Si mirem el cel, a la nit, en un lloc sense contaminació lumínica, podrem veure moltes constel·lacions, algunes conegudes i d'altres no tant.  Entre elles en descobrirem una , en forma de serp. És la constel·lació del Serpent. Jo sabia un conte sobre el seu origen i com que no el trobava enlloc, el vaig escriure en forma d'auca, per treballar-lo amb la mainada...

LA  SIRENA  MARINA

Una sirena cantava,

 del matí fins a la tarda,

tots els peixos de la mar

l’escoltaven fent rotllana.

L’eixerit pescador Quim

i la seva barca,  l’Hidra,

s’ havien fet bons amics

de la sirena Marina.

Però una serp monstruosa

amagada dins la mar,

a la pobra sireneta

un dia va mossegar.

Es va quedar adormideta 

i tot el mar va plorar,

i els pescadors quan sortien

ni un sol peix podien pescar.

En Quim que era molt valent

se’n va anar a parlar amb la serp:

-Què he de fer monstre dolent?

El mar ha d’estar content!

La serpent va contestar:

-M’has de portar molt aviat,

la bonica lluna plena

i el sol d’or a l’altra mà.

En Quim va estirar bé el fil

d’un raig de lluna molt fi,

va fer-ne un cabdell molt gros

i el mateix va fer amb el sol.

Els ficà dins d’un cistell

i al mar es va capbussar

i la serp bocabadada,

la sirena despertà.

I quan el cistell va obrir

van fugir el sol i la lluna,

la serp els va perseguir

i va fer un salt gegantí.

Va anar a xocar contra el cel

i allà es va quedà atrapada,

potser encara la veureu

alguna nit estrellada.

I aquí s’acaba la historia

de la sirena Marina,

que canta dolces cançons

amb la seva veu tant fina.

Constel·lació del Serpent.

M. Roser Algué Vendrells