Subscribe:

divendres, 1 de juny del 2018

EL  ROSSINYOL

Segons Josep Pla: "el rossinyol ha creat un volum enorme de poesia. Aquest ocell negre, petit, petitíssim, nerviós, sec, eixut, fugisser, fàcil de veure, difícil d'agafar, indomesticable, lliure, amagat sempre en els arbres ombrius, tingut per les persones enamorades en gran estima i per les persones establertes, com un testimoni de la recança dels somnis perduts, ha produït delicades reflexions, meditats treballs i esforços vius".


A un rossinyol de Vallvidrera

Rossinyol, bon rossinyol,

he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta, que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata:
diu que estima als aucells,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor,
els tanquen dins d'una gàbia.

Jacint Ver
daguer
"El Rossinyol, un ocell que inspirà  la poesia de Verdaguer" i de molts altres poetes...


"El cirerer és l'arbre del rossinyol, i, sobre les cireres, hi projecta el bec amb una força extraordinària" ,diu Josep Pla.

-Voleu escoltar el seu cant encisador?



M. Roser Algué Vendrells

27 comentaris:

  1. Que bé que has inserit un àudio amb el seu cant, M. Roser.
    Crec que mossèn Cinto fa un retrat d'ell mateix. El rossinyol és el poeta perseguit i tancat a la Gleva.
    " hi ha una gent molt ingrata:
    diu que estima als aucells,
    diu que en son cor los regala,
    mes als que canten millor,
    els tanquen dins d'una gàbia."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si Xavier, també penso que aquest poema és una metàfora de la seva vida...I és que a mi Verdaguer em té enamorada, perquè representa l'essència del nostre país...
      Com que sembla que anem a millor, jo vull brindar amb aquest cant fantàstic!
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  2. gràcies pel regal del poema les imatges i sobretot el cant del rossinyol!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res Elfre, que sembla que podem començar a respirar una mica d'aire pur i no hi podien faltar les refilades d'aquest ocell que a mi és el que em té més encisada.
      Petonets, Elfre.

      Elimina
  3. Quina meravella, aquest cant de rossinyol i aquests cirerers florits. Fan goig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sabia , com diu Josep Pla que el cirerer és l'arbre preferit del rossinyol...Aniré a passejar per algun camp d'aquests amb tantes boletes vermelles, a veure si en sento algun concert!
      Petonets, Novesflors.

      Elimina
  4. Você trouxe algo muito lindo e tocante, fiquei emocionada com tanta doçura aí percebi que já faz muito tempo que não contemplo o canto dos pássaros longe do barulho da cidade.
    Muito obrigada por tão lindo presente que enche de alegria o meu inicio de semana.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que aquest cant del rossinyol t'hagi omplert una setmana d'alegria...A mi és el cant d'ocell que més m'agrada. Des de casa, sento molts concerts d'ocells, però el rossinyol fa molt de temps que no l'he sentit i canta tan bonic, que a mi m'enamora!
      Petonets, Joelma.

      Elimina
  5. No em puc estar de fer un comentari crític amb el text de Pla: no sé on dimonis veu que el rossinyol és negre... són d'un marró claret que enamora i la panxa encara més clara, com el de la foto... però en fi... coses d'en Pla que li fotia pel broc gros.

    Pel que fa a Verdaguer, compartim l'encís. Potser ell tampoc hauria d'haver anat a ciutat...



    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, perquè jo veig que té un color molt semblant a un pardal...És que en Pla era original, fins i tot per confondre els colors!
      Penso que amb aquest poema ell ens parla d'un episodi de la seva vida...Segurament s'hauria d'haver quedat a les seves muntanyes estimades!
      Bona tarda , Carme.

      Elimina
  6. Deu ser que és cosa de poetes que jo no li tinc una admiració especial a aquest ocell...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que dius ara XeXu, això no pot pas ser, he, he! Estèticament no
      té res d'especial, però el seu cant, es tota la bellesa de la natura concentrada en refilets!!!
      Petonets.

