Haikus

JOC  D' ANTAVIANA

Xiques petjades
pintades a la pedra,
marquen bells camins.

Qui la tecleja

només escriu poemes.

Ésser sensible.

Fulla tardoral
guardada dins un llibre.
Cançó de l'enyor.

No seguiran més
els camins de la vida.
Les duré a la mà.

------
Sabates velles
busquen peus nus i cansats.
Faran d'aixopluc.

M. Roser Algué Vendrells.

LA  MEVA  PRIMAVERA  CULTURAL

La Roser fent de presentadora de la festa de Sant Jordi...

 Vista general

Aquest any va fer entrega dels premis literaris, un ex-alumne de l'escola, ara escriptor de novel·la negra.

Encara que el terra estigui una mica dur, val la pena de seure-hi per gaudir de la festa...

I no podia faltar la sardana, la nostra dansa...

"La dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan".

 Un  acordionista i una violinista  van posar el punt i final a la festa.

IL·LUSTRAR  CONTES

La Roser llegia els seus contes i  l'Anna Aparicio els il·lustrava.

Els alumnes de 5è van estar molt atents!

Jo vaig llegint el llibre dels meus contes curts, que l'any passat em van fer enquadernar a l'escola.

L'Anna va il·lustrant el què jo llegeixo!

L' Estrella i en  Roky

Què li passava a la lluna?

No em direu que no són una passada aquests dibuixos...En acabar els vam rifar entre els alumnes.

FORUM  DE  LECTURA

Aquí  explico el conte de la KiKa no s'agrada, als nens i nenes de segon.

El suport visual m'ajudava a recordar-lo.  

Després, em van fer  moltes preguntes interessants!

M. Roser Algué Vendrells

 CRISI?  NO...IL·LUSIÓ!

Amb la llavor de les paraules i la sensibilitat, la natura ens ha regalat un preciós jardí amb vuit departaments florals. De la seva conjunció n'ha sortit la flor més bella que ens mira amb ulls de nena. Vol captar tot el què el món li ofereix, per compartir-ho amb nosaltres!

PER MOLTS ANYS  OLGA,

que puguis gaudir d'aquesta nova dècada amb salut

i joia, envoltada de la gent que estimes i que t'estimen!!!

El mar reflecteix la llum dels seus ulls!

L'Olga amb la seva mirada de nena!

M. Roser Algué Vendrells

EL  COLOR  DE LES  ROSES

Els colors de les roses, tenen un significat simbòlic, a través del qual pots transmetre, de manera molt subtil, determinants sentiments. Hi ha diferents opinions, jo he triat les que m'oferien missatges positius!!!

La rosa vermella és la clàssica, la de tota la vida. Regalar una rosa vermella, és parlar d'amor. Ideal, doncs pels enamorats. Però també es pot usar per regalar a un amic, una mare o a persones molt especials.

La rosa blanca també ens parla d'amor, però alhora és símbol de pau, de puresa i d'innocència. Les núvies acostumen a escollir aquesta rosa per als seus rams perquè significa que l'amor durarà tota la vida. És el color indicat per aquelles persones properes que estan malaltes, per demostrar-los que se n'està pendent.

La rosa "rosa" implica dolçor, absència de maldat, per tant, la persona que la regala és de fiar Si hem d'agrair un favor important, ens haurem de decantar per aquest color. També indica que s'aprecia molt, la persona que rep la flor. Si el rosa és suau, significa també admiració i simpatia.

La rosa groga és ideal per a l'amistat i per regalar als adolescents. També simbolitza alegria , felicitat, benvinguda... Els més supersticiosos, però, poden veure darrera d'una flor d'aquest color, alguna segona intenció oculta.

La rosa taronja expressa entusiasme i desig, i la satisfacció per un amor ja consolidat.

M. Roser Algué Vendrells.

En aquesta festa de Sant Jordi , vull compartir amb vosaltres aquestes precioses roses literàries, un obsequi molt preuat...Les meves paraules són massa humils per agrair tanta delicadesa!!! De totes maneres GRÀCIES OLGA!

ROSER, DE PARAULES ROSA

*

Roser, mestressa de les roses,

les has tingudes totes un moment o altre:

reina de primaveres diferents,

roseta de cent fulles, olorosa,

rosa de vi i vellut per dar als enamorats,

rosa rosada amb les vores nacrades,

rosa groga dels dies més llargs

i de pitiminí, les joies petitones

perfectes per donar-les a les fades.

Juga amb les roses, Roser, que ara arriben,

ja sé que són delicades i es marceixen,

però tornen cada any, i ara et saluden,

paraules de poema que llegeixo per tu.

