LES CASES DE LES LLUMS
Veig llum a les finestres i balcons.
D'esquitllada, siluetes inequívoques
de nens i d'animals domèstics
que creuen les estances.
Darrera de qualsevol de les finestres,
la gent dubta i estima.
Diuen "digui" quan truquen al telèfon,
tanquen el gas abans d'anar a dormir,
i la tendresa d'un sopar a mig fer
estova el cansament de la jornada.
Vertigen d'històries aspergides
d'amor i soledat, que se'm revelen
des dels ulls elèctrics, espurnejants,
de les façanes vives.
I m'enyoro una mica, fins i tot,
de la gent que no conec, de les cases
alienes, antigues i noves, cau
de promeses o vibracions
que el pas del temps no ha reblanit.
Aleshores, davant el cos encès
de la ciutat, voldria trucar el timbre
de qualsevol porta i dir
a qui m'obrís:
jo sóc una estranya, enyoradissa,
que passava per aquí
i m'he aturat perquè he reconegut
la casa on mai no viuré ni he viscut.
Quedeu en pau.
Cèlia Sánchez Mústich ( La cendra i el miracle)
 |
| Encara de nit a la Plana de Vic- TONA. La Plana de Vic es desperta amb aquesta albada de somni, tot i que el poema ens parla del capvespre!!! M. Roser Algué Vendrells. |
Emociona aquest poema, em fa veure que no sóc només jo que tinc sensacions enyoradisses o melancòliques en veure les llums de les cases, a les nits.
ResponEliminaI la foto és preciosa, no reconeixia el lloc, sort que l'has posat i ho he pogut reconèixer una mica.
Si que és un poema bonic, a mi també m'agrada veure els pobles de nit amb totes les llumetes...Aquesta noia ha escrit més llibres, però aquest poema és del primer, que és el que més m'agrada a mi...
EliminaLa foto és fantàstica , com un somni!!!
Petonets, Carme.
Molt boniques les dues coses, foto i poema.
ResponEliminaDoncs sí, em va costar una mica trobar una foto que fes companyia al poema...Aquesta em va semblar fantàstica, tot i que és de matinada i el poema del capvespre!
EliminaPetonets.
aquesta imatge és espectacular, sembla d'un altre món.
ResponEliminaTens raó Joan , és una foto fantàstica...Cal un bon fotògraf, com el Jaume Cusidó per capturar el seu encís!
EliminaBona nit, Joan.
Els llums de les cases d'aquesta fotografia semblen brases vives del foc de fum blau.
ResponEliminaEl poema de la Cèlia Sànchez ens transporta a una vivència impossible i real al mateix temps.
L'albada en forma de llum i màgia, s'ha ajuntat amb aquest capvespre que la poeta enyora, formant un quadre espectacular de colors, boirina i paraules!!!
EliminaBona nit , Xavier.
Bonic poema i meravellosa fotografia. A mi m'encanta veure la llum a les finestres obertes i imaginar les vides del seu interior, no m'agraden molt les persianes baixades, sembla que s'oculta alguna cosa.
ResponEliminaBona nit M. Roser
Quan vaig veure la foto em va enamorar i com que tenia el poema, vaig pensar que bé podia ajuntar un capvespre de paraules enyoradisses, amb una albada plena de llums emboirades!!!
EliminaBona nit, Alfonso.
Un poema i una fotografia preciosos. Em sembla un poema que parla de la fraternitat, del reconeixement de l'altre i de sentir-se formant un sol poble.
ResponEliminaÉs curiós, perquè la Cèlia ha escrit més llibres i sembla que el primer no el valora tant, a mi és el que més m'agrada. De fet la primera obra d'un autor sol ser la que més surt de l'ànima. I la foto de la Plana emboirada la trobo meravellosa!!!
EliminaPetonets, Consol.
Tot un luxe de post, M. Roser, amb el bon equip que fan l'excel·lent poema de la Cèlia i la preciosa imatge del Jaume Cusidó. La bellesa encara existeix!
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Gràcies Montse, això de poder manllevar poesia feta amb paraules, amb la que ens regala aquest poble de llums emboirades és tot un plaer. Existeix i és a l'abast de tothom.
EliminaPetonets, de bona nit.
Un bon casament, l'albada de la foto i el poema del capvespre.
ResponEliminaGràcies per compartir ambdues coses.
Jo també ho he vist així Mari, suposo que com que ja tenia el poema, al veure la foto va ser un amor a primera vista!!!
EliminaPetonets, bonica.
Quina bona combinació has fet!!
ResponEliminaUn poema que et fa reviure sensacions viscudes i una imatge per deixar-te bocabadat.
