Subscribe:

dimarts, 5 de gener del 2016

Teatre

 Un dia vaig descobrir un poema que em va impressionar i em va donar una idea: fer una obra de teatre pels nens i nenes de 4t, tenint molt present que havia d'haver-hi un personatge per cadascú.
Vaig posar fil a l'agulla i vaig escriure una obreta amb el títol
"DE  TOTS  COLORS  MILLOR"( desembre 96).
També la coreografia, i els efectes especials, van ser cosa meva i em va agradar el resultat. La vaig enviar a l'autor del poema i va estar molt agraït que l'hagués utilitzat per fins didàctics...El poso ara perquè és com uns Pastorets moderns!!!
El poema és aquest:

 CANÇÓ  DE  LA  TOLERÀNCIA

Ni tot és blanc,
Ni tot és negre,
De tots colors millor.
La teva rumba, gitana, 
la teva moto japonesa.
La teva hamburguesa, ianki.
El teu Crist, jueu.
Ni tot és blanc.
Ni tot és negre.
De tots colors millor.
La teva Verge , negra.
La teva democràcia , grega.
Els teus números, àrabs.
El teu alfabet, llatí.
Ni tot és blanc.
Ni tot és negre.
De tots colors millor.
La teva pizza, italiana.
Els teus fideus, xinesos.
La teva ensaladilla, russa.
La teva mare , una dona.
Ni tot és blanc,
ni tot és negre,
de tots colors millor.
El teu avi, un vell.
El teu veí, un discapacitat.
El teu germà, un gay.
La teva amiga , la ciutat.
El teu planeta, la gent.
El teu país, el món.
I goses dir que el teu veí
 és estranger?
Ni tot és blanc,
Ni tot és negre,
De tots colors millor.

Jaume Bernadet (un dels components dels Comediants)



 Si voleu llegir o descarregar (té 18 pàgines) la petita obra de teatre, "De tots colors millor", cliqueu AQUÍ.

 (Entre quadre i quadre, se sentia el so del metro...)

La senyora de la neteja que introdueix els diferents personatges.

Els magrebins

Els xinesos

Els sud-americans

Els gitanos

Els africans

Els catalans

M. Roser Algué Vendrells.
Publicat per a

27 comentaris:

  1. xavier pujol5/1/16 14:56

    S'hauria de representar cada any.
    La democràcia és participació de tothom. En les diferències hi ha la riquesa, tal com predica aquest poema.
    Ho vas representar molt bé amb la "teva" mainada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser5/1/16 19:57

      Gràcies Xavier, t'asseguro que va ser tota una feinada, perquè jo mai havia fet teatre amb els nens, però va valer la pena...Encara recordo que algunes mares ploraven el dia que vam fer la representació...
      No t'oblidis de posar la sabata al balcó!!!

      Elimina
  2. Carme Rosanas5/1/16 16:03

    Que bonic!!!

    I no es va convertir en tradició, a la teva escola? Trobo que val molt la pena. Segur que els nens en treien un gran profit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser5/1/16 20:02

      Jo també ho penso que és bonic (i no és passió d'autora)...Doncs no, a l'escola alguns companys se'n van alegrar molt, però no tots, saps allò que ningú és profeta a la seva terra? Doncs a vegades també es pot aplicar a l'escola...També penso que es una pena!
      Que tinguis molt bons Reis , Carme.

      Elimina
  3. Galionar5/1/16 16:20

    Jo també crec que valdria la pena que es continués representant cada any. Quina falta ens fan, missatges com aquests en els temps que corren...
    Que tinguis uns bons Reis, M. Roser, i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser5/1/16 20:07

      Gràcies Montse, jo també ho penso, però de vegades les prioritats potser no són les més adequades...I com que d'alumnes de 4rt, només en vaig tenir dos anys...Amb els més petits, 2n i 3r, fèiem coses més senzilles.

      Petonets i que els teus Reis també siguin generosos!

      Elimina
  4. August G. i Orri5/1/16 16:39

    Molt bé, Roser! El poema és preciós però l'obra que n'has fet és una petita joia!
    Coses com aquestes, plenes de bondat i bons missatges, ens calen com mai.
    Felicitat per la feina feta!
    I que els Reis et siguin generosos!!
    petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser5/1/16 20:18

      Moltes gràcies August i mira que a mi el teatre no em diu gran cosa, però penso que pels nens és molt bo, els ajuda a desinhibir-se i a deixar enrere timideses...
      A més, en aquest cas, com que l'obra era feta expressament per a ells, se la van fer seva de seguida...
      Ara que no vegis quina feinada: des de fer el guió procurant adaptar el paper a les característiques de cada nen, buscar músiques autòctones, fer coreografies senzilles però adients...Pensa que fins i tot vaig anar a gravar el soroll del metro i el so de l'ambulància...Però el resultat va ser molt satisfactori!
      No t'oblidis de posar les sabates al balcó, que segur hi trobaràs bones sorpreses.
      Petonets, August.

