XOCOLATA
M'han fet arribar aquest vídeo i l'he trobat molt tendre malgrat la situació tan dura que l'ha originat ...He pensat que el podria compartir i el dedico especialment a tothom que té passió per la xocolata!!!
La vida és plena de casualitats i sorpreses!!!
M. Roser Algué Vendrells.
M'agrada la xocolata, però per qui tinc passió, és per a la bona gent.
ResponEliminaBona gent com la mare que va donar la xocolata a qui la necessitava més. Com la nena que se'n va desprendre generosament.
I... no explico el final.
Passió per la gent bona, també per la gent agraïda.
Vaig trobar que era una història preciosa i realment, està molt bé tenir passió per la bona gent, que encara n'hi ha pel món, el que passa és que no fan gaire soroll, però van fent, com les formiguetes!
EliminaBon vespre, Xavier.
Ara encara em menjaré la xocolata amb més ganes. Una història preciosa.
ResponEliminaDe les desgràcies més tremendes, sempre se'n pot treure un bri de tendresa...I d'accions admirables!
EliminaPetonets.
Ja me'l van enviar a mi també. Vaig plorar com una magdalena en veure'l. Jo tinc passió per la xocolata i també per la bona gent.
ResponEliminaFas bé de compartir-lo val la pena.
Sovint me n'envien de vídeos, però aquest l'he trobat tan especial, que no me l'he volgut quedar per mi sola...Realment qui menys té , sempre és qui més dona!
EliminaPetonets, Carme.
He plorat. Tants cops jo també he agraït la casualitat i la generositat de qui va salvar els que estimo. Adoro les bones persones i la xocolata. Casualment el fotògraf amb qui treballo ho és tot ;-)
ResponEliminaGràcies per compartir.
Aquestes coses sempre ens toquen la fibra, sobretot si tenim els sentiments a flor de pell...És una sort tenir bones persones a la vora i sempre ho hem d'agrair!
EliminaPetonets, Montse.
Penso que ja la sabia aquesta història, no sé si ja havia vist el vídeo, però la coneixia. De totes maneres, m'he enganxat a mirar aquesta senyora i m'he emocionat. Ja sabia com acabaria, suposo perquè ja l'havia vist, o perquè es veia a venir. Però m'ha emocionat.
ResponEliminaDoncs jo no la coneixia i també m'ha emocionat...Aquestes petites, grans coses, són les que et reconcilien amb una humanitat, sovint ben deshumanitzada!
EliminaPetonets, XeXu.
Sembla que aquest cop, la xocolata m'ha fet plorar. Gràcies.
ResponEliminaEm sembla fantàstic, però segur que no han estat llàgrimes amargues, sinó dolces per l'emoció d'una història tan entranyable!
EliminaPetonets Maijo.
brutal, intens, emotiu i tendre , colpeix la història ....xocolata i resiliència.....
ResponEliminaSi noia són d'aquelles històries que fan que et recorri un calfred per tot el cos...Un doll de llàgrimes et rellisquen cara avall, llàgrimes que venen del cor!
EliminaPetonets.
Emotiu. Una història preciosa.
ResponEliminaI tant Novesflors i tota una casualitat, que després de tants anys, la història fes que es retrobessin en una situació molt més dolça...
EliminaPetonets.
Gràcies, M. Roser. Una preciosa història que no deixa indiferent. Sí, de bona gent en queda, encara que a voltes les circumstàncies ens ho facin dubtar...
ResponEliminaUna abraçada!
De res, Montse. Penso que si un es considera persona, aquestes histories et remouen per dintre i et fan ser millor...Per sort encara n'hi ha de bona gent, però sovint, silenciosa!
EliminaPetonets, Montse.
Una llarga i generosa història amb final molt, molt feliç.
ResponEliminaDiuen que la xocolata és afrodisíaca, i avui és sant Afrodisi. Aprofiteu l'avinentesa.
Petonets.
Que dius ara, quina casualitat...Qui pugui que ho aprofiti, he, he.