Gràcies per compartir-ho.
Una abraçada.
Moltes gràcies Montse, ha donat la casualitat que tenia el poema i al veure la foto, de seguida vaig pensar que seria un duet fantàstic...Paraules de sensacions enyoradisses del capvespre i les llums emboirades d'una albada de somni!!!
EliminaPetonets, guapa.
I jo em moriré sense haver vist les cases i casetes que m'hauria agradat observar per dins, les vides pl``acides i amables i les decoracions de caseta de nines a l'hora del berenar. Bé per la C``elkia S``anchez, a amiga.
ResponEliminaVes qu``e em fan, avui els accents... s'han tornat bojos.
Una abraçada, bonica.
Olga X.
Segur que això ens passarà a tots...Però segur que n'has vistes moltes de casetes i t'has pogut imaginar la vida que feien les persones que hi vivien ( inclosos els habitants de les casetes de nines)...Quan veus tantes llums que destaquen enmig d'un cel fosquejant o clarejant, no pots evitar que els somnis emprenguin volada!!! Els teus accents avui estan juganers, potser protesten per les retallades...
EliminaBona nit, Olga.
arribo tard perquè ara que torno a treballar no tinc tant de temps ...sempre és un plaer pels sentits visitar el teu blog ...entre la poesia la música i la imatge és com viatjar a un paradís
ResponEliminaLes coses bones sempre fan de bon esperar, noieta...I després de llegir el teu comentari, amb reafirmo!"
EliminaMoltes gràcies per les teves amables paraules.
Petonets.
La llum de les cases il -luminen el nostre projecte de vida en comunitat.
ResponEliminaUna Abraçada.
Trobo que la foto és com un somni, tan és que sigui de matinada o de capvespre, les llums de les cases una mica emboirades, són tota una representació del poema una mica enyoradís...
EliminaPetonets, Olga i Carles.
Arribo amb retard, aquests dies el refredat em torna més mandrosa del que és habitual.
ResponEliminaM'agrada el poema, parla de sensacions que sovint he sentit.
I la foto és una passada!
Petonets, bonica.
més tard o més d'hora, sempre sou benvinguts/gudes a les meves Petiteses...? T'entenc, perquè jo després del problema de l'ull, vaig agafar un constipat de por i com que ja estava tobeta, he necessitat bastants dies per recuperar-me...
EliminaPetonets, Glòria.
Molt bonic el poema, Roser. Revela un amor molt gran per la humanitat, una cosa que va escasa en aquests dies que vivim, no trobes?
ResponEliminaAh, si no ho dius que és l'albada, jo que no conec per on surt el sol ni per on es pon a la Plana de Vic, tranquil·lament em creuria que és el capvespre.
Petonets!
Tens raó, ara molts dirigeixen l'amor en una sola direcció, s'estimen ells mateixos, i als altres que els bombin. Jo m'esgarrifo cada vegada que veig reportatges sobre els refugiats...Que trista és la vida per alguns!
EliminaJo si que ho sé perquè conec la Plana de Vic, però no importa el moment, sinó la bellesa...
Petonets, guapa.
Bonic poema i preciosa la foto que l'acompanya. Les llums, les cases, la vida que hi ha al darrera, és igual que sigui vespre o matinada .
ResponEliminaUna abraçada M. Roser.
Hola Anna, tens raó penso que el poema i la foto són una parella perfecta, sigui l'hora que sigui...
EliminaPetonets, glaçadets!
¡Hola, Mª Roser!!!
ResponElimina¡Caramba! Que foto tan bonita!!! Es una belleza de noche con las luces encendidas: no me canso de verla.
Y el poema es o debe ser precioso aunque yo poco he entendido, no siendo alguna palabra... De vértigo, amor y soledad, de promesas o vibraciones que el paso del tiempo tiene no reblanit. Lo pasé al traductor, y no traduce nada bien y lo siento de verdad.
Bueno, pues hasta otro momento, reina. Te dejo mi cálido abrazo, mi gratitud y mi inmensa estima.
Se muy -muy feliz.
Hola Marina!
EliminaLlevas razón esta foto parece un sueño, és preciosa y muy màgica...
El poema nos habla de las soledades y añoranzas que a veces sentimos al anochecer, cuando la gente reposa en sus casas y solo podemos ver la luz...Su vida la imaginamos!
Pues fíjate , el poema habla del anochecer y la foto es de un amanecer...Ambos instantes, a menudo se confunden por su
belleza!
Cuidate mucho que estos días son de bufanda y guantes!
Besitos como copos de nieve.