UNA GOMA D'ESBORRAR, MOLT ESPECIAL

(Segona part)

Entro, disposat a seguir l’ordre al peu de la lletra. El mirar se’m fa dificultós per la mitja llum que ho abraça tot. El no tocar ja em va bé, perquè avui no tinc pas l’ànim predisposat per aquestes frivolitats..

Visca la marxeta setentera...

Estic rodejat de gent i em sento més sol que la una .De cop i volta m’adono d’una cabellera rossa  i llarga que es mou a ritme de la música i que em produeix una certa fascinació. Per tal d’aferrar-me a la realitat em disposo a fumar-me una cigarreta i a l’ agafar el tabac, ensopego amb una suggeridora goma d’esborrar, que es deu haver introduït d’esquitllentes a la meva butxaca. Me la miro i un pensament picardiós em passa pel cap com una llambregada. I em dic:

- Per què no?

Agafo la provocativa eina de treball i intento encertar la cabellera rossa i llarga.

Un parell de "pin ups" discotequeres...

 Però es veu que avui no és el meu dia, perquè el projectil rebota en el got que en aquell precís instant el cambrer retira d’una tauleta , i va a parar dins de l’escot d’una pitrera força generosa, veïna de la cabellera fascinadora . Aquesta es gira en l’instant precís. Uns ulls  que brillen com dos fars en una nit de galerna, em miren divertits i sorneguers, mentre l’exuberant companya m’etziba:

- No et sembla que ja ets una mica grandet?

En aquell moment vaig agrair de tot cor la llum somorta del local, mentre m’esmunyia dissimuladament cap a la porta.

El dilluns, quan ja m’havia refet de la ridícula situació, vaig entrar a l’aula decidit a comentar la poesia amorosa del segle XV.

El regal misteriós...

Damunt la taula hi havia un paquet embolicat amb paper blau, amb una gran llaçada blanca.  Em vaig quedar una mica palplantat intentant esbrinar si m’havia oblidat  d’alguna data especial...El vaig obrir amb parsimònia davant d’un munt de mirades encuriosides. A dins hi havia una capsa de gomes d’esborrar amb una nota que deia: “perquè practiquis, a veure si la propera vegada encertes l’objectiu".

Segurament vaig envermellir fins les orelles i , a l ’alçar la vista vaig topar-me amb la brillantor dels fars discotequers abans esmentats, que em miraven amb simpatia.

Ja no em sentia sol i el futur sorgia davant meu molt esperançador. Aquest fet fins i tot, m’ha proporcionat tema per a la meva tesi doctoral , que feia bastant de temps que se’m resistia. Serà:  

La causant de la situació...

LA GOMA D’ESBORRAR COM A FENOMEN DESENCADENANT DE LES RELACIONS HUMANES.

M. Roser Algué Vendrells