      Elimina
  7. Es un hermoso poema dedicado a una hermosa ave,yo siempre pensé que el un pájaro ruiseñor era un cenzontle pero ahora veo que no porque tienen un color diferente, el cenzontle es de un color gris con el pecho blanco lo único que tienen en común es la belleza de su canto y las horas en que suelen entonar sus trinos durante el crepúsculo en la mañana y a el atardecer, el cenzontle e sun ave imitadora su nombre en náhuatl, significa Ave de las 400 voces puede imitar los sonidos y cantos de otras aves y animales como también de maquinarias.
    Es una gozada escuchar su canto, en el parque al que acudo a ejercitarme desde el mes de marzo llego uno que nos llenaba de alegría con su canto y al amanecer en el árbol fente a mi casa venia otro que nos despertaba con su sonoro y alegre canto.
    Son hermosos regalos de la vida y la naturaleza, me apena mucho que haya personas que comercializan con ellos me da tristeza verlos enjaulados.
    Te dejo mi cariño y un fuerte abrazo mi querida M.Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola amiga, he buscado el pájaro que dices y que yo no conocia y tamién canta muy lindo, per el color se parece un poco al ruiseñor, pero ese es mas pequeñito...Tambien canta sobretodo al atardecer, al amanecer menos, pues a esta hora anta la alondra, que es el pájaro que sale en la obra Romeo i Julieta de Shakespeare...
      Curioso esto que me dices que imita cantos de otros pájaros, yo des de mi casa escucho sobretodo los miirlos que tambié tienen un canto muy melodioso...Llevas razón la naturaleza nos regala cosas que muchos no saben apreciar...
      El poema que habla del ruiseñor es una metáfora de la propia vida del autor que fue un incomprendido en vida y la poesia fue para él una forma de protesta ante los que nunca le comprendieron...

      Muchos besitos, como gorgeos de lindos pájaritos.

      Elimina
  8. Acabo d'escoltar el cant del rossinyol, preciós. No sabia que el cirerer era l'arbre preferit d'aquests ocells. Fins fa pocs anys teniem un cirerer gradios, sempre estava ple d'ocells i senties els seus refilets, al final era un perill i el vam haver de tallar, però l'hem trobat a faltar.
    Una abraçada M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que és un cant preciós a mi m'enamora, el problema és que és difícil de trobar un lloc on es pugui sentir...Jo això del cirerer, tampoc ho sabia ho diu en Josep Pla i no sé si ens en podem fiar massa! Quina llàstima que tallessiu el cirerer, és clar que si era un perill, però ara us heu quedat sense refilets, però segur que en continueu escoltant pels entorns; jo sento cantar les merles que també tenen un cant molt bonic.
      Petonets, Anna.

      Elimina
  9. Un gran cant i una bella dança que acarona els cors.


    Gràcies.
    Un petonàs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre dic que el cant del rossinyol és tota la natura feta refilets...
      Petonets Olga i Carles.

      Elimina
  10. Aquesta passada setmana n'he pogut sentir el seu cant, de bon matí passejant pels Degotalls, a Montserrat. El seu cant s'unia al d'altres ocells acabats de despertar-se, i era com viure al Paradís.
    Una abraçada, M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse , quina envegeta més sana que em fas, és clar aquí és el lloc ideal perquè refilin, jo fa temps que no sentit cap...Deu ser fantàstic passejar per Montserrat envoltada pel cant dels ocells que viuen a la muntanya!
      Petonets, Montse.

      Elimina
  11. Em passa una mica com al XeXu, no entenc gaire aquesta fascinació, però m'ha agradat escoltar-lo! Ptons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben curiós Gemma, perquè em sembla que tu si que tens ànima de poeta...Però cadascú té els seus gustos!
      Petonets a tu, guapa.

      Elimina
  12. Diguem que Pla era poc romàntic. Reconeix que el rossinyol ha engendrat molta poesia, però pels qualificatius que li dona potser a ell n'hi va inspirar poca, sembla, no?
    Jo sí que en coneixia el cant. Quan anava al tros a vegades el sentíem i el pare m'ho deia: mira, el rossinyol!. No es prodigava gaire, però, si més no per cantar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Teresa, jo diria que potser ell no n'havia vist mai cap de rossinyol, perquè hi ha adjectius que els pot dir de sentir-lo cantar, però dir que és de color negre...Potser era daltònid, he, he!
      És veritat que no es prodiga gaire, hi ha ocells que el cant és semblant, com la merla, però si sents un rossinyol, no es confon amb cap!
      Petonets, Teresa.

      Elimina
  13. "El rossinyol gàbia no vol" Triple encert: poema, fotografia i cant...
    Bonica publicació Roser, ens veiem!!

    ResponElimina
  14. Gràcies Rafel, no sabia aquesta dita, m'agrada això del triple encert...Segur que tu que voltes sempre envoltat de natura, en deus haver sentit sovint de rossinyols( els bolets no, he, he)...
    Molts petonets i que tinguis un bon cap de setmana.

    ResponElimina
  15. Que maco, el cant del Rossinyol...
    Ara he observat una cosa: jo tenia una gata que estimava molt... va viure 21 anys i mig! Bé, doncs va morir l'hivern passat. Ara he observat que venen més ocells... suposo que pel fet de no tenir la gata.

    ResponElimina