Feia molt que, en aquestes dates, no tenia la terrassa amb les plantes tan reeixides com aquest any... Fa temps que vaig fer-ne un post, però ara he fet fer un prestatge, per posar els tests i no ensopegar-hi cada dos per tres...Les fotos són correlatives començant per la dreta del terrat i si no hi veieu gaires flors, és perquè darrerament poso més plantes crasses i cactus que són més fàcils de tenir-na cura...
La planta que hi ha al racó, és un romaní ben florit, encara que no es veu gaire bé. Espero que no vinguin glaçades i me les malmeti...( es nota que he fet les fotos aquests Festes, perquè es veuen les llums que guarnien la barana)
M. Roser Algué Vendrells
Certament el trobo un espai acollidor amb la claror inundant de llum l'espai pertot.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Molt acollidor Jordi, a més tinc uns pins al davant que em sembla que aviat formaran part del meu terrat...
EliminaEl vent portarà petonets del terrat cap el Far i potser alguna volva de romaní!
Lindo jardim, inclusive tenho algumas dessas belas plantinhas também , justamente porque são fáceis de cuidar e são muito muito bonitas , principalmente na primavera.
ResponEliminaBeijos
Joelma
A mi si que m'agraden les plantes, fan molta companyia i fan bonic. Gairebé totes són fàcils de cuidar, segurament en deus tenir alguna com les meves...Encara que no facin gaires flors, el verd de les fulles també fa alegria.
EliminaAquest any estan una mica despistades, perquè hauria de fer fred i no en fa i les plantes em sembla que ja pensen que és primavera!
Petonets i somriures, Joelma.
Bonica terrassa, jo tinc totes les plantes seques. Aquest any però ha fet molt bon temps, i en alguns camps ja es veu sortir el blat i florir els fruiters.
ResponEliminaImma Cauhé
Moltes gràcies. Doncs aprofita aquests dies, encara de bonança, per plantar-ne de noves i així, a la primavera, tindràs una bona florida...
EliminaPetonets, Imma.
Fan molt de goig... Aquest any les plantes van despistades amb el bon temps. Jo sí que en tinc de florides, unes quantes. Tu també hi tens els ciclamens!!!
ResponEliminaDe tant en tant me les miro , i penso ja que no tinc jardÍ...
EliminaDe ciclamens en compro cada any perquè quan arriba el maig i ja es panseixen no guardo pas els bulbs, directament, al contenidor marró; normalment en compro de tots colors, però aquest any , el prestatge de ferro se m'ha endut bona part del pressupost...
Petonets.
Fa uns quant dies pensava això mateix, ha fet un temps increïble, tant que les plantes van un poc despistades. Tinc unes clavellines ben florides.
ResponEliminaEl teu jardí està de festa!!
Aferradetes ja ben fresquetes!
Doncs si noieta tan animals( incloent-hi persones), com plantes, estan ben desorientats, fins i tot ja hi ha alguna rosella florida...I els ossos ja no saben si hivernar, o sortir a fer un vol per la muntanya!!!
EliminaPetonets.
Sí que en tens, quin goig! Però em temo que el fred ha arribat, no sé si prou com perquè glaci, però per les plantes no deu fer gaire gràcia...
ResponEliminaSaps què passa, que sóc una mica addicte a les flors...Ahir al matí, el termòmetre que tinc més a mà, marcava zero, però de seguida va pujar la temperatura i com que estan una mica arrecerades...Ara que si haguessin de venir dies seguits de gelades, les taparia...Quan se'm mor alguna planta, la trobo a faltar i tot...
EliminaPetonets.
No tinguis por, les plantes són molt agraïdes, i encara que el fred les castigui una mica, segur que amb els teus cuidats tornaran a florir. Aquesta terrassa fa molt bona vista per prendre el sol en aquests dies d'hivern, envoltat de tant verd.
ResponEliminaPetonets
Sí que hi toca molt el sol, perquè és cara migdia, però per desgràcia també hi bufen tots els vents i de vegades no és gaire agradable estar-s'hi...Ara, les plantes, com que estan arrecerades, no es queixen pas, tot i que en les darreres ventades, alguna ha anat a parar al terra...
EliminaGairebé cada hivern se me'n glacen un parell, però de seguida troben substitut...
Petonets de colors.
Tens una terrasdsa preciosa M Roser, a la meva fa molt de vent i es fa malbé tot, pero jo ara en tinc unes quantes a ran de terra, sobretot ibiscus que son resistens.
ResponEliminaUn petó desde Valencia, Montserrat
Em sembla que dedico més temps a la terrassa que a dins de casa...
EliminaEl vent també és una de les meves pegues; tinc una altre terrasseta petita que jo li dic que és la UVI de les plantes, perquè quan alguna no està massa fina, l'hi posso a veure si es refà!!!
Petonets, Montserrat.
Un reconet ben acollidor, el teu !!
ResponEliminaFelicitats !!
Moltes gràcies, sí que ho és a més, és un lloc per entretenir-te i les plantes si els hi dediques temps, són agraïdes.