      Elimina
    2. August G. i Orri6/1/16 13:28

      Només d'imaginar-me la feinada ja estic cansat! És clar que els mestres ja en fem d'aquestes coses: el nostre entusiasme supleix amb escreix la feina que ens autoimposem… Miraré l'obra i segons com la proposaré a la mestra encarregada del taller de teatre a la meva escola. Fem una tarda i ens repartim (els alumnes de C Sup) en tres grups: teatre, imatge i so, i dansa. Jo els faig dansa. Al final del trimestre fem un petit festival. Aprenen moltes coses que no són als llibres!
      Et vaig fer cas (de les sabates al balcó) i hi he trobat un parell de cosetes…
      Bon dia de Reis, Roser!
      No t'ennueguis amb la fava del Tortell...

      Elimina
    3. M. Roser6/1/16 16:17

      Estaria bé fer-la de cara el Nadal vinent...Ho dic pel tema!
      Jo hi he trobat una càmera de fer fotos a les sabates, és de les que volia, digital i també amb visor; però els Reis s'han oblidat el llibre d'instruccions...Hauré d'enviar una reclamació a l'Orient.
      A veure si et coronen Rei!!!

      Elimina
  5. Sergi5/1/16 20:57

    Caram, això sí que és passió per la feina. No es munta un espectacle així si només fas aquesta feina per obtenir ingressos i més vacances...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser5/1/16 22:45

      Tens raó, XeXu, això és passió per la feina, que l'he tinguda tota la vida...T'asseguro que per diners no ho hauria fet pas, però quan veus que fas feliços a la mainada, tot és poc...Però mira, la recompensa , és l'estimació que em tenen tant nens com pares, que si a casa no m'haguessin ensenyat a ser humil, no se'm podria passar per la vora...
      I aquest és també el millor regal de Reis. Espero que siguin bons amb tu i alguna joguina pel Blog, no estaria malament!!!
      Petonets, XeXu.

      Elimina
  6. Helena Bonals6/1/16 12:01

    Ets molt proactiva, que es diu ara, M.Roser! Felicitats, segur que et va fer molta il·lusió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser6/1/16 18:32

      I tant Helena que em va fer il·lusió, sobretot perquè els nens i nenes estaven molt emocionats...Quan una feina t'agrada, no mires les hores que hi poses, la satisfacció dels altres es converteix en personal...
      Bon vespre , Helena.

      Elimina
  7. Elfreelang6/1/16 12:17

    avançat al temps, bon poema, bona idea i bona representació ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser6/1/16 18:40

      Gracies Elfre...Quan vaig llegir el poema vaig pensar que era ideal per a fer uns pastorets més actuals, pensa que era el 96...
      I tot està centrat en el poble començant per l'estació del metro de Can Buixeres...Em va costar molt saber de qui era el poema i finalment va ser pura casualitat...En realitat és la lletra d'una cançó que van fer els Comediants i la lletra també és d'un d'ells. Els va fer molta il·lusió quan els vaig enviar el petit teatre!!!
      Petonets molt ventilats...

      Elimina
  8. novesflors6/1/16 18:49

    D'això se'n diu educació en valors o EDUCACIÓ, en majúscules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser6/1/16 22:12

      Jo penso que els valors primer de tot s'han d'ensenyar a casa, però no puc comprendre una escola que no prioritzi els valors, com a part principal de l'educació...
      Moltes gràcies Novesflors.

      Elimina
  9. Garbí247/1/16 18:21

    I com és que no has fet cap més? Això tant didàctic no s'ha d'aturar.

    ResponElimina
  10. M. Roser7/1/16 20:00

    Si tens una dedicació total a la feina, et queda tan poc temps, que no pots fer moltes coses que t'agradaria...Fas un esforç per fer una obreta com aquesta, però... També cal trobar, una cosa que et motivi i et doni idees, com em va passar amb aquest poema!
    Pels de 2n i 3r havia fet coses més senzilletes de temes de natura, de cara a la primavera, però això va ser la guinda del pastís de teatre a l'escola!!!
    Petonets, Joan.

    ResponElimina
  11. Jordi Dorca7/1/16 20:32

    Bon Any 2016, Roser.
    De tots colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser7/1/16 20:45

      Molt Bon 2016 per a tu també Jordi, amb molta poesia, amb una mica de neu, i amb molts petits moments de felicitat!!!
      Petonets d'Any Nou.

      Elimina
  12. Relatus7/1/16 20:46

    Ostres, m'ha fet pensar en una cançó de Mescat que es deia Com goses. De fet, s'hi assembla molt, crec que deu ser una versió lliure. Devia quedar molt maco.

    ResponElimina
  13. Relatus7/1/16 20:46

    Ostres, m'ha fet pensar en una cançó de Mescat que es deia Com goses. De fet, s'hi assembla molt, crec que deu ser una versió lliure. Devia quedar molt maco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser8/1/16 19:37

      Realment el poema és la lletra d'una cançó, miraré si la trobo perquè els Comediants me la van enviar...Van estar molt contents quan els vaig enviar la petita obra!
      Petonets.

      Elimina
  14. Glo.Bos.blog8/1/16 23:49

    Oh, em sembla una idea magnífica! El poema és molt bonic i pel que veig va quedar una representació molt lluïda.
    Vaig a llegir l'obra ara mateix!
    Petons, M.Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser9/1/16 19:31

      Moltes gràcies, Glòria, va ser una feinada , però jo m'ho vaig passar molt bé i els nens més perquè era una obra amb un paper específic per cada un d'ells...
      Que tinguis un bon diumenge.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)