PAISATGE MARINER
(Publicat al bloc, el 25 de gener del 2010)
(Publicat al bloc, el 25 de gener del 2010)
És un capvespre fred de la hivernada,
davant la mar, plana com un mirall;
un estol de gavines, m'acompanya
i la boirina em serveix d'embolcall.
Les ones venen a besar-me els peus
i el sol, com una bola feta flama,
sembla que vol donar-me el darrer adéu,
quan la mar se l'endú amb una abraçada.
Enmig de tanta calma i serenor
Enmig de tanta calma i serenor
unes barquetes onejant les veles,
són com banderes de pau a l'horitzó;
i quan la nit estengui el seu vel negre,
s'albiraran enmig de la foscor,
com irreals lluernes marineres.
 |
| Posta de sol a l'Escala, (27 de gener) LLuís Roure. |
Dedico la foto a Sa lluna, perquè està feta el dia del seu aniversari!
M. Roser Algué Vendrells.
Un poema preciós, M Roser! Ple de sensibilitat i unes imatges que et trasporten a un capvespre tranquil vora el mar.
ResponEliminaMoltes gràcies August! de tant en tant, m'agrada recuperar algun poema dels que vaig posar al blog ja fa uns anys, perquè aleshores gairebé cap amic coincidia amb els d'ara; fins i tot de vegades, canvio alguna cosa que no m'acaba de fer el pes...
EliminaQuan vaig veure aquesta foto vaig pensar que el poema s'hi adiria!
Bon matí de dissabte.
Un bell poema que no coneixia, nina.
ResponEliminaLa posta de sol den Lluís, magnífica també. Fixa't és del dia del meu aniversari! ;)
Aferradetes de bona nit!! ☽
Moltes gràcies Lluneta, és com reciclar versos...
EliminaAquesta posta de sol em va agradar, perquè és diferent i transmet molta calma.
Quina casualitat, si jo et vaig felicitar, però no vaig pensar-hi amb el dia que era, ho posaré al costat de la foto, com a regal...
Bon matí de dissabte. :)
Moltes gràssis, nina!!
EliminaM'encanta el teu regal!!! ♥
Bona tarda!! ☺
De res, bonica...Tanta casualitat bé s'ho valia!!!
EliminaPetonets dolços.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaMuy bello poema nos dejas con ese mar de olas mansas aunque sea invierno. La gaviotas... y esa nubes rojizas y hermosas reflejadas por un sol que ya se oculta.
Esperemos que llegue una nueva primavera colmada de sonrisas y de soles que nos alegren la vida.
Son unos versos exquisitos que me ha maravillado leerlos. Mi felicitación.
Ha sido un inmenso placer pasearme por tu espacio.
Te dejo mi gratitud y estima siempre.
Un abrazo y feliz fin de semana.
Hola amiga!
EliminaPienso que es un atardecer con colores fríos que le queda muy bien al invierno...
Despué de cinco años de tener-lo en el bloc, pienso que sigue siendo bonito y ha ce juego con la foto de belleza dulce...En primavera pondré colores más cálidos.
Si el leer mis versos te alegró un poco el dia, no me arrepiento de haberlos recuperado...A veces apetece volver a desenpolvarlos para que vuelvan a lucir.
Marina, el placer es mío, que seas muy feliz!
Besos y sonrisas.
era el seu aniversari m'hi vaig prest a felicitar-la encara que sigui tard ....meravellós regal per cert !
ResponEliminaJo recordo que la vaig felicitar, però no m'havia fixat quin dia era...
EliminaPetonets.
La imatge literària del teu poema ens transporta a una serena calma plena de bellesa. És bo poder llegir antigues composicions teves.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
M'agrada recuperar paraules que tinguin sentiments, sempre són actuals...
EliminaTrobo que aquesta no és la típica posta de sol que enlluerna, ens porta pau i serenor...
Petonets cel enllà, cap el teu Far.
Molta pau ens arriba amb el teu poema. Això ja s'ho val.
ResponEliminaÉs el que més ens manca, pau, calma, serenor...Trobo que la posta de sol també hi ajuda!