EliminaPetonets, Artur.
Quin be de Déu! La llàstima és que aquest any la natura va boja...
ResponEliminaUn petó, M. Roser!
Ja veus que estic ben acompanyada...Abans comprava més plantes amb flor, però amb el vent sempre havia d'anar amb la pala i l'escombra, recollint pètals i fulles, aquestes potser no són tan boniques però no donen tanta feina!
EliminaPetonets, amb olor de romaní.
Quina terrassa tan cuidada. El meu romaní, finalment, s'ha assecat, no sé ben bé per què. Però tinc algunes plantes igual que les teues (2, en concret). Aquest hivern no és hivern.
ResponEliminaHas de pensar que li dedico bastant de temps, ara des que em van fer el prestatge de ferro , no tant, perquè encara que en tinc alguna al terra, no és allò d'anar apartant testos, cada dia per escombrar les fulles.
EliminaEl romaní, va com va, a mi se me n'han assecat molts , però aquest està florit que fa goig de veure...
Ara només estic pendent del temps( per si les he de tapar), no sigui que faci una gelada tardana i em faci estralls...
Molts petonets.
no se com estaran ara perquè el diumenge a casa estàvem a 6 sota zero....
ResponEliminaQue vius a la Catalunya profunda???( que jo ho sóc , he)
EliminaAquí avui marcava 6 positius i ara marca 8...La temperatura continuarà pujant una altra vegada...Quan veig tants fruiters florits , penso amb les glaçades tardanes!!!
Petonets.
M'agraden aquest testos, arrenglerats, com un trenet, comuna pretatgeria de llibres.
ResponEliminaTens molt bon gust M. Roser, ets una noia molt polida.
com una prestatgeria
EliminaAi, moltes gràcies...Com que tinc temps per dedicar-m'hi, aprofito els dies que fa sol i no fa vent, per fer de pagesa d'estar per casa, he posat els testos així, perquè no ocupen tan espai...
EliminaPetonets i un bri de romaní florit.
Que no agafin fred, que han baixat les temperatures! Que bonics tots aquests testos, nosaltres ara mateix en tenim 3, empatats amb les persones! Petonets
ResponEliminaCuidar les plantes relaxa molt...Però també m'hi gasto un munt de calerons! Ja estic pendent del temps, per si les he de tapar, però al pas que anem...
EliminaPetonets.
Quin goig sortir a aquest balcó i envoltar-se de tantes plantes!!...
ResponEliminaMira que n'arribes a tenir de varietats!!...
Seguir el procés de les plantes és una activitat que m'agrada molt i això que només en tinc algunes per dins de casa, però la veritat és que m'aporten moltes satisfaccions.
Una abraçada.
Doncs si Montse , Déu ni do,i és que a prop de casa tinc un "garden" i m'agrada molt anar a veure les flors, però no me'n vaig mai amb les mans buides, sempre els dic que m'hauran de prohibir l'entrada, com als casinos...A dins de casa també en tinc, però mitja dotzena...
EliminaPetonets, Montse.
Són mitja vida, aquestes plantes.
ResponEliminaTens raó Helena, perquè si un dia estic de mal humor, surto a mirar-les i em fan passar les cabòries...
EliminaPetonets.
I quina col·lecció més maca tens!
ResponEliminaM'agraden molt les plantes, trobo que donen molta vida i alegren la vista i el cor!
EliminaPetonets.
Tens el teu petit (no tant) jardí a la terrassa, Roser. A mi també m'agraden molt les plantes i aquest any, és veritat, estan molt florides pel temps que estem. Com que les rego poc perquè per la salut del meu pare quasi no sóc a casa, em pensava que era per això, que la poca aigua els hi provava més, però ja veig que no, que és general. Ah, i els cactus són la meva asignatura pendent: viuen a tot arreu i a casa meva, no.
ResponEliminaAixò de regar-les depèn, perquè hi ha plantes que volen molta aigua i d'altres que gairebé no tenen mai set...Aquest any les he de regar més sovint, pel bon temps, sinó a l'hivern amb un cop a la setmana en tenen prou...Dius que no et viuen els cactus? Això ja és una mica greu, pensa que volen molt de sol...A mi m'agraden, però valen un dineral i si són una mica grossos i pots deixar la setmanada ( com deien abans). Quan ve algú a casa sempre he de dir que vagin en compte, que no es punxin, però de vegades no hi sóc a temps i sento algun ai!
EliminaPetonets, Teresa.
La terrassa no és tan gran com sembla Teresa, les fotos enganyen una mica!
EliminaRoser, se't felicita pel teu jardí tan polit i frondós. Segur que parles amb les teves plantes i elles et desitgen un bon dia. Nosaltres tenim el balconet envidrat i és un solàrium, però les que creixen millor són les plantes crasses, encara que els acolorits calantxoes són molt resistents, molt corrents i baratets.
ResponEliminaAquest any boig s'ha aconseguit que les violetes africanes floreixin dues vegades, i fan alegria.
