma grande redonda por encimas de las viviendas i me permite contemplarla durante un buen rato...A veces creo que me sonrie, je, je!
Me da mucha pena si las nubes no me permiten verla, cuando éstà tan hermosa, por suerte este dia, no havia ni una nube que la ensombreciera...I cuando se refleja en el mar, és maravillosa.
Qe tengas también un feliz fin de semana.
Besitos, amiga Joelma.
Un gener en que la lluna fa el ple dues vegades. I quina lluna meravellosa! com un espectacular fanal lluint a la nit.
ResponEliminaUnes vistes privilegiades, M.Roser, te les envejo ;-)
Petonets!
Si noia hem estat de sort aquest gener , per això a la 2a li diuen "la lluna blava". Doncs sí no em puc pas queixar de les vistes, són molt guais!!!
EliminaQue tinguis un bonic cap de setmana, Glòria.
Bellísima entrada!
ResponEliminaLa luna eterna musa inspiradora que nos hace soñar con la magia de la vida.
Saludos.
Muchas gracias Adriana, és que yo soy una gran admiradora de la naturaleza que siempre nos brinda espectáculos maravillosos y la luna tiene una magia especial...
EliminaBesitos.
Quina sort que ha tingut, aquest gener, podent comptar amb dues llunes plenes! Quina enveja i deu tenir, el febrer, per no tenir-ne cap...! És hipnòtica la lluna, M. Roser. I les teves imatges, d'una gran bellesa!
ResponEliminaUna abraçada!
Pobre febrer, ja és ben trist no tenir ni una lluna plena i ser el caganiu dels mesos, he, he...Però ens l'estimem perquè avui ens està regalant una pluja d'aquelles que fan saó!
EliminaPetonets, Montse.
La lluna, sempre preciosa. Jo de ma casa també la veig però aquesta vegada m'ha pillat a Alcoi i no l'he poguda veure.
ResponEliminaI tan que si i ara a l'hivern és més brillant que mai. A mi a l'estiu se'm fica per tots els racons de casa, perquè com que va més baixa...De vegades apago totes les llums i m'estic una estona només amb la claror de la lluna!!!
EliminaPetones Novesflors.
ResponElimina
Molt maco aquest post de la segona lluna, jo la vaig mirar rera el vidre, pel gripas que encara porto. Les dues fotos també m'encanten, tan la del fanal com la del reflex al mar i no cal dir els dos poemes que l'acompanyen.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser.
Com que el gener ha tingut dues llunes plenes he fet un post per cadascuna...
EliminaLa dels pisos la vaig fer des de la cuina, però l'altre que és una passada és d'una noia gairebé professionl...
El poema de la Joana és molt bonic i com que jo la vaig conèixer, de tant en tant, m'agrada fer-li un petit homenatge.
Petonets, Anna.
Molt tendre i bonic aquest poema.
ResponEliminaLa lluna quan es plena sempre es tan especial...
Una abraçada.
Si que ho és i màgica, sobretot pels que som una mica "llunàtics", com ara jo, he he...
EliminaPetonets, Olga i Carles.
Hola, no m'havia adonat fins avui, que el poema La lluna que poses com autora Joana Raspall, no és d'ella, és de Núria Albó que està en el llibre: M'ho ha dit el vent.
ResponEliminaGràcies.