LES MEVES POSTES DE SOL
Mentre estic treballant al blog, si aparto per un moment la vista de l'ordinador i miro per la finestra, sovint veig unes postes de sol precioses. Avui hi ha un cel blau amb uns nuvolets molt bonics. I és clar, agafo la càmera i faig unes quantes fotos. De les moltes que en tinc us en poso una petita mostra.
Des del meu despatx.
 |
| A primera hora del capvespre ( Cara Oest) |
 |
| Ja gairebé entrada la nit.( Cara Oest ) |
 |
| Mirant cap el sud-oest. |
Des de la meva habitació
 |
| No hi podia faltar el groc a la majoria de capvespres!(cara Sud) |
 |
| Aquests arbres han crescut tant, que ara no veig bona part del paisatge urbà. A mi m'agrada més així. |
Quan el sol se'n va a la posta
els hiverns i les tardors,
ens diu adéu al capvespre,
amb un cel de mil colors.
M. Roser Algué Vendrells
Som afortunats els que podem veure aquestes postes de sol des de casa sense cap esforç. Jo també m'hi compto. Són ben espectaculars i precioses i mai no són iguals.
ResponEliminaI tant que ho som, i és un meravellós espectacle que no costa diners...El què passa és que per fer fotosm sempre surt el mateix paisatge, només canvien els colors del cel!
EliminaBona tarda Carme.
Els colors dels capvespres d'hivern són una passada, duren poca estona, però els tons que agafa el cel no et cansaries mai de mirar-los i fotografiar-los.
ResponEliminaSi noi jo me'n faig un bon tip de mirar-los, perquè com que no he de sortir a fora per veure'ls...A les fotos però, com li he dit a la Carme, sempre si veuen els mateixos paisatges al fer-les del mateix lloc!
EliminaBona tarda, XeXu.
És un espectacle gratuït que ens embaladeix.
ResponEliminaUn espectacle gratuït, meravellós, fantàstic, espaterrant...De vegades sembla que el cel estigui en flames!
EliminaBona tarda, Xavier.
Un espectacle meravellós, el que es veu des de les finestres de casa teua. Des de les meues finestres jo també la veig, la posta de sol, però en el meu cas sobre la mar.
ResponEliminaCaram noia, ja veig que em fas la competència, que bonic veure's pondre el sol al mar...Però si mirem enlaire, segurament les dues, veiem el mateix cel ple de colors!
EliminaPetonets.
Unes postes de sol magnífiques, amb elles alimentem la calma i els bells somnis!!!
ResponEliminaUna abraçada i petonets.
I tant, després d'admirar tanta bellesa és impossible tenir malsons!!!
EliminaPetonets, Olga i Carles.
Són totes molt boniques, M. Roser, però la millor sort és la de poder disposar d'aquestes vistes des de casa teva... Jo ara visc en un primer pis amb finestres que només em mostren parets i totxanes; vam canviar-lo per l'àtic sense ascensor per tal de facilitar la mobilitat a la meva mare, però la veritat és que em sento com si m'haguessin amputat una part de l'ànima, sense les vistes...
ResponEliminaT'entenc molt bé Montse, és molt agradable mirar per la finestra i veure l'esplendor de la natura i més si abans vivies en un àtic, no m'estranya que et sentis una mica enclaustrada...Però tu ho soluciones amb les estadas a Montserrat, on et pots airejar la ment i la vista.
EliminaBon diumenge, Montse.
quina sort poder tenir aquestes vistes !!!! unes fotos precioses i millors versos, M Roser ets una afortunada! bon diumenge i bona setmana!
ResponEliminaDoncs si que és una sort, perquè a mi m'agraden veure els horitzons llunyans...El pis on vivia abans veia els veins i ara els he canviat per les postes de sol , els arbres i fins i tot una mica de mar, els dies clars!
EliminaPetonets.
Quines vistes més fantàstiques, i poder gaudir-les sense ni haver de sortir de casa. Jo tampoc em puc quexar, però més aviat son els matins que veig , quan el sol comença a il·luminar Queralt.
