UNA GOMA D'ESBORRAR, MOLT ESPECIAL
(Primera part)
Una tarda
de dissabte, d’un dia gris, d’una tardor nostàlgica, tal com ha de ser una tardor.
Sóc nou a la facultat i, tímid de mena, no he tingut temps de fer gaires
coneixences.
Estic
corregint el primer treball dels nous alumnes i m’hi perdo una mica, perquè a
mi m’agrada identificar el que llegeixo amb la persona que ho ha escrit. Estic avorrit
i no paro de badallar. I, tip de tanta monotonia, arracono els meus papers
damunt la taula que, com de costum, està un bon xic desordenada. Però és un
ordre dins del desordre, perquè quan busco una cosa sempre la trobo.
Agafo la caçadora, tanco la porta de cop i baixo els esglaons de dos en dos. El fet de pujar i baixar per les escales és una gimnàstica obligada, que m’he imposat, a manca de temps per fer-ne d’altra
Pujo al cotxe i, com un consumat Fitipaldi, enfilo l’ autovia de Castelldefels en una hora força concorreguda. Abstret en els meus pensaments melangiosos, de sobte, em criden l’atenció uns llums, sentinelles nocturns, que hem fan l’ullet. M’hi apropo i llegeixo un gran rètol:
DISCOTECA “MIRA’M
I NO EM
TOQUIS”.
Ja tenim la presentació, ara a veure com continua.
ResponEliminaM'ha semblat que era una mica massa llarg i n'he fet dos posts , així també és manté el suspens!!!
EliminaBon vespre, XeXu.
A veure... No té pinta, aquest noi d'entrar en una discoteca, però no se sap mai...
ResponEliminaUi Carme, de vegades les aparences enganyen, i el més tímid resulta ser el més llençat i a l'inrevés...
EliminaPer fi m'han pogut arreglar el post d'abans, que cada vegada feia més pena, sort de tenir un ajudant!
Petonets, Carme.
De moment no sé... esperarem la continuació.
ResponEliminaDe vegada va bé posar una mica de misteri a les coses, és una manera d'obligar-nos a fer gimnàstica imaginativa...
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Ara cadascú podriem continuar la història i sortirien coses ben diverses.
ResponEliminaEspero el final...
Això mateix Imma, seria un bon exercici per veure cap on s'encamina la imaginació de cadascú...
EliminaPetonets, Imma.
A aquest xicot se'l nota avorrit. Una discoteca on ja adverteix que es pot mirar però no tocar no sembla la millor distracció.
ResponEliminaEstarem atents a veure si hi entra o no...
Bon febrer Roser
Una mica cara de cansat si que fa , el pobre...Ve li cal esbargir-se una mica...Ves a saber, de vegades bé més de gust passar desapercebut!
EliminaBon vespre, Xavier.
La introducció em porta a la memòria dies i nits amb sensacions iguals. Esperarem
ResponEliminaM'agrada, que aquest relat et porti records, espero que agradables...
EliminaPetonets.
Trobo curiós això de "perquè a mi m’agrada identificar el que llegeixo amb la persona que ho ha escrit". Tots els professors són així?
ResponEliminaDoncs no ho sé Helena, suposo que hi ha de tot, si parlo per mi, et diré que jo sí...
EliminaPetonets.
hi va haver una època en la que jo em transformava quan estava molt a prop d'una bola d'aquestes.....i que sens dubte repetiria quantes vegades fes falta, quines tarda nits més productives.
ResponEliminaHe, he, vaja , vaja, eren les èpoques de ballar arrambats...Ay pillín! Recordo una vegada que portava un jersei una mica curt i estava una mica incòmoda i el ballador (pobre) me l'estirava avall, per no " sobar-me" l'esquena, tot un cavaller, vaja!!!
EliminaPetonets, Joan.
A veure com continua en "Mira'm i no em toquis" (això pensen molts gats, no?).
ResponEliminaA veure, a veure, però i les gates què???
EliminaPetonets, Consol.
em deleixo per saber la continuació
ResponEliminaNo us faré esperar gaires dies, que no vull que ningú pateixi d'insomni, he, he...
ResponEliminaPetonets.
Interesant aquest començament M. Roser. Esperant la continuació...
ResponEliminaUna abraçada
De tant en tant, va bé jugar una mica, sinó seria tot molt avorrit...
EliminaPetonets, Anna.
De seguir aquest xicot m'entra la badallera. ¿I si mirant, mirant, s'estavella...?
ResponEliminaDe vegades , després d'una bona estona de corregir, és força natural fer aquesta fila...
EliminaHavia entès m'entra la balladera i he pensat que de vegades una mica de marxeta no està malament...
Ui pobre noi, espero que no tingui tanta mal sort, he, he...
Petonets, Olga.
Comença bé, seguiré atenta a veure que passa.
ResponEliminaPetonets!
M'ha semblat que era un pelin llarg i així puc posar-hi més imatges...
EliminaPetonets i bona setmana, Glòria.
ResponEliminaAra serà qüestió d'esperar la continuació del relat, ens has ben enxampat!
Abraçades, des de El Far.
De tant en tant cal posar una mica d'humor i suspens al blog...No us faré pas esperar gaire!
EliminaEm sembla que vaig sentir que demà participaves en el programa de Catalunya Radio "Els viatgers de la gran anaconda", estaré a l'aguait...
El vent porta petonets, cap el teu Far, Jordi.
Bona nit, torno a ser jo per dir que de pluja gens ni mica. Ara, hi ha unes ratxes de vent que fan por i tot. Pobra terra...
ResponEliminaQue tinguis un son tranquil.
Doncs ahir a la tarda i a la nit, jo em pensava que el vent se m'enduria els tendals...Aquí no estem acostumats a aquestes ventades, tot i que jo, com que visc a la part alta del poble i tinc tres cares fora, em ventilo per tots cantons...A veure si avui tenim més calma.
EliminaPetonets Olga.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaMuy buenos días, por aquí con mucho viento y lluvia azotando también mi fragilidad.
Ya te imagino bajando los escalones de dos en dos... Eso hacia yo cuando era joven, ahora debo agarrarme bien al pasa manos. Si he entendido bien tu idioma, yo intuyo lo que vas contado en el relato. Has echado un baile en la discoteca? O no has entrado, como dice mirar y no tocar... Trato de poner tus letras en el traductor y me lo traduce fatal, no se parece en nada a lo que yo voy intuyendo al leerte.
Pero bueno algo es algo. Deseo que tengas un feliz día y abundancia de to lo bueno.
Un abrazo, mi gratitud y mi estima.
Estaré ausente un tiempo.
Hola Marina!
EliminaAquí mucho viento, pero lluvia, nada de nada...
Que los años no perdonan amiga, yo tambíén voy con mucho cuidadito, pero, es lo que hay!
La historia trata de un profe aburrido de tanto corregir, que
decide salir para darse un garbeo. De pronto , por la carretera
se da de bruces con una discoteca con un nombre divertido: Discoteca "Mira'm i no em toquis" (Mírame y no me toques).
En la segunda parte la curiosidad le empuja a entrar...Y a ver que acontece!!!
En mis tiempos jóvenes sí, también me recorrí alguna que otra
discoteca...
Espero que la ausencia no sea para nada negativo. Aquí estaremos mi blog y yo esperando tus amables palabras con todo nuestro afecto...
Muchos besitos y sonrisas.