EL GOS
TRAPELLA
El meu gos és un trapella
sempre que el crido s’en va
i fa una gran tombarella...
Sembla que em vol fer enfadar!
Quan el trec a passejar
ensuma amb el seu nas fi;
si es cansa de caminar,
prop d’un arbre fa pipí.
.
I a l’hora de la soneta
com que és un gos eixerit,
no va a la seva caseta...
S ’hageu als peus del meu llit.
M. Roser Algué Vendrells
 |
| Assedegat.( Ramon Mas) |
Molt bonic i simpàtic el teu gos trapella. Aquest poema també podria ser una cançó.
ResponEliminaDe tant en tant també es bo, fer sortir la nena que duia trenes i jugava amb els animalons. Gràcies Carme.
EliminaPetonets.
Los perritos son seres adorables. Yo mismo soy un perrito. Yo me siento perro, y uno es lo que se siente.
ResponEliminaBicos.
Tots els animalets són encantadors, si els tractes bé, ells t'estimen...
EliminaQue tinguis un bon dia.
On millor pot dormir un gos (o un gat) que als peus del llit del seu company(o companya) humà?
ResponEliminaTens raó Xavier, a mi m'encanten els animals, però a casa no en tinc, ja que penso que no en podria tenir cura com es mereixen.
EliminaBon dia, Xavier.
Molt divertit i bonic el poema. Aquest gos és molt espavilat! Petonets.
ResponEliminaDoncs sí Marta, val la pena que no ens oblidem de l'infant que un dia vam ser i com hi jugàvem amb els gossets...
EliminaPetonets per a tu, també.
Una bona "peça" ! hehehe , que no hi falti el bon humor, Roser !!
ResponEliminaDe tan en tan, també va bé algun somriure...Els animalets sempre són simpàtics!
EliminaPetonets, Artur.
Son una cálida y amorosa compañía,para mi son ángeles que vienen a acompañarnos.
ResponEliminaBesos con cariño para ti.
Llevas razón Eugenia...Si les tratas bien te corresponden con su cariño y fidelidad!
EliminaUn beso grande para ti, amiga.
molt simpàtic el teu gos trapella i el poema juganer
ResponEliminaGràcies Elfre, de tant en tant hem de tornar a la infantesa, per treu-rens de sobre tots aquests mals rollos que, dia si i dia també, ens fan estar de mal humor...
EliminaPetonets, guapa.
Molt bonic i optimista el poema, M. Roser. I ens fa tanta falta tornar una mica a la innocència encara que sigui per uns instants...
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Gràcies Montse, ens cal intentar que no ens guanyi el pessimisme, amb uns quants esquitxos d'optimisme infantil...
EliminaEstic veient una posta de sol, d'aquelles que enamoren!
Petonets dolços.
M'ha agradat molt, Roser! Me'l passo al mòbil i li llegiré a l'Elna que s'estima molt la Lila i, com et pots imaginar, ho entén tot, tot i tot.
ResponEliminaPetonets!
M'agrada que t'agradi, he he...Em fa molta ilu que li llegeixis a l'Elna i com que ho entén tot, (egem, egem) segur que s'ho passarà molt bé i quan sigui més gran, li pot llegir a la Lila...
EliminaMolts petonets, guapa.
Un poema que segur que farà les delícies dels teus alumnes!
ResponEliminaDoncs si, XeXu, a la mainada li va fer molta gràcia i se senten orgullosos quan els ensenyo algun poema que he fet jo...I a mi em fa il·lusió
EliminaBona nit, XeXu.
Molt simpàtic aquest gos trapella i el poema, i també la foto. Em pensava que era teu el gosset, però veig que no. A mi també m'agraden molt els animals, ja n'haviem tingut a pagés, ara no podria cuidar-lo bé.
ResponEliminaPetonets M. Roser.
Gràcies Anna...No el gos no és meu i ja m'agradaria, perquè els gossos m'encanten, però com dius tu, penso que tampoc el podria cuidar bé...La veïna en té un i sempre que troba la porta oberta, fa turisme per casa meva.
EliminaI tant si n'havíem tingut a pagès a casa dels padrins!
Petonets també per a tu, Anna.
¡Que guapo! ¿És teu, el gos? En tot cas, el poema sí que és teu, i fa molta gràcia, és àgil. Els poemes també saltironen quan ets al llit, van cervell amunt i avall i l'endemmà, ¡plam! els escrius.
ResponEliminaQue tinguis molt bon dia i molta salut, M. Roser
No Olga, no és el meu gos i ja m'agradaria, perquè gos que trobo pel carrer, de seguida me'n faig amiga. Tothom em diu per què no me'n compro un, però vivint sola és massa responsabilitat, sí, ja sé que em faria companyia, però no en podria tenir cura com a mi m'agradaria. Ja em compensen els dels altres, com el de la veïna, que quan em deixo la porta oberta, fa una ruta turística pel meu pis, sense deixar ni un racó per explorar...
EliminaEl poema si que és meu, a la mainada els agrada molt que en faci i jo em poso al seu nivell!
Bona nit, Olga.
Os animais são criaturas adoráveis preenchem nossas vidas com muito carinho
ResponEliminabeijos
Joelma
Tens raó, els animals si els tractem bé, ens fan més agradable la vida i sobretot, els gossos, són molt fidels...
EliminaPetonets, Joelma.
Que bonic, M.Roser. El poema em recorda un conte de quan era petita, escrit en vers que es deia "La nena endreçada", una nena que escombrava acompanyada sempre per la seva gosseta Negra i el seu gatet Mimí. M'has fet volar a la meva infantesa. Ha estat un regal, gràcies.
ResponEliminaGràcies a tu Maijo, estic molt contenta d'haver-te fet volar fins a la infantesa, per recordar coses boniques, ho hauríem de fer més sovint!
EliminaPetonets.