Subscribe:

diumenge, 6 de juny del 2010

JOCS FLORALS

Un divendres de maig, l' escola Lola Anglada del meu poble, celebrava l'entrega de premis dels jocs florals, als nenes i nenes i em van demanar si podia anar a explicar el meu conte "la kika no s'agrada". Jo els vaig comentar que potser no tindria el mateix interès pels petits que pels més grans ( en principi està adreçat a infants de 7, 8, 9 anys). Em van dir que no hi havia cap problema, ja que tots havien treballat els valors que el conte volia transmetre.

Tots els nens i nenes es van reunir al "porxo" del pati (des de p3 fins a 6è) i jo em vaig asseure sobre una taula, per poder-los observar bé, mentre explicava el conte... Va ser una experiència molt bonica, ja que em van escoltar amb molt de silenci i això sempre és gratificant.


En acabar em van obsequiar amb una planta i també en van tenir una , a més d'un diploma, tots els nens i nenes premiats. Després, els més grans, em van fer una petita entrevista per la revista de l'escola.

Des del primer moment va haver-hi molt bona conexió, tant amb els infants com amb els/les mestres. Per a mi va ser una tarda molt agradable i espero que per a tota l'escola, també. Us en deixo unes quantes fotos... Per cert, una nena d'aquesta escola va guanyar el premi Pilarín Bayés, de contes infantils.


M. Roser Algué Vendrells

divendres, 28 de maig del 2010

Miguel Hernández

Continuo practicant els vídeos i aquest cop ho torno a fer amb un poema de Miguel Hernández. De tant en tant m'agrada fer coses que entengui tothom. Espero que us agradi.


M. Roser Algué vendrells

diumenge, 2 de maig del 2010

METÀFORA


Dins una verda prada
molt propera al camí,
tot de cavalls pasturen;
pas allà, pas aquí...
Enmig d’ells, una euga,
tota altiva i senyora
i al seu darrera un poltre
com petita penyora.
Té un, dos o tres dies,
i va seguint la mare
amb passos poc segurs,
tambalejant-se encara.
El petit ve que es cansa,
s’ajau i s’endormisca;
l’euga, que sembla mansa,
no es mou del seu costat.

Més enllà, amb gran cridòria,
un grup de jovenalla,
quasi uns infants diria,
s’empaiten dins dels prats.
La vida mai s’atura;
la jove mare euga,
amb el seu petit poltre,
reposen uns instants.
I als camps d'allà a la vora,
a l’hora del capvespre,
uns vailets de pell tendra
juguen a fer-se grans.



M. Roser Algué Vendrells

divendres, 23 d’abril del 2010

ROSES I MÉS ROSES...

El temps passa volant i, com cada any, torna a venir Sant Jordi carregat de roses i de llibres.

Sant Jordi es una de las fiestas más populares en Cataluña. Los varones regalan rosas a las muchachas que aman, en recuerdo de una popular leyenda de un caballero (Sant Jordi), que salva a una princesa de las fauces de un dragón. A cambio, ellos reciben un libro, pues este dia coincide con el aniversario de la muerte de Miguel de Cervantes. Así pues, el 23 de abril, en mi país, es el dia del libro y de la rosa. Es una tradición que ha traspasado nuestras fronteras y ha llegadon hasta Japón...

Coincidiendo con la llegada del buen tiempo, las calles se llenan de personas que pasean, comprando y luciendo los obsequios recibidos, ya que las calles lucen muy bonitas con tantas flores y tanta literatura...


Hoy he hecho un video con muchas rosas y la lectura es bilingüe. Primero leo un poema en catalán "et portaré una rosa"( te traeré una rosa), de Josep M. Andreu y luego un par de "cuartetos del transeunte", del poeta cubano José Angel Buesa. La música es del compositor español Manuel de Falla. Espero que os guste.



Et portaré una rosa,
que l'abril ja ha tret florida;
ja veus que és poca cosa,
però una rosa l'amor crida.

Et portaré una rosa,
que perfumi el teu somriure
i que t'ompli la mirada
del matí fins a la nit.

Et potaré una rosa,
que una rosa és alegria;
i fa, quan te la poses
la millor claror del dia.

Et portaré una rosa,
la més roja i la més viva,
que et farà encara sentir
la rosada del matí.

Et portaré una rosa,
que perfumi el teu somriure,
que t'ompli la mirada
i que et doni el goig de viure.

Et portaré una rosa,
que batega i que respira
i que fa l'aire suau...
una rosa i un cel blau.

Josep M. Andreu

Yo pensé que el rosal, agradecido,
se llenava de rosas para ti solamente.
Y hoy florece de nuevo, despues que tu te has ido.
Y eso es casi tan triste como que estés ausente.

Sonrie, jardinera, si en el surco te inclinas
y buscas el secreto profundo de las cosas;
No pienses que las rosas se afean con espinas,
sinó que las espinas se embellecen con rosas.

José Angel Buesa

M. Roser Algué Vendrells

dijous, 22 d’abril del 2010

dissabte, 10 d’abril del 2010

GRÀCIES...

Aquest video és per a tothom que passi per aquest blog, però especialment per les amigues que em visiten d'altres països i fan l'esforç d'intentar entendre els meus posts. Ho dic perquè és en castellà i jo llegeixo un poema de Miguel Hernández. Gràcies a totes, ja que "de bien nacidos, es ser agradecidos".



Mira hermano, en nuestro valle
se me perdieron dos lágrimas...
Las más grandes que tenia,
y yo no puedo buscarlas.
Mira hermano, corre al valle
y búscalas en las granas...
No vayas a confundirlas
con el mijo de la escarcha;
mis lágrima son más puras
y amargas que las del alba.
Tal vez por ser muy espesas
se han convertido en luciérnagas.
A estrellitas se metieron
tal vez por ser muy ingrávidas...
Búscalas de todos modos,
y, cuando las halles, guárdalas
en dos cajitas, hermano,
como para niñas, blancas.

MIGUEL HERNÁNDEZ

M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 7 d’abril del 2010


MINIVACANCES AMB LLUNA

Els primers dies de Setmana Santa, vaig estar fent camí per uns indrets del nostre país que, normalment, són força àrids(Calonge de Segarra). Aquest any, però, el paisatge era d'allò més verd i per tot arreu trobaves reguerons d'aigua. Aquests són uns dies que pots anar tranquil·lament pels llocs, ja que no hi ha aglomeracions de gent, ni caravanes de cotxes. A més, com que aquesta setmana sempre fa el ple la lluna, també es pot gaudir del paisatge a la nit. Hi ha tanta claror que, fins i tot pots fer passejades sense ensopegar amb les pedres dels camins que, per cert, ja en queden ben pocs perquè l'asfalt els està envaint. La lluna plena, amb l'encís del seu cercle màgic, vigila el descans dels qui hem tingut la bona pensada d'escollir el turisme rural com a lloc de descans i completa el fascinant quadre d'aquest paisatge, veritable regal de la natura.

Hi ha qui es pregunta per què la Pasqua no es mai la matèixa data... molt senzill, és el diumenge després de la lluna plena de març que, gairebé sempre, s'escau a l'abril.

Les fotos són del lloc on vaig fer estada (cal Ros). Van quedar una mica d'estar per casa, doncs amb una càmera senzilla és difícil captar la lluna plena i l'artista tampoc és que sigui gaire "professional".


M. Roser Algué Vendrells