EliminaSort que de tant en tant , malgrat totes les batzegades de la vida, trobem una història com aquesta tendra i amb final feliç.
Petonets, Olga.
Que maco i emocionant! Testimonis com el de la Francine fan creure encara amb la humanitat.
ResponEliminaJo també penso el mateix, fa que ens reconciliem amb la humanitat una part de la qual fa que el món, de vegades, el veiem molt negre...
ResponEliminaPetonets, Teresa.
Ostres, que bonic, petites grandeses, eh?
ResponEliminaI tant Gemma, que et reconcilien amb la humanitat, tan deshumanitzada...
EliminaPetonets de xocolata.
Oh! És molt tendre. Emocionant.
ResponEliminaM'ha agradat molt que el compatissis. Gràcies
Petonets!
De vegades la vida ens torna en forma de sentiments agraïts, la petita llavor que vam sembrar un dia...
EliminaEnmig d'un desert, també pot néixer una flor!
Petonets, Glòria.
No havia vist el vídeo, però ho havia llegit algun lloc. Ella s'expresa molt bé i copsa. He escrit avui a un altre blog, sobre la mort del "capellà de Queralt". I ho dic aquí perque em refereixo al que tu dius del puro. Jo div que a mi si que m'agrada, ja que és un plaer i se'n han de tenir. Una abraçada.
ResponEliminaUn vídeo tendre, malgrat el context, que et reconcilia amb l'ésser humà...
EliminaMossèn Ballarín, una persona d'una senzillesa exquisida...És que jo sóc anti-tabac de tota la vida, he, he...
Bona nit, M. Antònia.
¡Hola Mª Roser!
ResponEliminaVaya que me ha encantado el vídeo. Simpática la señora Francine contando sus vivencias que por cierto son un tanto melancólicas, hay que ver lo que pasaron! Y hoy sigue habiendo crueldad en muchas partes del mundo.
Ha sido un plcer, amiga.
Te dejo mi gratitud y estima siempre.
Se muy muy feliz.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Marina!
EliminaA mi también me encantó el vídeo...En medio de tantas penas y tristezas, floreció un hermoso sentimiento de gratitud, que no se marchitó con el paso del tiempo...
Ya sabes que el placer es mutuo. Que tengas muchos momentos felices.
Besitos.
¡Hola, Mª Roser!
ResponEliminaVeo que tienes una nueva entrada con una bellísima poesía y un cuadro precioso, quise dejarte un comentario pero no encontré donde.
Bien, pues te dejo un abrazo, gratitud por tu buen hacer, por tu huella en mi puerto, y mi gran estima.
Ten una feliz semana, amiga.
Te cuento Marina. El 21 fue dia Mundal de la Poesia i aquí en Catalunya, cada año se elige un o una poeta, para que escriba un poema, que luego se traduce a más de veinte idiomas. Este año se eligió a Olga Xirinacs, escritora y poeta de gran prestígio y ademàs amiga mia.
EliminaNo activé los comentarios, porquè mucha gente puso el poema en su blog. Como lo tengo traducido al castellano, te lo pondré en el tuyo.
Una feliz semana Santa, tambíén para ti.
Un calfred per tot el cos i llàgrimes que no puc contenir. Una història realment crua i tendre alhora.
ResponEliminaAra sé perquè m'agrada tant la xocolata...la bona gent.
Aferradetes i gràssis per compartir-la.
Realment a mi també em va impressionar...Una història tan tendre en un context tan tràgic!
EliminaVeig que a la bona gent (i m'hi poso jo), ens agrada la xocolata.
Petonets de primavera, bonica.
Roser, no he pogut comentar en el darrer post, el del poema de l'Olga, però m'he mirat aquest i és preciós. Un present impagable i un agraïment que no té preu. Molt bonic!
ResponEliminaEs que de vegades Teresa no activo els comentaris...Vaig pensar que hi haurien molts posts iguals.
ResponEliminaAquest vídeo te l'has de mirar amb el paquet de "klinex" a la mà. Encara que sigui una situació amarga, de vegades també hi floreix alguna rosa!!!
Petonets , Guapa.