PAISATGE  MARINER 
(Publicat al bloc, el 25 de gener del 2010)

És un capvespre fred de la hivernada,

davant la mar, plana com un mirall;

un estol de gavines, m'acompanya

i la boirina em serveix d'embolcall.

Les ones venen a besar-me els peus

i el sol, com una bola feta flama,

sembla que vol donar-me el darrer adéu,

quan la mar se l'endú amb una abraçada.

Enmig de tanta calma i serenor 

unes barquetes onejant les veles, 

són com banderes de pau a l'horitzó;

i quan la nit estengui el seu vel negre,

s'albiraran enmig de la foscor,

com irreals lluernes marineres.

Posta de sol a l'Escala, (27 de gener) LLuís Roure.

Dedico la foto a Sa lluna, perquè està feta el dia del seu aniversari!

 M. Roser Algué Vendrells.

LES FANTASIES DE LA RITA

(conte infantil)

Collage d'Olga Xirinacs

La Rita era una nena bonica i eixerida i, sobretot, molt somniadora. Es passava el dia explicant, a tothom qui la volgués escoltar, històries fantàstiques. La gent somreia i ella estava tant contenta que fins i tot se les creia.

Sempre deia que li agradaria ser molt remenuda per poder observar el món d’una manera diferent, com si fos una petita fada, viure al bosc i enfilar-se als arbres per jugar amb els esquirols, saltant de branca en branca. I tant ho va desitjar que, de sobte,  es va veure envoltada d’arbres gegants i animalons grans, i li havien sortit unes petites ales, perquè s’havia fet realitat el seu somni. Al principi es va endur un petit ensurt i estava una mica espantada, però de seguida es va adonar del que li passava i va estar tan contenta que va començar a jugar amb els animalets més petits, que estaven molt contents de tenir una companya de jocs tan eixerida.

Al cap d’una estona, quan ja estava molt cansada de saltar i córrer, es va enfilar a un d’aquells arbres tan alts, que ara eren els seus amics, i es  va asseure en un tany, la qual cosa li va ser fàcil, només va haver de fer una petita volada, i va pujar tan amunt, que fins i tot veia el mar allà lluny.

Tot baixant de l’arbre, va veure unes sabates molt boniques, de nena. Se les va posar, però li anaven molts números grans,  i  va ensopegar amb una maduixa gegant que gairebé la va fer caure. De fet, era una maduixa normal, però com que ella era petitona

Quan va voler tornar a casa va reunir a tots els seus amiguets del bosc i van fer una festa per acomiadar-se. Van ballar i  es  van cruspir la maduixa.

En  sortir del bosc es va tornar a emprovar les sabates i ja li anaven bé. Tornava a ser una nena d’estatura normal i, fent saltirons, se’n va tornar cap a casa, a buscar algú  disposat a escoltar la seva historia que, ves per on, en aquest cas li havia passat de veritat.

M. Roser Algué Vendrells

(Si us ha agradat, podeu comentar-lo al bloc conjunt "Roda al món i torna al bloc")

La  Montse de Drapaire de mots, m'ha dit que si em llevava d'hora, podia veure aquesta meravella...Gràcies!

Santuari de Bellmunt

ELS  PRIMERS  COMIATS  DEL  SOL

Posta de sol a Collserola, el dia 1 de gener

Posta de sol a Castelldefels el dia 2 de gener

(Com podeu veure no hi ha cap sortida! Quina són...)

M. Roser Algué Vendrells

ABANS  QUE  NEIXI  L'ALBA... 

( Itineràncies, any Vinyoli, 24 de maig)

Les manetes de l'Aina ens regalen una estrella

És bo tenir a prop
un somriure

per si, tot d'una,

una nova vida

ens ve a donar la mà.

O bé si l'alosa

canta a la matinada,

trencant el silenci

amb dolça harmonia.

 I venen els records,

de les coses bones

que has viscut a la vida;

i dels bons amics

que has trobat pel camí.

Ets optimista i somrius;

és igual si plou o neva,
 avui una mà innocent,  

et regalarà una estrella.

M. Roser Algué Vendrells.

Que la llum de l'estrella ens acompanyi a tots i ens il·lumini el camí, per poder fer un món millor!