*

Olga Xirinacs

BONA  FESTA  DE  SANT  JORDI  A  TOTHOM!

Roses de la terrassa de ma germana...

M. Roser Algué Vendrells.

UN  LLOC  PER  INSPIRAR-SE...

El post del Vell pou, me'l va inspirar el que hi havia a aquesta casa del Pla de l'Estany, on uns quants estius seguits, vaig anar a fer turisme rural.  Es diu Can Fabrica, ara lloguen la casa sencera...

Aquí es veu la porta de fusta de la meva habitació, oberta de bat a bat. A través de la vidriera, podia veure la lluna o el cel estrellat, des del llit!

Aquesta porta de fusta era de la meva habitació. Antigament, era la cort de les mules, que treien el cap per aquesta finestreta  que hi ha a la porta. Després li treia jo! La finestra gran, era de l'habitació del costat, on un any hi feia estada el José M. Mendiluce i així el vaig conèixer.

Poder sortir de l'habitació directament a fora, era tot un plaer. En aquesta tauleta vaig seure moltes estones per escriure records o el que l'entorn m'inspirava.

Aquesta terrasseta era el menjador d'estiu i el lloc ideal per a les tertúlies vespertines...

Veig que encara hi ha la tauleta feta amb una màquina de cosir, i els bancs, que són molt a prop del pou...

I aquí teniu el vell pou, ara restaurat com la resta de la masia!

M. Roser Algué Vendrells.

El vell pou

Davant la masia, ara reconstruïda, el vell pou recorda el seu passat.

Segur que en èpoques llunyanes havia estat el protagonista indispensable, de la vida a la casa, obligada a girar a l'entorn de l'aigua, la sàvia del seu tronc rocós, ara una mica escrostonat pel pas i les inclemències del temps.

El grinyolar de la corriola, amb la seva veu trencada per l'esforç de traginar constantment la galleda, d'on sobreeixia el preuat, per escàs líquid, devia ser una remor afegida als molts brogits amb què la natura sol obsequiar a qui tingui l'oïda i l'ànim disposat a escoltar-los.

Ens podem imaginar les dones feineres, amb les mans balbes pel fred de l'hivern ( que s'eixugaven de tan en tan amb el davantal), o amb les galtes colrades pel sol de l'estiu, fent la bugada al safareig, que se li arrapava amb força, ja que el necessitava per sobreviure.

El preuat líquid permetia, ben segur, mantenir un mínim d'higiene, fer el menjar de cada dia i, possiblement, regar quatre viandes que ajudessin a fer més suportable la migrada economia de la casa. Ben segur que també hi posaven a refrescar el vi, sobretot, quan algun esdeveniment requeria un àpat excepcional.

Ara, una parra majestuosa, l'envolta amb lligams d'eternitats, com volent-lo protegir d'enemics imaginaris o reals, capaços d'accelerar el seu deteriorament. La corriola encara aguanta la galleda, convertida en suport d'una mata de verdor aromàtica, a recer de calors i glaçades.

La parra  fa ombra a un banc de fusta, per si volem arrecerar-nos-hi, a les hores de la canícula.  El banc també és d'allò més útil, per fer-hi una relaxada lectura, aprofitant la placidesa de la posta de sol.        
Una figuera i un lilà fan manetes i posen el seu granet de sorra, per fer de tot plegat un idíl·lic paratge. La primera ens regala uns saborosos fruits a la tardor, talment com fanalets d'un envelat vuitcentista, i el segon, pinta la primavera de color lila, amb sentors de mel. Una màquina de cosir reciclada, amb el sobre de marbre, és una bonica taula que ens permet deixar-hi el llibre o les ulleres, quan reposem un moment i reflexionem sobre la lectura, mentre deixem que la mirada es perdi, planures enllà. A la nit una llum esgrogueïda i somorta, que emana d'una bombeta nua, atrau a mosquits i volianes i els dóna una aparença un xic fantasmagòrica.            

Blog de meteorologia.

De tan en tant la lluna, com en un ritual del temps, intenta esmunyir-se per entre l'enreixat del pou, per emmirallar-se en la transparència de l 'escassa aigua. Però mai no pot, ja que degut a la seva trajectòria, sempre passa a frec del seu quimèric objectiu.
Però el vell pou està content, i s'alegra de rebre cíclicament, la visita de la celeste amiga, dons sap que només ella, des de la seva talaia, pot contemplar el fascinant quadre, en el seu màgic conjunt, veritable regal de la natura.

M. Roser Algué Vendrells                                                                     ( novembre 2006)