Subscribe:

dimarts, 30 d’octubre del 2018

 LES  CAMPANES

Avui voldria parlar de les campanes...El seu so sempre m'ha enamorat, potser perquè des de petita he viscut en poblets on les campanes eren protagonistes molt principals en tots els esdeveniments que si vivien , des dels bateigs, fins a les morts, passant pels casaments, les festes, quan tocaven a foc, l'àngelus a les dotze,  els pagesos des dels camps, paraven en senyal de respecte; també era el seu rellotge per saber quan havien de fer un mos o anar cap a casa,...Mai no he entès com a les persones que van a fer turisme rural, els poden molestar les campanes i que se'n queixin!!!

Recordo que una vegada vaig fer estada a l'hostatjaria de Vallbona de les Monges i la meva cel·la era pràcticament a tocar del campanar i ja us ho podeu imaginar hores, repetició i tots els quarts...Doncs a mi em fan sentir molt bé ho trobo relaxant; si a la nit em despertava algun toc, mirava l'hora i pensava: que bé encara és molt d'hora i em tornava a adormir com un angelet!!! 
Quan fa temps que no el sento, enyoro aquest so. Us deixo amb aquest bonica foto, i un parell d'estrofes de dos poemes d'estil diferent , ah i el meu haiku personal.

Foto de Joan Morales. Vista del Pla de Corts 
des del campanar de l'església de Peramea.
Les campanes del meu poble

La campana amb els seus tocs,

fa pas a la processó,

toca a bodes, toca a mort,

toca a festa, llamp, foc i tempesta…

toca humil a l’oració

i també a Missa Major.


Ramon Benseny( Prior del Monestir de les Avellanes)

***********

El Campanar

Però de temps en temps, 
sento la veu de les campanes, 
clara i alegre, ressonar, 
tocant a festa allà en l'altura, 
i veig per la finestra en el silenci 
de l'alba els camps estesos, esperant. 


Joan Vinyoli
**********

Fugen nostàlgies,
el so de les campanes
me n'allibera!

M.Roser

M. Roser Algué Vendrells.

28 comentaris:

  1. A mi també m'agrada el so de les campanes, M. Roser. De molt petit passàvem els estius a Cervelló, que aleshores era un poblet. És exactament com expliques. Hi havia 2 campanes grosses i 2 de petites. Sabíem diferencia el toc de morts, el de casament, el de bateigs (feien voltar les dues petites) i el de festa major, que voltejaven totes 4.
    Ves a passar uns dies a Montserrat, igual que a la llegenda del Bruc, de bon matí, quan encara és fosc toquen a matines i les muntanyes les fan ressonar i sembla que n'hi hagi més.
    I els primers diumenges de cada mes, a les 12 del migdia, al Palau de la Generalitat, entrada gratuïta i concert de carilló, on les campanes esdevenen instrument musical.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser2/11/18 20:04
      Suposo que els que hem tingut contacte des des petits amb el toc de les campanes, sabem apreciar el seu so i la memòria ens porta el seu batec quan estem una mica melancòlics...
      Jo no he anat mai a sentir el concert de carilló, a veure si un dia m'animo...
      Però si que vaig anar una vegada a la trobada de campaners, d'Os de Balagué, que diu que aquest diumenge tocaran per la llibertat dels presos polítics!!!
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  2. També soc amant de les campanes , que ens acompanyen dia a dia amb els seus sons, un per a cada situació, ho trobo com un bé general per als pobles i no entenc com la gent que hi va de nou insisteix tant en contra del seu so...."si no vols pols, no vagis a l'era!" i les campanes ja fa mooolt temps que hi eren abans que hi arribessin.
    Bona castanyada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Artur,jo que he viscut a pobles petits on el so de les campanes era el fil musical de la vida del poble, no he sentit mai que a ningú li molestés el seu toc...Però els que són de ciutat, és que no els molesten el soroll dels cotxes, les sirenes...Que són molt més desagradables???
      Bon vespre, Artur.

      Elimina
  3. M'apunto a la llista dels amants de les campanes, M. Roser, i també anava a esmentar les de Montserrat, tot i que el Xavier se m'ha avançat. És un dels primers sons que m'agrada escoltar dels pobles que visito, són com la seva veu.
    Per cert, és magnífica la imatge i tots els versos que acompanyen el post, inclòs el teu haiku.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse, la quantitat d'informació que ens donaven les campanes! Trobo que formen part de la identitat del poble. Una vegada vaig anar a Vallbona de les Monges i dormia davant del campanar, hores repetició, quarts...Quan algun toc em despertava ¡, pensava que bé encara és de nit i em tornava a adormir ben tranquil·la!!!
      Petonets, Montse.

      Elimina
  4. Si vols escoltar un toc de campanes al costat d'elles, que el so t'entra no a les oïdes sinó directament al cap i en surtes plena de vitalitat puja a la torre del Micalet de València a les 12 en punt diumenge de Corpus. Ja em diràs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure Novesflors, tampoc es tracta d'això. Jo em refereixo en condicions normals del dia a dia. No m'agrada pas pujar als campanars quan han de tocar les campanars i pujo quan estan en silenci, tampoc cal passar-se...
      Petonets, Montse.

      Elimina
    2. Doncs a mi em va agradar molt l'experiència.

