Subscribe:

divendres, 4 de maig del 2018

Es molt agradable que quan ens llevem o sortim al carrer algú ens saludi amb simpatia...Si cliqueu el títol, trobareu que sempre hi ha algú que us diu, 
"BON  DIA" !

Despertar.  Ramon Mas

BON DIA, POESIA!

Bon dia, cel!
     Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
     Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
     Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
     Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
     Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!

     Joana Raspall

Matinada. Lluís Roure

Bon dia amic!

Bon dia amiga!

M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 26 d’abril del 2018

MONTSERRAT
(Homenatge fotogràfic a la nostra Muntanya.)

 He buscat unes quantes imatges de Montserrat que no siguin les que trobem a tot arreu, aquestes m'han semblat espectaculars!









Fotos del Sergi Boixader i  de Meteorologia.


"Un gegant hi ha a Catalunya
sobre terra agenollat;
mans i dits aixeca enlaire,
que el gegant és Montserrat.
S’hi estarà fins que a la Glòria
ens tornin la llibertat;
i després, per agrair-ho,
per tota l’eternitat.”

Àngel Guimerá

*************

"És la Moreneta 
la fe del poble català,
l'estel del seu camí
l'afany dels seus amors.
De l'escolania
la veu del cel han escoltat
i el so de l'oració
ressona per tot Montserrat

Tota la muntanya
et volta donant-se les mans
sardana de l'amor
d'un poble de cristians.
Sona la tenora
no sé què tenen els seus cants
vetlleu Senyora
pels catalans."

Antoni Casteller ( sardana)

A totes les Montserrats, que tingueu un bon dia!
M. Roser Algué Vendrells

divendres, 20 d’abril del 2018

 Bon Sant Jordi  a tothom!



Una companya de l'escola m'ha donat aquesta foto. És de la finestra d'un institut escola, de les Corts, on ella va anar a buscar plaça pel seu fill i va quedar parada quan va veure el meu poema enganxat a la finestra. 


SANT  JORDI  I  LA  PRINCESA.

Una princeseta plora

a la vora d'una cova,
perquè l'ha espantat
un drac malcarat.

Pel cel ve volant

amb un cavall blanc,
Jordi , un cavaller
que lluita molt bé.

El drac, que és de pega

deixa la princesa,
que havia espantat
amb la boca encesa.

En Jordi cull una rosa...
La princesa ja no plora.

M. Roser Algué Vendrells
FIXEU- VOS  BÉ  EN  AQUESTES   GOTETES  D'AIGUA.
LA PLUJA ENS  ESTIMA!!!

divendres, 13 d’abril del 2018

Ales sobre Barcelona

Presentació a Barcelona del Llibre " Jo et donaré ales".  Va ser un acte molt entranyable i familiar, malgrat que l'afluència de públic va ser més minsa del què esperava; em va saber greu que més persones no en podessin gaudir. Dono les gràcies especialment, a dos amics blocaires que ens van acompanyar: El Rafel, que va venir en representació de la "natura" i la Teresa que em va fer  una mica de lloc, sota la "pamela"...

El senyor Calderó i diu la seva!

Caram, la Roser es posa les mans al cap, davant d'un comentari del públic!

El Manuel ( l'editor) escolta amb molta atenció!


El nostre duet particular:La Canolich i el seu company en Ramon. 

Em sembla que m'acaben de tirar una floreta!

Va ser una presentació molt "indepe"...
M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 22 de març del 2018


Aquí us deixo la notificació de la presentació del llibre a Barcelona, com que hi ha la Setmana Santa pel mig, el poso amb temps...
M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 19 de març del 2018


SORTIDA  FAMILIAR  EL  DISSABTE  PASSAT  A  AITONA 

Per veure tots els presseguers florits, li faltava uns quants dies( es veu a l'última foto), però deu ni do, a mi em va encantar... I els pintors, immortalitzant el paisatge a cops de pinzell!
