Una abraçada en l'escalforeta del vespre, Roser. Admiro i enyoro aquests refugis.
Moltes gràcies Olga, ja que no tinc un jardí com caldria, la terrassa també fa el fet...De vegades m'enfado perquè el vent em tira les fulles per terra i aleshores sí que parlo, però més aviat sola, que amb les flors...
ResponEliminaAmb els molts hiverns que he viscut, cap de tant atípic com aquest. A la primavera ja estarem cansats de flors, o potser aleshores farà fred
Les plantes crasses són molt agraïdes i n'hi ha de molt maques. Veus
els calanxtoes a mi no em duren, quan els cau la flor, de seguida es
panseixen, es veu que no troben el lloc adequat, ara ja no en compro.
El què em fa molta ràbia és quan se me n'empesta alguna amb la "cochinilla", aleshores li tiro insecticida ecològic i la deixo a l'UVI vegetal ( la terrasseta petita) a veure si es refà...
Una araçada també per a tu Olga, amb l'escalforeta del cor i ben aviat puguis tornar a gaudir d'aquest refugis que tant enyores.
Avui m'ha costat a mi contestar el teu comentari i veig que m'han saltat algunes línies, quan no tocava...Petonets.
EliminaQuin jardí més preciós que tens M. Roser. Segur que et sens molt bé envoltada de tantes flors i plantes en aquesta terrassa. Desitjo que el fred que ha vingut aquest dies no les espatlli.
ResponEliminaPetonets.
Gràcies Anna, sinó fa més fred que fins ara, estan ben segures, bé potser aleshores agafen més malalties, o sigui que millor una mica de fred...Aquí només hem baixat a 0 un dia, però de seguida va pujar la temperatura i al migdia ja estàvem a 15...Suposo que vosaltres teniu un hivern més normal. però aquí, jo no n'havia vist mai cap amb tanta bonança...Mira que jo no em constipo mai i aquest any ja n'he pescat dos...Massa microbis a l'aire!
EliminaPetonets, Anna.
Una terrassa que convida a passar-hi bones estones.
ResponEliminaTens raó, però només té una petita pega, que hi bufen tots els vents i has d'aprofitar alguna estona que estigui en calma...Però sempre puc admirar les plantes des de dins de casa, perquè tinc unes bones vidrieres...
EliminaPetonets.
Et felicito, M.Roser, tens una terrassa que dona gust de mirar. Això del prestatge ha estat una gran idea, queda tot més endreçat i més practic per netejar.
ResponEliminaEn fas enveja -sana, això si- que jo tinc la terrassa que fa pena. No tinc ni mà ni paciència per les plantes, tant que m'agraden!
Petonets!
Gràcies Glòria, ara si vinguessis no hi hauria perill que t'entrebanquessis...Si noia molt més fàcil de netejar, que abans havia d'enretirar els tests un per un! Ara que em va costar els seus bons calerons, perquè m'ho fa fer un ferrer artesà. Tot és posar-si Glòria , comences per dues o tres i de mica en mica es van multiplicant.
EliminaAra vull canviar la vidriera del balcó i posar-hi una porta corredora, però m'ho he d'estudiar molt bé, perquè tan com la tinc no és gaire pràctic...
Molts petonets, Glòria.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaSabes, entrar en tu espacio es hacer que el alma brinque, pues todo huele a primavera ya florecida.
Nos dejas una preciosas imágenes que invitan a sonreír. Hoy en Pontevedra está de sol, así que voy dando un paseo pues mañana ya llueve de nuevo.
Ha sido un inmenso placer pasear por tu espacio, la verdad es que levanta el ánimo.
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo inmenso y se muy muy feliz.
Hola Marina!
ResponEliminaGracias bonita, la verdad és que inviernos como este yo no recuerdo, ninguno; pienso que se juntó el otoño con la primavera, a no ser que la meteorlogía nos de algun susto tardío...
La naturaleza está muy desorientada y ya no sabe a que atenerse! Que bien que os llueva, aqui llevamos más de ochenta dias sin sacar el paraguas y pienso que no es bueno...Yo que nunca me resfrio, este año ya he pillado dos, o más bien me han pillado ellos a mi, je, je...
Como siempre para mi también es un placer pasar por tu casa, aunque sea virtual.
Muchos besitos de colores y con olor a romero, como el de mi terraza.
Hola, Roser.
ResponEliminaNo sé per què.
Pero he pensat en un harem.
I amb molta claror.
Caram Jordi, quines associacions d'idees tan exòtiques...La veritat és que de claror no n'hi falta !!!
EliminaPetonets.
Tot un paradís de color i parfum al bell mig d'un hivern insòlit...a la teva tarrassa.
ResponEliminaJo també les tin força boniques
Gràcies per compartir.
Una Abraçada.
Ja que no puc tenir un jardí, la terrassa també fa el fet i les plantes alegren la vista i la vida... Tens raó amb això de l'hivern insòlit, a veure si ens donarà algun ensurt a darrera hora!
ResponEliminaMolts petonets.