Un vel
d’incertesa vol enterbolir aquella il·lusió enyorada. L’horitzó vol romandre
intacte en el seu infinit món, per protegir-la. Així, junts, potser trobaran el
moment de somriure.
Xavier Manrique ( de la revista Descobrir)
Un vel
d’incertesa vol enterbolir aquella il·lusió enyorada. L’horitzó vol romandre
intacte en el seu infinit món, per protegir-la. Així, junts, potser trobaran el
moment de somriure.
Sempre és bonic somniar amb papallones, són tan boniques, encara que sigui amb els ulls oberts...Tot i que és molt difícil agafar-les perquè volen tan de pressa!
A mi em fa il·lusió, llegir sota d'un arbre i que alguna papalluna es posi a sobre un full per a compatir les meves lectures, potser després les podrem comentar. Aquests tons de blau, m'enamoren!
M. Roser Algué vendrells
Sento aquestes llargues vacances ,pero he tingut problemes amb l'ordinador i amb el movíl...Espero tornar a posar-ho tot al seu lloc! Bona nit.
PETITA SORTIDA FAMILIAR
Aquest estiu no vaig anar de vacances, però no podia passar sense veure les muntanyes i a finals d'agost, vam fer una sortida familiar al pre-Pirineu, només quatre dies de turisme rural als peus del Taga. Per cert que al marxar ens va agafar una bona A pluja amb pedregada inclosa, tot i que no va ser d'aquella tan grossa, però molts cotxes s'esperaven a dins dels túnels. Quan vam arribar feia una tempesta de pluja, llamps i trons, tot era ben fosc i la casa estava tancada; vam haver de trucar amb el mòbil perquè ens vinguessin a obrir, tot el terra estava ben xop.
Anàvem amb el Miqui que va recórrer la casa ben desorientat, però de seguida se la va fer seva. L'endemà al matí, va entrar a totes les habitacions a fer de despertador!!!
És bo tenir a prop
un somriure
per si, tot d'una,
una nova vida
ens ve a donar la mà.
O bé si l'alosa
canta a la matinada,
trencant el silenci
amb dolça harmonia.
I venen els records,
de les coses bones
que has viscut a la vida;
i dels bons amics
que has trobat pel camí.
Ets optimista i somrius;
és igual si plou o neva,
avui una mà innocent,
et regalarà una estrella.
M. Roser Algué Vendrells
Contrast de colors al bosc. |
Heu vist mai una salamandra? |
Aquí es veu que havia plogut. |
On deu arribar aquesta escala? |
El reflex del sol al mar. |
El sol i la via làctia es saluden. |
Un arbre sense fulles ens deixa veure el sol. |
Quan el sol se'n va a la posta, recorda els afers del dia i pensa si està content amb el què ha fet, o si el proper dia ha de millorar, perquè la gent sigui més feliç. Si veu unes casetes humils amb els infants ben arraulits pel fred, sap que l'endemà ha de dirigir els seus raigs cap aquell indret, perquè com que la gent pobre no té calefacció, al vespre encara estaran una mica millor, ja que l'escalfor del sol encara mantindrà les cases una mica caldejades. Al matí, els infants es despertaran amb un somriure i li donaran gràcies al sol.
M. Roser Algué Vendrells
Cada dissabte l'aire fresc del carrer penetra dins les cases.
Deixem que l'herba creixi pels camins