Se m'ha fet difícil fer una tria entre tanta bellesa!!!

M. Roser Algué Vendrells.

diumenge, 4 de març del 2018

SANTUARI  DEL  MIRACLE
A la comarca del Solsonès, entre Cardona i Solsona, passant per la carretera antiga, trobareu el Santuari de la Mare de Déu del Miracle. Hi ha un monestir benedictí que depèn dels monjos de Montserrat amb una gran església (per cert inacabada) i una ermita.
Abans era un centre d'estiueig, molt familiar; també hi havia un hotel, la Casa Gran (antic alberg de pelegrins), uns quants edificis de cel·les, una botiga on si podia comprar una mica de tot  i un forn de pa. Com que aleshores gairebé ningú tenia cotxe, (només alguns amb possibles) anava molt bé que hi hagués els serveis necessaris per poder-hi fer estada, alguns una setmana i fins i tot n'hi havia que s'hi passaven un mes. Heu de pensar que si es volia anar a Solsona o a Cardona només hi havia el cotxe de línia que marxava al matí i tornava  al migdia i no tots els dies. Per arribar-hi, s'havia de viatjar  fins un d'aquests pobles amb un altre cotxe de línia (el Galtanegre) des de Manresa.

Jo, de petita, anava a estiuejar a la masia d' on era filla la meva mare, a un quart d'hora del santuari  i  després, de més gran,  a l'hotel, ja que els meus oncles n'eren els encarregats i també de la botiga.
Actualment, és un centre d'espiritualitat on la gent que hi va, fa estada al que abans era l'hotel, però a les cel·les encara hi van algunes famílies. On abans hi havia la botiga, ara hi han obert un restaurant, per cert que el porten els fills d'una de les moltes nenes amb qui jo jugava de petita i que des d'aleshores, van a la mateixa cel·la algú de la família, cada any.

Una mica d'història:
El Miracle és un santuari com Lourdes o Fàtima, on la Mare de Déu s'aparegué, en aquest cas, a dos germanets (Jaume i Celdoni) de la masia propera, la Cirosa, el 1458. En aquest cas, com una nena.
És curiós que feia molts anys que a l'església no hi havia campanes, no sé des de quan, perquè per la guerra no el van pas bombardejar, però potser se les van endur... Resulta que un grup de dones de les masies de Riner, municipi al qual pertany el Santuari, van iniciar una recollida de fons per finançar-les, a les quals s'hi van afegir els monjos del monestir, el Consell Comarcal del Solsonès i d'altres associacions; les noves campanes van ser inaugurades l'any 2003, amb el nom de quatre advocacions Marianes de l'entorn.

Molta gent que va al Miracle ho fa atreta per un espectacular altar barroc, que és el més gran de Catalunya. També hi ha un preciós retaule gòtic.
Ara, la Casa Gran, l'estan reformant i ja s'hi fan algunes activitats culturals, com concerts, teatre, conferències...

Si aneu per aquella zona no us ho perdeu, perquè val la pena, és clar que també s'ho val, anar-hi expressament i passar el dia pels entorns...


Una vista des del camí de la Cirosa, on es veu l'edifici de les cel·les de Sant Antoni, l'església i el monestir, per la part del darrera i les cel·les de Santa Maria i Sant Benet.

Aquí podeu veure la part del darrera de l'església, on es veu que està inacabada.
A la dreta les cel·les de Santa Maria.

La plaça del Santuari amb l'església i el monestir.

Això és la Casa Gran, que ara s'està reconstruint.

La creu que commemora el lloc on es va aparèixer la Mare de Déu.

I aquí teniu aquest espectacular retaule, tota una joia del barroc català!

I aquí el bonic retaule gòtic!

I un preciós orgue que no fa gaire es va restaurar!

 Les noves campanes, amb els noms de quatre advocacions Marianes:
Miracle, Claustre (Solsona), Patrocini (Cardona) i Pinós (municipi veí)

M, Roser Algué Vendrells