      Elimina
    3. Uf, i no et vas posar tap a les orelles? que fan molt soroll de tant a prop!

      Elimina
  5. Recordo que de petit ens turnavem per fer-les sonar. Un so que em porta a bells i vells records. Sense arribar a ser un toca campanes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als pobles, la mainada en feia tota una festa de poder tocar les campanes i això que havies de fer un bon esforç per estirar la corda, que pesaven molt...He, he, suposo que erets un bon jan una mica trapella, això sí!!!
      Bon vespre, Joan.

      Elimina
  6. el so de les campanes , abans eren tot un referent no només per les hores, el tocar a morts, a sometent etc , j tampoc entenc que algú es queixi per es campanades és com voler fer turisme rurali queixar-se del cant del gall
    abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que els que hem estat o estem prop de la terra, les campanes han estat un referent per oltes coses...No t'ho perdis que alguns ja se'n queixen del cant dels galls i dels ocells i de l'olor de vaques i porcs; Jolín, que no es moguin de casa!!!
      Petonets guapa.

      Elimina
  7. M'encanta tot el que dius de les campanes i estic totalment d'acord, per aqui encara vegades escoltem les de Queralt, en festes senyalades i als diumenges al migdia. Fa usn dies en una excursió a Àger, un poblet, prop de Balaguer, vam sentir tocar a morts, vam quedar sorpressos, tot seguit un altaveu anunciava el nom de la persona difunta.
    Preciosa la imatge de la campana i la vista del campanar.
    Una abraçda M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo Anna, que es nota que som de poble ( de muntanya o de mar) i amb molt d'orgull...Les campanes eren com el diari del poble, sabies el què passava segons el seu so. A mi m'enamoren! Les de Berga no les sentiu?
      Petonets Anna.

      Elimina
  8. Ho expliques amb molt d'optimisme, no tothom podria fer nit al costat d'un campanar, si ja a distància se senten fort, al costat ja ni t'ho explico. A mi em costaria acostumar-m'hi. Des de casa sentim les campanes de l'església, però poc i no sempre. Sempre han estat allà, però reconec que a mi no em diuen massa res...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què passa XeXu, que tota la meva infància i joventut,(i la cinquantena) l'he passada tenint les campanes com a banda sonora de la peli de la meva vida i per això em són tan familiars...
      Als pobles no he sentit mai que ningú se'n queixes!
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  9. Una maravella el so de les campanes, és tota una orquestra que volteja al vents.
    El so de les campnes és el cant del OM!!!


    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord...I quan hi ha moltes campanes cadascuna és el so d'un instrument i la música vola cel amunt com un estol de poesia...
      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  10. Feia temps no repassava els blogs d'amics.
    A mi tampoc em molesten les campanes. Et fan trovar acompanyat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per venir Imma encara que sigui de tant en tant, que tothom fa el què pot i tens raó, les campanes fan molta companyia...
      Petonets, guapa.

      Elimina
  11. ¿Recordes aquell cànon tan bonic: "Oh dolces campanes, les del meu campanar"? Abans tenia gent al voltant per cantar cànons o altres peces populars, però ja no em queda ningú, i no m'apunto a cap coral, perquè la veu se m'ha tornat fluixa. Canto per dins.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. M. Roser15/11/18 19:49
    Doncs no Olga, no el recordo, per les meves contrades no es devia cantar...Jo tampoc tinc gent al voltant que em facin els cors, però canto sola, mentre frego els plats, estenc la roba...El veïns em diuen que estic molt contenta...
    Això de cantar per dins em sembla meravellós, és una musica plena del caliu del cor, ho provaré!
    Ara que sembla que s'ha acabat la pluja, ja ens podem relaxar...
    Bona nit, Olga.

    ResponElimina
  13. Roser, m'agrada que hagis fet sonar les campanes el dia del meu aniversari...
    Els que van de casa rural i es queixen de les campanes que s'ho facin mirar, però als que viuen a prop d'un campanar els entenc una mica.
    M'ha agradat el teu haiku.
    Petonets, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, era un dia molt important, he, he...Sí millor que no es moguin de casa, però jo t'he de dir que he viscut molts anys molt a prop de les campanes i ha estat una delícia, les trobo a faltar!
      Gràcies per la floreta!

      Petonets, rebonica.

      Elimina
  14. Em sembla que no se m'actualitza el teu blog a la meva barra lateral, perquè he vingut a veure què hi tenies, ja que fa molt que, en no trobar cap actualització, no venia. I veig que hi ha el post de les campanes que m'havies anunciat i un altre de nou.

    Ara vaig a tornar a posar l'enllaç del Petiteses al meu blog...a veure.

    A mi també m'agraden molt les campanes, ni a la nit ni de dia no em fan mai nosa i trobo que acompanyen. Però hi ha gent que són molt delicats. Potser perquè em passa com a tu que he viscut molt més als pobles que a la ciutat.

    Ara a Vilopriu ja les han tret del tot, no sé pas per quin motiu. Primer les van aturar de les dotze de la nit a les vuit del matí. I a les vuit del matí era un goig sentir tocar els quarts, les hores, la repetició i una mena de repicó especial de Bon dia, que no el feien a cap més hora. M'encantava! Era un bon despertar i ara ho han tret tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara sí, ja l'he tornat a posar de nou i ja surt a la barra lateral.

      Elimina