Subscribe:

diumenge, 30 de novembre del 2014


"D'UNA TERRA" ( DE, VIDA I SOMNI)
(Per un dia especial de l'any Vinyoli)

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners
Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners

"És ara, quan la tarda va fonent-se,
que penso en aquell sol de quan jo era infant,
i veig la clara vall plena de boira
i al fons la llisa mar blavosa i gran.
A l’indret on a mirar-la em parava
s’hi ajuntaven, en conflent suau,
els caminals rogencs i tortuosos,
plens de silenci i de profunda pau!
Filla del cel, allà, la poesia,
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir.
Oh veu del rossinyol!, tu em descobries
mons de bellesa, soledat i cel;
en aquell punt, dins l'ànima naixies,
meravellós, inconegut anhel.”

Joan Vinyoli


M. Roser Algué Vendrells

36 comentaris:

  1. Que bonic! Vinyoli ens descobreix com va nàixer dins d'ell el cuquet de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és un poema preciós, dels que ens diuen la grandesa d'un poeta.
      Petonets.

      Elimina
  2. Molt bonic com recrea la memòria d'aquell dia poèticament. Un poema deliciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que reflecteix el moment en què ell va tenir consciència que era un poeta...
      Petonets, Sílvia.

      Elimina
  3. No patiu, que si algun dia em passa, jo també us explicaré com em neix el cuc de la poesia. Però pel que pugui ser, aneu agafant una cadira per seure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però tu no lliges poemes? Em consta que sí, si més no, els nostres. T'he vist comentant-ne molts d'alguns blocaires. Potser, ja t'ha nascut el cuquet, tot i que no cal explicar-ho, ni tan sols escriure, només deixar-se portar. Segur que tens ànima de poeta. Salutacions.

      Elimina
    2. Que vols dir que caurem de cul, quan ens ho expliquis? Ves a saber, de vegades t'endus sorpreses agradables!
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
    3. Penso com tu Novesflors, però es que dissimula...

      Elimina

  4. El Vinyoli més terrenal i líric, rememorant el moment en què el poeta trobà, d'infant, la poesia. Preciosa tria.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig passar-me mitja tarda buscant entre la seva obra fins que vaig dir, aquest! Potser pels records d'infant, per la poesia lírica...
      Petonets, Jordi.

      Elimina
  5. Una bona mostra de la poesia de Vinyoli, sens dubte, reconegudíssim poeta i un dels millors, però que sincerament algunes vegades trobo excessiu per als meus gustos...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa el mateix, per això havia de trobar el poema amb el que em sentís identificada, i vaig estar de sort. Sinó hagués portat el seu nom, no hauria pensat que era seu...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  6. La musicalitat de les paraules d'en Vinyoli va néixer amb la musicalitat del rierol i del rossinyol. I de l'esperit inquiet que duia dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però a mi, en molts dels seus poemes, em costa de trobar-hi aquesta musicalitat del rierol i del rossinyol que dius tu...Aquest poema és més bucòlic del què acostuma a ser el seu estil. Saps que em va recordar Verdaguer!!!
      Petonets, Xavier.

      Elimina
  7. En aqt parc vam fer-nos el primer petó amb un amiguet de l'institut...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, m'agrada que el meu post t'hagi portat aquest bonic record del temps de l'adolescència... El poema també hi fa joc!
      Petonets, Loreto.

      Elimina
  8. Respostes
    1. I tant, dels que m'agraden a mi, bucòlic i de flors i violes i romaní, i ocellets que refilen...( ai!)
      Petonets, bonica.

      Elimina
  9. Molt ben escollit aquest poema. M'agrada molt, encara que no conec massa al poeta.
    Petonets M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que és un poema que marxa una mica del seu estil...És senzill, com els que a mi m'agraden!
      Petonets també per a tu, Anna.

      Elimina
  10. ¡Hola, Mª Roser!!!

    Que lindo poema nos dejas, amiga. Un poema salido del alma, que el poeta graba en su mente y canta a todo lo que alcanza con su mirada, mas va observando lo que le rodea, el azulado mar, el torrente de silencios, soledad y anhelos insatisfechos. Entre otras cosas que yo no alcanza a descifrar en Catalán.

    Intuyo que fue o es... un gran poeta soñador con mucho intelecto.
    Me ha encantado leerte, ha sido un placer pasar por tu casita virtual.
    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo y se muy muy feliz.




    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Buenas noches Marina!

      Pero muchacha, no te quites méritos, que has entendido perfectamente el sentido de este precioso poema. Pues si, intuyes bien. Yo me quedo con la parte de soñador!

      Hay que ver lo bien que sienta ir de visiteo a casa de amigos y amigas, pues aunque seamos virtuales, el sentimiento nos llega directo al corazón.
      Muchos besitos, para que te alegren el día a día, entre post y post!

