ALBARRACÍN

Remenant entre els papers, sempre es troben coses que semblen adients per compartir i aprofito quan tinc més temps lliure, per fer posts i deixar-los en esborrany. Feina feta...

Aquest és un dels records de les moltes escapades amb el meu amic de quatre rodes, que mai m'imposa la seva voluntat i sempre va allà on jo vull... Una estada de Setmana Santa, a Albarracín un lloc preciós.

Casualitats de la vida vam coincidir al mateix hostal amb l'Ernest Lluch. Vam fer algunes xerrades i , ves per on, un dels temes va ser l' ETA...Quines coses té la vida , oi?

Una bonica vista d'Albarracín amb la seva muralla..

Un dia vaig seguir la serralada de punta a punta; no es veia cap vehicle de tracció animal ni de tracció mecànica i jo anava contemplant el paisatge més feliç que un ginjol...

De sobte, aparegué un camió una mica lluny, però suposo que em va veure, perquè va començar a tocar el clàxon sense parar. Ja us podeu imaginar jo, que més aviat sóc molt prudent conduint, a tot drap, rodes ajudeu-me...Fins que aparegué, com per art de màgia ,un petit poblet i jo vaig parar per deixar-lo passar. La qual cosa va fer sense ni mirar-me...No cal dir que em vaig esperar una bona estona per donar-li temps a allunyar-se, no fos cas que me'l tornés a trobar!

Realment anant sola per aquests mons de Déu, no havia tingut mai cap ensurt, em sembla que aquesta va ser l' única vegada que no les tenia totes... I això que al començament parava els autoestopistes, perquè jo n'havia fet bastant (d'autoestop), però com que les coses canviaven molt, vaig acabar passant de llarg!!!

L'emblemàtica plaça.

En diferents indrets del poble  s'hi va rodar la pel·lícula, Alma aragonesa.

M. Roser Algué Vendrells.