BONES  FESTES DE NADAL A TOTHOM  I QUE EL  2015,  ENS  MANTINGUI  VIU  EL CALIU  DE LA IL·LUSIÓ.

ANUNCIS

Des de fa uns dies, cada vegada que engeguem la tele, ensopeguem amb un seguit d'anuncis, que jo diria que són d'allò més immorals...Em refereixo als anuncis de joguines i no poso cap exemple per no fer propaganda. Segons el meu punt de vista, són molt negatius per els infants i un problema pels pares. Després escoltes: jo les vull totes!  jo més! no, jo més!...Estem creant petits monstres, futurs consumidors de coses banals i innecessàries.

I dic que són un problema pels pares  perquè, alguns, molts ben conscienciats, intenten ensenyar els seus fills a ser raonables  i fins i tot els ajuden a triar joguines que despertin la seva sensibilitat...Però davant d'aquest bombardeig, no hi tenen res a fer, perquè després a l'escola es crea una mena de competició de qui ha rebut més regals i com més sofisticats millor i que després quan s'acaben les piles, queden en un racó , sense que ningú se'ls torni a mirar i moltes vegades, els xiquets,  es diverteixen més fent cabanes amb les caixes... Val a dir que també hi ha els pares que ho potencien i es  prenen com una qüestió d'amor propi, el fet de poder presumir de fills carregats de regals!

En general aquest és un problema de tot l'any, aniversaris...

A Internet , es poden trobar molts llocs on es parla de quines joguines són més adients per la mainada, amb les quals poden jugar i al mateix temps desenvolupar les seves capacitats i sobretot, la seva sensibilitat. Però penso que no cal mirar enlloc, que per això tenim el sentit comú...(el menys comú de tots els sentits). I no hi ha com les joguines fabricades manualment reciclant tota classe de materials...

Aquí us poso uns quants exemples de joguines que es poden construir a casa, per exemple durant les vacances i els xiquets s'ho passen bé fent-les i després jugant-hi:

Amb cartons,
es poden fer una pila de coses.

La baldufa, de tota la vida

 - Mòbils( dels que no sonen) amb pinyes, petxines, picarols i llanes de colors.
- Joc de construcció amb envasos de iogurt.
- Telèfon amb envasos de iogurt o llaunes i un cordill.
- Joc de construcció amb trossos de troncs recollits al bosc.
- Cuc de pompós, amb llana de colors.
- Nines de llana i altres teixits naturals.
- Joc de bitlles amb ampolles d'aigua tenyida de colors, o amb sorra, llegums...
-" Memori" amb cartolines i fotos d'animals retallats de revistes o fotos de la família.

La llista seria inacabable...

I que consti que jo no sóc partidàries d' omplir els nens amb joguines dites didàctiques!!!

Les de sempre, son fantàstiques; pilotes , rutlles , bitlles, nines, trencaclosques,"hulahops", firetes i fins i tot , tiradors  sempre que siguin capaços d'una mica d'autocontrol... I es poden alternar perfectament amb les més actuals, ( maquinetes) ja que els temps canvien...I no ens oblidem dels llibres encara que no siguin una joguina!!!

Per cert m'encanta l'anunci d 'Ikea...

La millor demostració que avis i nets poden jugar amb les mateixes joguines ,
malgrat siguin dues generacions ben llunyanes en el temps...
Que divertit jugar amb la rutlla!!!


M. Roser Algué Vendrells

"D'UNA TERRA" ( DE, VIDA I SOMNI)

(Per un dia especial de l'any Vinyoli)

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners

"És ara, quan la tarda va fonent-se,

que penso en aquell sol de quan jo era infant,

i veig la clara vall plena de boira

i al fons la llisa mar blavosa i gran.

A l’indret on a mirar-la em parava

s’hi ajuntaven, en conflent suau,

els caminals rogencs i tortuosos,

plens de silenci i de profunda pau!

Filla del cel, allà, la poesia,

un dia vaig trobar de bon matí:

en un tombant secret que jo sabia,

vora el torrent humit la vaig sentir.

Oh veu del rossinyol!, tu em descobries

mons de bellesa, soledat i cel;

en aquell punt, dins l'ànima naixies,

meravellós, inconegut anhel.”

Joan Vinyoli


M. Roser Algué Vendrells