Subscribe:

diumenge, 4 de març de 2018

SANTUARI  DEL  MIRACLE
A la comarca del Solsonès, entre Cardona i Solsona, passant per la carretera antiga, trobareu el Santuari de la Mare de Déu del Miracle. Hi ha un monestir benedictí que depèn dels monjos de Montserrat amb una gran església (per cert inacabada) i una ermita.
Abans era un centre d'estiueig, molt familiar; també hi havia un hotel, la Casa Gran (antic alberg de pelegrins), uns quants edificis de cel·les, una botiga on si podia comprar una mica de tot  i un forn de pa. Com que aleshores gairebé ningú tenia cotxe, (només alguns amb possibles) anava molt bé que hi hagués els serveis necessaris per poder-hi fer estada, alguns una setmana i fins i tot n'hi havia que s'hi passaven un mes. Heu de pensar que si es volia anar a Solsona o a Cardona només hi havia el cotxe de línia que marxava al matí i tornava  al migdia i no tots els dies. Per arribar-hi, s'havia de viatjar  fins un d'aquests pobles amb un altre cotxe de línia (el Galtanegre) des de Manresa.

Jo, de petita, anava a estiuejar a la masia d' on era filla la meva mare, a un quart d'hora del santuari  i  després, de més gran,  a l'hotel, ja que els meus oncles n'eren els encarregats i també de la botiga.
Actualment, és un centre d'espiritualitat on la gent que hi va, fa estada al que abans era l'hotel, però a les cel·les encara hi van algunes famílies. On abans hi havia la botiga, ara hi han obert un restaurant, per cert que el porten els fills d'una de les moltes nenes amb qui jo jugava de petita i que des d'aleshores, van a la mateixa cel·la algú de la família, cada any.

Una mica d'història:
El Miracle és un santuari com Lourdes o Fàtima, on la Mare de Déu s'aparegué, en aquest cas, a dos germanets (Jaume i Celdoni) de la masia propera, la Cirosa, el 1458. En aquest cas, com una nena.
És curiós que feia molts anys que a l'església no hi havia campanes, no sé des de quan, perquè per la guerra no el van pas bombardejar, però potser se les van endur... Resulta que un grup de dones de les masies de Riner, municipi al qual pertany el Santuari, van iniciar una recollida de fons per finançar-les, a les quals s'hi van afegir els monjos del monestir, el Consell Comarcal del Solsonès i d'altres associacions; les noves campanes van ser inaugurades l'any 2003, amb el nom de quatre advocacions Marianes de l'entorn.

Molta gent que va al Miracle ho fa atreta per un espectacular altar barroc, que és el més gran de Catalunya. També hi ha un preciós retaule gòtic.
Ara, la Casa Gran, l'estan reformant i ja s'hi fan algunes activitats culturals, com concerts, teatre, conferències...

Si aneu per aquella zona no us ho perdeu, perquè val la pena, és clar que també s'ho val, anar-hi expressament i passar el dia pels entorns...


Una vista des del camí de la Cirosa, on es veu l'edifici de les cel·les de Sant Antoni, l'església i el monestir, per la part del darrera i les cel·les de Santa Maria i Sant Benet.

Aquí podeu veure la part del darrera de l'església, on es veu que està inacabada.
A la dreta les cel·les de Santa Maria.

La plaça del Santuari amb l'església i el monestir.

Això és la Casa Gran, que ara s'està reconstruint.

La creu que commemora el lloc on es va aparèixer la Mare de Déu.

I aquí teniu aquest espectacular retaule, tota una joia del barroc català!

I aquí el bonic retaule gòtic!

I un preciós orgue que no fa gaire es va restaurar!

 Les noves campanes, amb els noms de quatre advocacions Marianes:
Miracle, Claustre (Solsona), Patrocini (Cardona) i Pinós (municipi veí)

M, Roser Algué Vendrells

28 comentaris:

  1. Olá amiga,
    Gosto muito de postagens assim com suas narrativas, mesmo tão longe me sinto como estivesse passeando e conhecendo o lugar com você.
    Desejo-lhe uma semana repleta de carinho e sorrisos.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules amiga...Celebro que t'agradin les meves narracions. Podem tancar els ulls i seguir el camí, fent-nos companyia, encara que sigui virtual!!!
      Petonets i que tinguis molts moments feliços, Joelma.

      Elimina
  2. Fa molts anys hi vàrem passar. Segurament abans de que hi posessin les noves campanes.
    Després de llegir les teves explicacions, M. Roser em ve de gust tornar-hi.
    Crec que ja n'havies parlat alguna vegada, perquè recordo alguna anècdota de les que expliques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fa anys que hi vas estar, segurament trobaràs alguna cosa canviada, però no el conjunt en si...Si que n'havia parlat , però ja fa temps i no havia explicat una mica d'història; jo gairebé i vaig cada any, és part de les meves arrels.
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  3. Hem fet una bona excursió virtual amb el teu relat, espero un altre dia , fer-lo real.
    Bona recomanació, Roser, bon dia !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs pensa que val la pena, ja que no t'imagines trobar un lloc tant espectacular en aquell indret...I si t'agrada l'art, aquest altar és un tresor. A més els entorns són molt bonics!
      Bon vespre, Artur.

