El vell pou

Davant la masia, ara reconstruïda, el vell pou recorda el seu passat.

Segur que en èpoques llunyanes havia estat el protagonista indispensable, de la vida a la casa, obligada a girar a l'entorn de l'aigua, la sàvia del seu tronc rocós, ara una mica escrostonat pel pas i les inclemències del temps.

El grinyolar de la corriola, amb la seva veu trencada per l'esforç de traginar constantment la galleda, d'on sobreeixia el preuat, per escàs líquid, devia ser una remor afegida als molts brogits amb què la natura sol obsequiar a qui tingui l'oïda i l'ànim disposat a escoltar-los.

Ens podem imaginar les dones feineres, amb les mans balbes pel fred de l'hivern ( que s'eixugaven de tan en tan amb el davantal), o amb les galtes colrades pel sol de l'estiu, fent la bugada al safareig, que se li arrapava amb força, ja que el necessitava per sobreviure.

El preuat líquid permetia, ben segur, mantenir un mínim d'higiene, fer el menjar de cada dia i, possiblement, regar quatre viandes que ajudessin a fer més suportable la migrada economia de la casa. Ben segur que també hi posaven a refrescar el vi, sobretot, quan algun esdeveniment requeria un àpat excepcional.

Ara, una parra majestuosa, l'envolta amb lligams d'eternitats, com volent-lo protegir d'enemics imaginaris o reals, capaços d'accelerar el seu deteriorament. La corriola encara aguanta la galleda, convertida en suport d'una mata de verdor aromàtica, a recer de calors i glaçades.

La parra  fa ombra a un banc de fusta, per si volem arrecerar-nos-hi, a les hores de la canícula.  El banc també és d'allò més útil, per fer-hi una relaxada lectura, aprofitant la placidesa de la posta de sol.        
Una figuera i un lilà fan manetes i posen el seu granet de sorra, per fer de tot plegat un idíl·lic paratge. La primera ens regala uns saborosos fruits a la tardor, talment com fanalets d'un envelat vuitcentista, i el segon, pinta la primavera de color lila, amb sentors de mel. Una màquina de cosir reciclada, amb el sobre de marbre, és una bonica taula que ens permet deixar-hi el llibre o les ulleres, quan reposem un moment i reflexionem sobre la lectura, mentre deixem que la mirada es perdi, planures enllà. A la nit una llum esgrogueïda i somorta, que emana d'una bombeta nua, atrau a mosquits i volianes i els dóna una aparença un xic fantasmagòrica.            

Blog de meteorologia.

De tan en tant la lluna, com en un ritual del temps, intenta esmunyir-se per entre l'enreixat del pou, per emmirallar-se en la transparència de l 'escassa aigua. Però mai no pot, ja que degut a la seva trajectòria, sempre passa a frec del seu quimèric objectiu.
Però el vell pou està content, i s'alegra de rebre cíclicament, la visita de la celeste amiga, dons sap que només ella, des de la seva talaia, pot contemplar el fascinant quadre, en el seu màgic conjunt, veritable regal de la natura.

M. Roser Algué Vendrells                                                                     ( novembre 2006)