ResponEliminaUna abraçda M. Roser
Doncs ha de ser molt bonic veure les sortides de sol a Queralt...Jo no en veig perquè hi ha edificis que m'ho tapen, però les postes les veig totes i dona gust contemplar-les!
EliminaPetonets, Anna.
Caram, gairebé em fas la competència... són els petits regals de cada dia, per alegria nostra, que ja ens convé.
ResponEliminaUna abraçada per anar a dormir, M. Roser
No te la faig pas, que tu tens el cel i el mar per alegrar-te la mirada, o sigui que doble goig...
EliminaJo, del mar, només en veig com una cinta brillant a la llunyania!
Petonets Olga, avui tot fent el dinar.
Bellisimas ostales de tus atardeceres mi querida M. Roser, tienes mirada de poeta que atrapa la esencia de lo bello.
ResponEliminaBesos con mi cariño y gratitud por siempre acompañar mis versos.
En esto si que soy afortunada...Desde mi casa veo casi cada dia , sobre todo en otoño y en invierno, un cielo lleno de colores y a lo lejos una franja de mar que brilla con la luz del sol.
EliminaYa sabes que me gusta entrar en tu casita y leer tus lindos poemas. Muchos besitos de colores.
Qué boniques totes
ResponEliminaGràcies, M. Antònia, la llàstima és que el primer pla gairebé sempre és el mateix, peró com que l'espectacle és al cel...
EliminaPetonets.
Olá minha querida M.Roser
ResponEliminaComo não compreender que ao acordar você possui um grande presente? lindo , amei as paisagens.
Em alguns dos meus trabalhos eu tive paisagens esplendidas em suas respectivas janelas e me recordo que muitas vezes era o que me inspirava.
Sinta-se abraçada com carinho de quem reconhece a preciosidade de uma amizade.
beijos
Joelma
Hola, amiga Joelma,
EliminaEls paisatges meravellosos són el regal que ens fa la natura als que l'estimem i hem aprés a tenir-ne cura...I és veritat que sovint ens inspira...Ara entenc perquè et surten unes obres d'art tant precioses!
L'amistat és incondicional, no demana res a canvi. Molts petonets amb tot el meu afecte.
Ets una privilegiada, M.Roser, poder veure aquestes precioses vistes des de les teves finestres!
ResponEliminaSón unes imatges precioses, se't dona bé això de la fotografia.
I tant que sí, dona gust mirar per la finestra a l'hora del capvespre!
EliminaNo és que se'm doni gaire bé fer fotos, però com en tenia moltes, algunes s'han salvat.
Petonets, Glòria.
Roser, digues que si no toques el cel, el tens molt a prop, eh?
ResponEliminaJo també tinc un pi que em tapa bona part de la vista que tenia quan vaig arribar. A mi sí que em fa nosa perquè ja n'hi ha d'alres de més mesurats, però aquest és un pi gegantí.
Si noia, el tinc ben a prop i avui que hi ha lluna plena, gairebé la podré tocar amb la mà...On abans veia edificis, ara hi veig aquests pins i a mi m'agrada més així...
ResponEliminaT'envio un correu!
Petonets Guapa.
¡Hola, Mª Roser!
ResponEliminaQue preciosidad de fotografías inspiradoras encanto para una mirada detenida y, vaya vistas que tienen tus ventanas, ves el atardecer y la naturaleza, no más abrir y respirarás aire puro y seguro que aromático. Felicidades y gracias por tu buen hacer
Me ha encantado esta entrada, y perdona mi tardanza voy muy despacio con todo. Llevo cuatro días con vértigo que no me aclaro, se me mueven las letras.
Te dejo mi inmensa gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo y pasa un feliz jueves.
Hola Marina!
EliminaYa ves, como yo amo mucho a la Naturaleza, ella me hace de vez en cuando, regalos maravillosos...Los días claros veo el mar en la lejanía!
A mi también megustan tus entradas, però no te preocupes y ven a mi casita cuando puedas...
Muchos besitos con todo mi afecto.