      Elimina
  4. No he pernoctat mai en un santuari d'aquests, és una cosa que no m'acaba d'atreure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que la gent que hi va ara, és per retrobar-se amb un mateix, una mica com el que va a Montserrat...Però a les cel·les i van sobretot famílies, ja que és un lloc bonic i està molt bé de preu. Abans si que era un centre important per fer vacances familiars, hi havia molt d'ambient, tant de gent gran, com criatures i jovent i la gent solia repetir molts anys.
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  5. Jo hi hauré d'anar expressament, perquè no hi passo gaire. Fa uns tempsvam anar a passar un pont llarg per aquesta zona, però hi havia tantes coses a veure que no vam anar al Miracle. Queda pendent.
    Gràceis per acostar-lo fins aquí i per fer-nos memòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs pensa que val la pena Carme, a més el paisatge de l'entorn és molt bonic, amb moltes coses guapes per veure...I a la llunyania es veu el Pirineu!
      Bon vespre, Carme.

      Elimina
  6. Sí que són espectaculars, els retaules. Ara que les campanetes m'encisen de bona veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els amants de les arts tenen un lloc preciós per gaudir ( és curiós , perquè durant la guerra ho van respectar)...
      Doncs aquestes campanes noves no fa massa anys que hi són i és que un Santuari sense campanes, no podia ser, sort de les dones, com sempre!!!
      Petonets.

      Elimina
  7. Hola M Roser, veient aquestes fotografies es veu que es un lloch on si respira Pau i serenitat i amb tot el que ens expliques encare més.
    Reb molts petons de la teva amiga encare que cibernetica, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si noia, ara és un lloc tranquil, molt diferent d' abans, que sempre hi veies gent...
      Estic contenta de tornar-te a veure per aquí i molts petonets per a tu també, Montserrat.

      Elimina
  8. Una belleza!
    Gracias por compartir tan lindo itinerario.
    Me fascinan las campanas.
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que es un paraje muy lindo, tanto por el paisaje, como por el arte...Bien nuevecitas las campanas, a mi también me encanta oir su alegre tañido!!!
      Besitos para ti, Adriana.

      Elimina
    2. Molt maco, Roser! Això ha estat millor que una visita guiada, amb experiència infantil del guia inclosa.

      Elimina
    3. Doncs si que és un lloc ben bonic i jo en podria explicar moltes coses, segur que seria una bona guia... Que hi vaig passar moltes vacances de la meva infantesa!!!
      Per cert la presentació del llibre serà la primera setmana d'abril, ja faré un post que encara tinc alguna cosa per lligar...
      Petonets, Teresa.

      Elimina
  9. M'agraden les explicacions que dones del Miracle, hi he estat un parell de vegades, però moltes coses no les sabia. Les boniques imatges em refresquen la memòria visual, ja que la última vegada deu fer uns deu anys i la primera bastants més.
    M'agraden molt les campanes i els seus noms de les Mares de Deu de la zona. Pinos també era el poble d'on van venir els meus avis, però no hi he estat mai.
    Una abraçada M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna, Em fa il·lusió que t'agradi el què explico, jo en tinc tants records que no pararia...Gairebé i vaig cada any a fer un tomb, ja que aquelles terres són una part de les meves arrels...Fixa't i torna a haver campanes gràcies a les DONES!!!
      Petonets, Anna.

      Elimina
  10. Qué bonic, segur que en la Casa Gran hi han fantasmes! A mi em faria por dormir allà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira quan jo era petita la mainada anàvem a explorar la casa i ens ho passàvem d'allò més bé...A dins hi havia una escalinata amb una estàtua d'estil divinitat grega i com que era bastant fosc, més d'un ensurt ens havíem endut...Al final hi havia una finestreta per on podíem accedir a la teulada, tot un tresor per uns infants que no teníem joguines , però sí molt d'esperit aventurer!
      Bon cap de setmana, Eva.

      Elimina
  11. Sembla un lloc molt adient per fer-hi estada qui busqui repòs i tranquil·litat. No sabia l'historia de l'aparició mariana i m'ha agradat que ens l'expliquessis.
    L'altar és impressionant i el retaule magnífic.
    Gràcies, M.Roser, i petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara si que és un lloc molt tranquil, molt diferent de quan jo era petita que que hi havia molt ambient, a l'estiu...Les obres d'art són fantàstiques i són poc conegudes, malgrat la seva importància.
      Petonets a tu, Glòria.

      Elimina
  12. Les belleses de la nostra terra, contemplades a fons, serien prou per a omplir la nostra vida. I la gent que ens les acosta, comença a tenir amb nosaltres un diàleg deliciós.
    Una abraçada des de mar, Roser. I desitja'm bona nit de tant en tant, que em conforta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Olga la bellesa va directa al cor i res millor que compartir-la...
      Et volia enviar un correu però no sabia si et molestaria, però ja veig que no, o sigui que t'escriuré!
      M'arriba l'olor del mar amb aquesta abraçada. O faré però com que ara és la tarda, et desitjo bona tarda i bona nit, per quan vagis a dormir.
      Petonets, Olga.

      Elimina
  13. Una excursió plena de màgia i gran magnitut.


    Petonets.

    ResponElimina
  14. Doncs sí Olga i Carles és una excursió per gaudir de la natura i de l'art...
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina