![]() |
Camps verds a les afores del poble. |
![]() |
El campanar de Castelladral una nit de lluna plena. |
![]() |
Esglèsia de Castelladral, a l'alba. |
![]() |
Camps verds a les afores del poble. |
![]() |
El campanar de Castelladral una nit de lluna plena. |
![]() |
Esglèsia de Castelladral, a l'alba. |
![]() |
El Sergi ens explica que, quan va fer aquesta foto, el Pedra ens va oferí una cara única en 6.800 anys: combinada amb el cometa Neowise després de la posta de Sol en direcció NO (315 graus nord).
Ell diu que són com "notaris de la natura", que donen fe què una instantània, ha passat en un moment determinat.
Sergi Boixader...https://www.facebook.com/sergi.boixader
M. Roser Algué Vendrells
Tinc una amiga blogaire, que té un blog de poemes i són molt i molt bonics, es diu " Descubriendo nuestro interior". Em va cridar l'atenció, perqué fa uns quants posts hi va posar un poema del Joan Margarit, NO TIRES LAS CARTAS DE AMOR, que és preciós. Per això he volgut fer un post amb un poema seu i a més, n'hi he posat també dos del Joan.
Las cosas por su nombre:
Si digo ventana
aquel atardecer.
Si digo miel
tus ojos.
Si digo música
tu risa.
Si digo árbol
tus brazos.
Si digo nido
tu corazón.
Si digo pájaro
yo.
ADRIANA ALBA.
"Si digo belleza
tu alma."
(Estos dos versos los añadí yo.)
MUJER DE PRIMAVERA
Detrás de las palabras solo te tengo a ti.
Triste quien no ha perdido
por amor una casa.
Triste el que muere
con un aura de respeto y prestigio.
Me importa lo que sucede en la noche
estrellada de un verso.
Joan Margarit
LA MUCHACHA DEL SEMÁFORO
Tienes la misma edad que yo tenía
cuando empecé a soñar con encontrarte.
Entonces ignoraba, igual que tú lo ignoras,
que el amor se transforma en el arma cargada
de soledad y de melancolía
que ahora está apuntándote en mis ojos.
Tú eres la muchacha que busqué
durante tanto tiempo, cuando aún no existías.
Y yo, el hombre hacia quien querrás
alguna vez encaminar tus pasos.
Pero estaré tan lejos de ti entonces,
como lo estás ahora de mí, en este semáforo.
Avui dia amb totes les persones que ens deixen, sembla que no tingui importància, però jo penso que si tothom te algú que l'enyori, en aquest cas més, perquè tots els que l'hem llegit trobarem a faltar la sensibilitat de les seves paraules gairebé sempre entenedores. L'amor i la mort, són dos temes recurrents en el seus poemes.
El Joan vivia molt a prop de casa meva i sovint me'l trobava pel carrer i ens saludàvem. Quan jo treballava a la radio el vaig entrevistar dues vegades, que va ser tan amable de venir a l'emissora. La primera entrevista fa trenta anys...L'amor i la mort, són dos temes recurrents en el seus poemes.
Hi ha una cosa amb la qual coincidíem; era un gran admirador de Jacint Verdaguer. A més era de la Segarra, una de les meves comarques preferides!
Al seu llibre, Un hivern fascinant tanca el poema «Verdaguer» amb aquest vers: "L’estimo com un fill i és el meu pare".
Verdaguer( Un hivern fascinant)
Els pins i la lluna
Quan vaig venir a viure aquí, aquests pins eren ben petits, ara són enormes i em tapen la vista que tenia abans... Jo els dono les gràcies, ja que m'han millorat el paisatge!
M. Roser Algué Vendrells.
Conèixer el país
(Estanys i llacs de somni)
No sé si coneixeu la revista Descobrir Catalunya, us asseguro que és tota una font d'informació. Jo, fa molts anys que hi estic suscrita. Aquests dies he aprofitat per repassar-les i he trobat aquesta meravella de llacs o estanys del Pirineu.(El reportatge venia signat per l'ANNA Maria SANCHEZ i jo n'he fet un petit resum) Tots els estanys, comparteixen les mateixes característiques, tenen una gran bellesa i un valor paisatgístic únic. Aigües cristal·lines, paratges encisadors, aire pur... Ens permeten descobrir la natura del nostre territori, amb rutes de diferents dificultats que ens fan somiar.
![]() |
Estany de Sant Maurici |
![]() |
Estany de la Colomina |
![]() | |
|
![]() |
Estanys de Tristaina |
![]() |
Estany de Malniu |
![]() |
Llac de Puigcerdà |
Cada dissabte l'aire fresc del carrer penetra dins les cases.
Deixem que l'herba creixi pels camins