El club de les cireres

(Veig que hi ha cirerers amb flors blanques i d'altres amb flors rosades!)

Hi havia una nena molt presumida que es deia Nora i tenia un petit trauma. A ella li agradava anar abillada amb tota classe de guarniments, per ser sempre la més guapa i la que cridés més l'atenció, però ai las, quan va néixer, la mare va dir que a la seva filla ningú no li foradaria les orelles, que era una cosa molt primitiva...I és clar aquest fet va tenir conseqüències: la nena no podia portar arracades! Em direu per què no se les posava de clip, però li feien malt o li queien i la nena sempre estava emmurriada.

Un dia ben entrada la primavera, que feia un bo que enamorava, va decidir anar a fer un vol pels camps propers de casa seva per veure si li passava el mal humor.

I badant, badant, va veure uns camps amb uns arbres plens de boletes vermelles. Era un cirerer.  Si va atansar i pogué comprovar que moltes boletes penjaven de les branques , per parelles. La cara se li va il·luminar, se les penjaria a les orelles i segur que li quedarien d'allò més bé. I així va fer-ho,  es va emmirallar en un petit rierol d'aigües cristal·lines i es va trobar molt bonica.

Per fi, cada any, a la primavera, buscava l'arbre que tingués les cireres més vermelles i durant un temps era la nena més feliç del món amb aquelles arracades tan ecològiques.

I ves per on , totes les seves amigues se'n van enamorar, i el seu cole , a la primavera semblava un jardí. Com que eren molt modernes van decidir que crearien un WhastsApp, i així podrien quedar per fer festes totes ben guarnides de vermell. Que quin nom li van posar? Doncs el Club de les Cireres!!! I la Nora, ara estava contenta i feliç!!!

M. Roser Algué Vendrells.

SAMARRETES D'OBRES D'ART...

De tant en tant, ja ho sabeu, la gent m’encarrega camisetes o tasses. 

L’encàrrec de Roser Algué, però, va ser especial, perquè ella volia que la camiseta portara una col·laboració que vam fer ella i jo fa uns anys.

Fa 8 o 9 anys vaig llegir al seu blog ­­­­−de nom Petiteses− un poema que em va encantar, i em va inspirar un dibuixet on vaig incloure els primers quatre versos.

Per això, encara que no era la idea prevista, no només hi ha una camiseta, la de Roser, també hi ha una per a mi. 

Gràcies, Roser, per ser així, i per dir-ho ben clar: “Són aquestes, no d’altres / les coses que recordes, / quan un dia de pluja / t’agafa l’enyorança; / I repenjada als vidres / de la teva finestra / regalimant nostàlgies... / penses en el passat.”

Ximo

M. Roser Algué

Felicitats a totes les Montserrats

 Paisatges de Catalunya

(Tres fotos precioses tretes de la revista Descobrir)

                         Montserrat des del Bages.           

Posta de sol a la badia del Fangar, delta de l'Ebre.

Passejada pel Ripollès.

Respirem, aire pur, encara que sigui de forma virtual!

M. Roser Algué Vendrells

Les nenes perdudes del Llobregat

(Llegenda del Pirineu treta de la revista Descobrir)

Diu la llegenda que Hug de Mataplana, el senyor de la Pobla i Castellar, va triar una noia estrangera com a esposa. Una dona que va resultar altiva i orgullosa. Per això quan Hug va morir, el poble va sospitar de l’esposa, que estava embarassada. Diu la història que com a càstig va tenir una filla d’allò més lletja, però que, en fer-se gran, la mare es va proposar que la filla guanyés popularitat i fos la més bonica del regne. En una nit de bruixeria, totes les nenes del regne van desaparèixer. El poble les va buscar per tot arreu i tan sols van sentir uns plors llunyans sortint d’entre les roques. Diuen que l’aigua del brollador del Llobregat són en realitat les llàgrimes d’aquelles nenes!

Diuen que les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques!!!

Neixement del riu Llobregat a Castellà de N'Hug.         

M, Roser Algué Vendrells.

Núvols de colors , neu i boira.

Quan encara era de nit a Tona.

Posta de sol als cingles de Tavertet

Enfarinada de 2 cm per fer bonic als cingles de Tavertet, amb la boira freqüent que li dona màgia al lloc.

 No digueu que no atrau seure a la cadira...Això sí amb un bon café amb llet ben calent a les mans...

Jaume Cusidó.      www.jaumecusido.com

M. Roser Algué Vendrells.

ABRIL VORA EL LLAC 

(Poema recuperat de l'abril del 2.014)

Quan arriba el mes d’abril

vora el llac reneix la vida,

tant se val si és gran o xic;

la vida no necessita

mesures, per fer camí.

 

El matí és una festa

de cridòria i piuladissa;

l’hora dolça és el capvespre,

quan la tarda es va marcint.

 

Les granotes, grills i ànecs,

joves pinsans i orenetes

lentament se’n van al niu;

fins parelles de gavines,

gavines de terra endins.

 

El silenci va caient

sobre l’aigua de l’estany;

el sol que ja és a la posta

ens somriu dins el mirall.

 

Els arbres del seu entorn

s’hi banyen a frec de nit,

mentre s’hi van reflectint

els llumets de les masies

que hi ha vora els camins.

Quan per fi la vida dorm

surt la lluna silenciosa,

tot passejant-se mandrosa

vetlla amb amor el seu són.

M. Roser Algué Vendrells

Estany de Grauges ( Bergadà),   Sergi  Boixader .

M. Roser. Algué Vendrells

Moments màgics.

 " La màgia sempre és allà, tot el què hem de fer és anar a buscar-la".

"Alguns moments estan destinats a durar per sempre".

"Hi ha horitzons infinits esperant a ser explorats...

i albades que enamoren".

"Hi ha moments en els que mires a l'infinit la bellesa de la naturalesa i sents que pertanys a ella".

"Mai em cansaré de fer senderisme i poder presenciar increíbles postes de sol".

     Fotos i  Poesia,  Cristian Z.---https://www.facebook.com/CristianZFotograf

M. Roser Algué