      Elimina
  11. líric Vinyoli,
    preciós poema, M. Roser,
    ben triadíssim

    ResponElimina
  12. Gràcies Jordi, a mi aquests poemes bucòlics estil Verdaguer, m'encanten...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  13. Gràcies per donar-me a conèixer estos versos de Joan Vinyoli, donen molta pau eixos paisatges que descriu... i eixe pont, tranquil, sempre convidant a la gent a creuar eixos llocs difícils que la vida, de tant en tant, es posa al davant.

    Un abraç :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc el coneixia i vaig buscar molta estona per trobar-ne algun amb el que em sentís identificada i aquest m'agrada molt...
      Si no hi haguessin ponts, hauríem de posar pedres per travessar els rius que ens trobéssim pel camí de la vida, amb el perill d'anar a parar a dins l'aigua si ens despistéssim per un moment...
      Petonets, Ximo.

      Elimina
  14. No el coneixia, m'agrada molt! Et copio un altre poema de Vinyoli que m'agrada especialment:

    CERCLES
    Un altre cop vols agitar les aigües
    del llac.
    Està bé, però pensa
    que no serveix de res tirar una sola pedra,
    que has d’estar aquí des de la matinada
    fins a la posta, des que neix la nit
    fins al llevant
    -tindràs la companyia
    de les estrelles, podràs veure l’ocellassa
    de la nit negra covant l’ou de la llum
    del dia nou-,
    assajant sempre cercles,
    per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
    -i mai potser no n’estaràs segur-
    que has assolit el cercle convincent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest tampoc el coneixia i és molt bonic, moltes gràcies. Saps què passa que a mi en Vinyoli no és pas dels meus poetes preferits, perquè de vegades se'm fa difícil d'entendre, per això aquests dos m'agraden molt, són bonics i entenedors...
      Petonets

      Elimina
  15. Un bon record de Vinyoli en l'aniversari de la seva mort. Un poema bonic i entenedor. Bona tria!

    ResponElimina
  16. Hola Glòria, veig que ja tornes a ser per aquí i me n'alegro. A mi em va agradar molt aquest poema, és senzill i com dius tu, entenedor...
    Petonets.

    ResponElimina
  17. "Filla del cel, jo só la Font de l'Oreneta,
    em descobrí un ocell i em coronà un poeta."
    En certa manera el poema que poses m'ha recordat aquest díptic de Carner per a la Font de l'Oreneta, a Viladrau. Va ser en memòria de Guerau de Liost, proposat per Marià Manent.
    Molt bona nit serena, Roser.

    ResponElimina
  18. Tens raó Olga, trobo que són dos poemes força bucòlics tots dos... Quan vaig llegir el de Vinyoli em va semblar que era d'en Verdaguer...
    Molt bona nit també a tu Olga, que somniïs amb els "angelets".

    ResponElimina
  19. ¡Hola Mª Roser!!!

    Devuelta de mi descanso, paso a darte las gracias por tu apreciada huella y, de paso releer este bonito poema que llena el alma satisfacción.

    Te dejo mi cálido abrazo, mi cariño mi estima siempre.
    Felices fiestas que ya se aproximan.
    Besos azules en vuelo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!

      Hay que ver, tu descanso en descanso, haces bien ya que siempre és bueno hacer un alto en el camino para voler nuevecita, de cuerpo y alma...

      Que bien va un càlido abrazo ahora que el frío empieza a arreciar...Otro para ti también. Tienes razón de aquí a nada ya seran Fiestas y espero que las disfrutes mucho.

      Besitos de todos los colores.

      Elimina
  20. ---------- ♥

    ---------- **

    --------- *o*

    -------- *♥*o*

    ------- ***o***

    ------ *o**♥*o*

    ----- **♥**o**o**

    ---- *o**♥***♥*o*

    --- ****♥**o**o****

    --**♥**o*****o**♥**

    -****♥**o*****♥**o***

    *♥***o***♥**o***o***♥*

    ----_____!_!_____
    ▼ozna-ozna
             \  
              \
               \
                \
                 \
                  \       
                   \ ●
                    /i\
                    /\
    Esta amiga que te quiere un montón te desea querida amiga felices fiestas y que la paz y el amor more en tu corazón por siempre. Mil besinos ¡¡¡ Te quiero ¡¡¡

    ResponElimina
  21. Amiga Ozna, los buenos deseos para estas fiestas y para todo el año , son mutuos...
    Que la Luz de la Navidad ilumine tu vida, y la llene de ilusiones y sueños que puedas realizar y seas muy feliz.
    Besos de mil colores, con cariño.

    ResponElimina