ALBARRACÍN
Remenant entre els papers, sempre es troben coses que semblen adients per compartir i aprofito quan tinc més temps lliure, per fer posts i deixar-los en esborrany. Feina feta...
Aquest és un dels records de les moltes escapades amb el meu amic de quatre rodes, que mai m'imposa la seva voluntat i sempre va allà on jo vull...
Una estada de Setmana Santa, a Albarracín un lloc preciós.
Casualitats de la vida vam coincidir al mateix hostal amb l'Ernest Lluch. Vam fer algunes xerrades i , ves per on, un dels temes va ser l' ETA...Quines coses té la vida , oi?
Una bonica vista d'Albarracín amb la seva muralla.. |
Un dia vaig seguir la serralada de punta a punta; no es veia cap vehicle de tracció animal ni de tracció mecànica i jo anava contemplant el paisatge més feliç que un ginjol...
De sobte, aparegué un camió una mica lluny, però suposo que em va veure, perquè va començar a tocar el clàxon sense parar. Ja us podeu imaginar jo, que més aviat sóc molt prudent conduint, a tot drap, rodes ajudeu-me...Fins que aparegué, com per art de màgia ,un petit poblet i jo vaig parar per deixar-lo passar. La qual cosa va fer sense ni mirar-me...No cal dir que em vaig esperar una bona estona per donar-li temps a allunyar-se, no fos cas que me'l tornés a trobar!
Realment anant sola per aquests mons de Déu, no havia tingut mai cap ensurt, em sembla que aquesta va ser l' única vegada que no les tenia totes... I això que al començament parava els autoestopistes, perquè jo n'havia fet bastant (d'autoestop), però com que les coses canviaven molt, vaig acabar passant de llarg!!!
L'emblemàtica plaça. |
En diferents indrets del poble s'hi va rodar la pel·lícula, Alma aragonesa.
M. Roser Algué Vendrells.