EliminaPetonets i somriures.
La fotografia sembla mig real mig pintura, brutal, i molt ben acompanyada dels teus versos!
ResponEliminaÉs que el Lluís és fotògraf i pintor...He pensat que era una posta de sol diferent, més hivernal...La natura i la poesia sempre són bones companyes!
EliminaPetonets.
Núvols que el vent ha esculpit
ResponEliminamentre la Roser, poeta,
ens regala el seu escrit.
I l'Olga, de cara al mar,
Eliminacontemplant tanta bellesa
te ganes d'anar a remar!
Gràcies Olga, aquest dies el vent ha estat tot un artista esculpint núvols...Gràcies per aquest preciós poemet...No et volia pas fer la competència, m'ha sortit sol, segur que amb alguna ventada...
Petonets, Olga.
La foto es molt bonica, i a més està dedicada a Lluna... :-) Genial!
ResponEliminaEls versos també m'han agradat molt, son besos "saltarins" i al mateix temps tranquils, com quan el sol, a punt d'anar-se'n, pinta ací enllà els seus reflexos, jugant amb la mar.
Un abraç.
Es que va ser una casualitat que el fotògraf la fes el dia del seu aniversari...i realment és una foto preciosa.
EliminaGràcies Ximo, m'ha agradat això de versos saltarins...Jo sempre dic que els meus poemes són senzills, d'estar per casa, però estan escrits amb il·lusió...
Petonets.
Bonic poema que transmet pau i serenor al igual que la bella foto que l'acompanya.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser.
Hola Anna, feia un munt de dies que no penjava posts perquè estava seguint el blog" Roda el món i torna al bloc" i com que volia posar comentaris a tothom, no donava l'abast, sort que ja s'acaba, en teoria era el mes de gener, però sempre hi ha algú que arriba a l'última hora....El poem l'he recuperat de fa cinc anys i vaig pensar que aquesta foto tan hivernal, hi quedava molt bé...
EliminaPetonets.
Un poema molt inspirat, clar que amb aquest mar esplèndid i l'impressionant posta de sol la natura fa de Musa. Un poema preciós per una companya que se'l mereix.
ResponEliminaUna abraçada a les dues!
El poema el vaig recuperar del blog de fa cinc any, de tant en tant repeteixo algun posts dels primers, perquè aleshores no tenia gaires seguidors...També va ser una casualitat que la foto fos del dia del seu aniversari! I trobo que és una posta de sol de colors freds, com l'hivern...
EliminaPetonets.
quina preciositat de diàleg mut entre fotografia i poema...si la imatge és bella, les paraules l'acaronen dolçament xiuxiuejant-li els sentiments que li desperta !!
ResponEliminauna boníssima recuperació per els que no coneixiem aquesta composició.
felicitats doncs per tu, i per el fotograf d'aquesta meravellosa imatge !!!
molts petons.
És que quan comences un blog, costa una mica que la gent el conegui i per això m'agrada repetir alguna cosa d'aquella època...
EliminaMoltes gràcies per les teves amables paraules, a mi si que em va semblar que la foto i el poema, podien ser bons companys de post!
Petonets per a tu, també.
Elimina
La platja, molt millor a l'hivern que a l'estiu, és clar!
ResponEliminaI tant que si, XeXu, a l'hivern gaudeixes plenament de la seva calma, la seva olor, els seus colors, la remor de les ones...Sense que ningú vingui a trencar l'encís d'un moment que és màgic!
EliminaPetonets.
Un poema molt bonic, molt tendre....
ResponEliminaMoltes gracies noieta, vaig pensar que em la foto quedaria molt bé...
EliminaPetonets.
¡Hola Mª Roser!!!
ResponEliminaDe nuevo paso para releer tu precioso poema, que para mí es la primera vez que lo leo, debe haber sido escrito hace bastante tiempo. Si que es bueno sacarlos y presentarlos en sociedad. Como antes se presentaban las chicas vestidas de largo...
Te dejo un abrazo y mi estima. Feliz fin de semana. Ya!.
