NOVEMBRE, MÉS DE LA JOANA

Les biblioteques dels indrets de parla catalana, han volgut fer un homenatge a la Joana Raspall i han decidit que aquest novembre, fos el seu mes. S'han fet moltes activitats, sobretot treballant la seva poesia infantil. Però la Joana també té poemes per adolescents i, fins i tot, poesia amorosa. Al seu llibre, LLum i gira-sols, he trobat aquest poema que m'ha semblat especialment tendre i us el poso aquí, perquè sigui el meu petit homenatge.

El refugi

No em busqueu ran de la mar,
que la salabror m'amarga
i el garbí i els raigs de sol
em deixen la pell colrada.

No em busqueu a dins del bosc,
que les ombres fan basarda
i la sentor de l'herbei
se'n puja al cap i embriaga.

No em busqueu prop de la font,
que la fresca gotellada
se me n'entra cor endins
i me'n sento esborronada.

No em busqueu enlloc del món,
sinó dintre la mirada
dels ulls clars de l'estimat,
que és on sóc més ben guardada.

Joana Raspall

M. Roser Algué Vendrells

Si voleu veure l'homenatge que li fan a la JOANA, els nens i nenes de l'escola Folch i Torres, cliqueu aquests enllaços:

http://www.wix.com/clopez17/joana-raspall-segon
http://www.wix.com/clopez17/joana-raspall1
http://www.wix.com/clopez17/joana-raspall
http://en.calameo.com/read/000049068081bd2b44a04

EX- LIBRIS

Sempre m'havia fet il·lusió tenir un ex-libris personalitzat, per poder identificar els meus llibres, però no coneixia ningú que en fes. Per casualitat vaig conèixer un monjo de Montserrat, parent d'un alumne que tenia en aquell moment. És el pare Oriol Diví. Vam anar d'excursió al Monastir amb la classe i ens va rebre molt amablement. Ens va ensenyar els ex-libris que feia, que eren unes petites (pel tamany) obres d'art, fetes amb fusta de boix treballada a mà, unes autèntiques filigranes. I penseu que és un senyor que té més de 80 anys... Crec que és de les poques persones a tot el món, que en fa. Com a mínim que siguin conegudes. Vaig pensar que era el moment ideal per fer real la meva il·lusió i li vaig demanar si me'n faria un. Tot i que tenia molts encàrrecs i, és clar, és un treball molt lent, sobretot per un senyor tan gran,al cap d'un temps en vaig rebre un, que era una petita meravella. No cal dir que sempre li estaré agraïda.

I com que he trobat una foto d'aquella excursió a Montserrat, també l'hi he posada. M' ha fet gràcia, perquè els meus alumnes de 4t, eren tan alts com jo. Per si us despisteu, sóc la tercera de la dreta de l'última fila, bastant més jove...és que ja fa una pila d'anys!!! (cliqueu la foto).


M. Roser Algué Vendrells

L'ESPLUDANSA

L'Espludansa neix de la il·lusió de mestres i alumnes d'Esplugues per fer, des de les escoles, un entorn participatiu i mostrar-nos com som: una ciutat viva, divertida, participativa, integradora...I res millor que la dansa i els nens i nenes per a fer-ho possible. Es va fer a finals de maig a la plaça de Catalunya d'Esplugues. Hi van participar totes les escoles públiques de la vila i algunes de convidades, de pobles veïns, com la Sant Ildefons de Cornellà i l'escola Montserrat de Sant Just Desvern.

Es un acte d'agermanament per mitjà de la dansa. Els nens i nenes de segon de primària de cada escola van ballar, per separat, una dança diferent i, finalment, van fer una dança tots plegats, però a cada rotllana hi havia nens i nenes de totes les escoles. Ara eren només un grup d'amics i amigues que ballaven la dansa Maïm Maïm...

Jo vaig tenir la gran satisfacció de presentar aquest acte i us puc dir que m'ho vaig passar d'allò més bé, va ser una exprriència molt gratificant. Us he posat aquesta foto de la dansa conjunta, perquè pogueu admirar aquest paisatge tant bonic dels nostres infants dansaires. Si la voleu veure més bé, cliqueu sobre la foto. L'alcaldesa, l'inspector i el regidor d'ensenyament, van repartir obsequis als nens i nenes.

M. Roser Algué Vendrells

JOCS FLORALS

Un divendres de maig, l' escola Lola Anglada del meu poble, celebrava l'entrega de premis dels jocs florals, als nenes i nenes i em van demanar si podia anar a explicar el meu conte "la kika no s'agrada". Jo els vaig comentar que potser no tindria el mateix interès pels petits que pels més grans ( en principi està adreçat a infants de 7, 8, 9 anys). Em van dir que no hi havia cap problema, ja que tots havien treballat els valors que el conte volia transmetre.

Tots els nens i nenes es van reunir al "porxo" del pati (des de p3 fins a 6è) i jo em vaig asseure sobre una taula, per poder-los observar bé, mentre explicava el conte... Va ser una experiència molt bonica, ja que em van escoltar amb molt de silenci i això sempre és gratificant.

En acabar em van obsequiar amb una planta i també en van tenir una , a més d'un diploma, tots els nens i nenes premiats. Després, els més grans, em van fer una petita entrevista per la revista de l'escola.

Des del primer moment va haver-hi molt bona conexió, tant amb els infants com amb els/les mestres. Per a mi va ser una tarda molt agradable i espero que per a tota l'escola, també. Us en deixo unes quantes fotos... Per cert, una nena d'aquesta escola va guanyar el premi Pilarín Bayés, de contes infantils.

M. Roser Algué Vendrells

L'EMOCIÓ DE LA GEGANTA

S’acosta la Festa Major d’Esplugues i la colla gegantera ja es prepara per fer-nos gaudir d’allò més, amb els seus personatges tan especials. Els nostres gegants són els protagonistes d’una antiga llegenda de la vil·la. Tenim la MARTA, la seva amiga CATERINA, en MARTÍ i el seu cavall QUIM.
La Marta , la geganta principal, aquests dies està una mica nostàlgica recordant una data com aquesta molt emotiva, tan per ella com pel seu company en Martí. I vol compartir els seus records amb tots nosaltres:

-L'any que Esplugues va ser ciutat gegantera, ens van demanar si voliem fer el pregó de la Festa, en Mateu i jo, perquè la Caterina és una mica tímida i en Quim va dir que si començava a renillar, espantaria la gent.
Quan ens ho van proposar, vam sospesar-ho molt bé , perquè era trencar el codi dels gegants que, fins aleshores, només havíem parlat entre nosaltres. Però vam dir: ”Què caram, la vil·la d’Esplugues bé s’ho mereix. Tothom ens estima molt. Ens treuen a passejar totes les diades importants i ens ho passem molt bé”. Si voleu que us digui la veritat, ja feia temps que contemplant des de la meva alçada les anades i vingudes de la gent, compartia les seves il·lusions, alegries i tristeses i pensava que m’agradaria ficar-hi cullerada.
I ara que hi ha més confiança pel fet de parlar la vostra llengua, us diré un secret. El dia del pregó em vaig emocionar i el Mateu també. Veure la gentada que omplia la plaça de Catalunya de gom a gom, i que ens escoltava amb tant de respecte i una mica bocabadats, és una cosa que no oblidarem mai. Es pot dir que vam sentir una emoció gegantina.
En Mateu, la Caterina, en Quim i jo, us donem les gràcies pel vostre afecte. Nosaltres també us estimem molt i us enviem un petó gegant.

MARTA

M. Roser Algué Vendrells