Caramba Marina, yo encantada, que vengas a leer i releer, todo un honor...Pues si amiga, ya tiene unos cuantos añitos, pero ya sabes que mis poemas siempre tienen un toque infantil ( naïf, que viste más)...Me gusta esto de presentarlos en sociedad! No se a ti, pero a mi no, porque si íbamos de largo era por puro recato, he, he...No por ser de casa bien!
EliminaQue no nos falte el buen humor y que tengas un lindo fin de semana.
Besitos y sonrisas.
Molt tendres poema i fotografia. Un bon regal, sens dubte, per sa lluna. Però per a mi, que visc d'esquena al mar, és sempre un plaer parar les oïdes i la vista a les onades, les gavines i la remor del vent.
ResponEliminaMoltes gràcies Ignasi...Vaig aprofitar l'avinentesa del dia!
EliminaJo , el mar el veig allà a la llunyania i quan fa sol, es veu una ratlla brillant a l'horitzó...I per a mi també és un plaer fer-hi alguna passejada, sobretot ara a l'hivern, quan ningú s'interposa entre el mar i els sentiments que sents per dins...
Petonets.
Un agradable passeig a la vora de la mar. Amb tants escrits a Roda el món encara no havia tingut temps de visitar-te.
ResponEliminaBon vespre, M. Roser.
Moltes gràcies Consol per ser-hi. Jo he anat seguint tots els blogs del Roda el món i no he penjat cap post en tot el mes de gener. però ha estat una bonica experiència...
EliminaPetonets i somriures.
Paraules i imatges que em transporten!, quina calma i serenor desprenen...Una foto preciosa. El mar a l'hivern té un encant especial...
ResponEliminaPetonets,mil Roser.
Moltes gràcies Audrey.Tens raó, el mar a l'hivern és una mica màgic, sobretot perquè no hi ha res que et destorbi de la seva contemplació...He triat aquesta posta de sol perquè té colors freds, que fan joc amb la gelor ambiental...
EliminaPetonets i somriures.
ResponElimina
Ves, Roser, torno per comentar això de la tramuntana que em dius que no és mestral, i és veritat. Però si t'hi fixes, quan prediuen els vents sempre lliguen aquests dos, l'un al nord i l'altre al sud. Tramuntana és més fred, del nord, i mestral té un component nord-oest. Ara bé, violents en són tots dos. Deuen ser cosins germans, cosins prims, cosins valencians... Ja estic tipa de vent, aquest any, creu-me.
ResponEliminaAra bé, les fulles seques aprofiiten qualsevol vent per fer sardana.
Una abraçada aquesta vegada de mestral aponentat, que és el d'avui.
Ja saps que sempre ets benvinguda, Olga, encara que sigui acompanyada d'alguna ventada...
EliminaA mi em va costar aprendrem els vents , però ara ja me'ls sé! És veritat el què , la tramuntana és més freda perquè ve del nord i el mestral com tu dius del NO i bufen els dos a cor que vols, com a mínim són veïns!
A mi el fred no em molesta, perquè t'abrigues bé i ja no en tens, però del vent també n'estic cansada, perquè se't fica per tot arreu i és que portem una temporada que en fa molt...Segur que les fulles seques estan encantades, així no s'avorreixen mai!
Avui també bufa el mestral aquí, que fa estona que sento el soroll dels tendals.
A veure si et farà arribar els meus petonets.
Clasico y hermoso. Un soneto de belleza y musicalidad y profundidad poco común hoy en día. Me ha gustgado mucho Roser (mi madre y una hermana mias se llaman como tú, amiga: escribes en mi lengua materna... lo demás sería largo de contar y no hace al caso en este lugar de arte) Petons...
ResponEliminaMuchas gràcias José...Mi intención no és hacer sonetos, escribo lo que la inspiración me susurra en el momento...Un poco musicales si que me salen los poemas, tengo uno que és una havanera, un amigo le puso música y todo...
EliminaFijate, que ilusión , porquè no abundamos mucho las Rosers, a mi me encanta mi nombre. A ver, yo escribo en catalán, pero si el blog que visito está en castellano, no tengo ningun problema comentar en el mismo idioma...
Petonets.