Natura indòmita

Si construís una petita casa, magradaria que tingués una petita porta. Tan petita que no deixés entrar les pluges de l'apatia, en època de murmuris. Tan petita que, en obrir-la, em trobés dins del somni d'una natura indòmita.

Text i fotografia, Xavier Manrique 

M. Roser Algué Vendrells. 

L'Empordà, el més bonic que hi ha.

Així pensa i així ho plasma el Lluis Roura, amb aquest hivern tant variat.

Aquestes flors d'ametller són el pressagi d'una bona collita d'ametles.

La primera lluna plena del  2022.

Posta de sol a primers de febrer.

El Canigó i l'embat de la Tramuntana.

Amb aquestes precioses fotos, el Lluís Roure, ens transmet el seu amor per l'Empordà, sovint amb el Canigó de fons!

M. Roser Algué Vendrells.

Aquest post el tenia preparat des d'abans de Nadal, però l'ordinador, volia fer vacances abans d'hora, ara sembla que ja té ganes de treballar...

        HIVERN

Que n'és de blanca

 la neu novella,

dalt d'una branca,

del Pirineu...

 

J. Verdaguer.

QUE TOTHOM  TINGUI UN  BON  ANY  AMB  SALUD,  PAU, AMOR  I  LLIBERTAT !

M. Roser Algué Vendrells.

Les falles d'hivern

Les festes amb foc són unes de les més importants i espectaculars festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d´estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l’hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les "faies", que la nit de Nadal il·luminen les muntanyes del nord del Berguedà.

Aquí la gent no deu passar gaire fred, ja que es poden escalfar amb les "faies". Trobo que és fantàstic aquest espectacle de foc i llum!!!

M. Roser Algué Vendrells

La Selva del Camp

En aquest poble també hi ha molts poemes que es refereixen als noms dels carrers. No els hi he posat tots, perquè n'hi ha molts. Alguns han canviat de nom amb el pas del temps. Els poemes que hi ha a les majòliques del carrers els va escriure el metge i poeta local, Ramon Blasi i Rabasa.

PLAÇA MAJOR

La plaça gran de la vila

té un jardinet d'amor,

on l'amor sempre vigila

i ningú hi fa el sord.

La plaça gran de la vila,

té un brollador que s'enfila

i fa un plorico sonor,

CARRER DE ROSSELLÓ

Quin rossellonès seria
que Rosselló et va posar?
així que clareja el dia
amb el toc d’Ave Maria
ja et desperta el campanar.

CARRER DE LES CLAVEGUERES

El nom que duus no t’escau,
que ets de finestres florides
i una llenca de cel blau
i una pau, una gran pau
als terrats i a les eixides.

CARRER D’EN PUIG

Carrer d’en Puig curt i estret,
però obert a les mirades.
dessota d’un cel clar i net
la mà es donen les teulades.

CARRER DEL POU DE LA VILA

Carrer del Pou de la Vila
quin nom d’aigua fresca tens
on ets pou d’aigua tranquil•la!
on són els tupins d’argila
de tants anants i vinents!

CARRER DE LA PEIXATERIA

On és la peixateria
que el nom et donava un dia?
del teu cap del carrer estant,
veus el mar llunyà i brillant.

Camí del rec

CARRER DE GENTIL I VELLET

De la Gentil i el Vellet
en diuen d’aquest carrer
Vellet com el matí de fred
Gentil com un cavaller.

CARRER DEL PRESIDENT COMPANYS

Barriada del Carme
és un dels indrets millors
oh, Verge! Volgueu guardar-me
un raconet prop de Vós.

CARRER DEL FORN D’AVALL

Ai, carrer del Forn d’Avall,
forn de molta anomenada,
forn que despertava el gall
per fer pa i coca adovada.

CARRER DEL FORN NOU

Carrer del Forn Nou;
el pa cada dia era millor;
era de blat del Vilar
i aigua de la Font Major.

CARRER DE L’ABADIA

Abadia sense abat
però amb el senyor rector;
carrer fresc i a recer
per anar a Missa Major.

CARRER DE SANT RAFEL

Muralla de Sant Rafael
on el sol para al migdia,
i una oreneta pel cel va,
escrivint l'Ave Maria.

Un carrer qualsevol del poble.

M. Roser Algué Vendrells

Aquest poema ja fa mes de deu anys que el vaig publicar al blog . Com que el títol és el mateix del treball que ens va proposar la Marta, a l'octubre, m'ha fet il·lusió que tornés a sortir a prendre l'aire.

Somnis de tardor

Tardor...Simfonia de colors,

que et captiven la mirada,

amb matisos d'or i vermells de foc. 

Nits clares de lluna

i capvespres fantàstics

sota un cel de somni.

Pescadors a l'aguait

d'una mar, encrespada,

esperant que arribi  la calma.

Enyorances d'amors somniats

i d'il·lusions perdudes,

que mai seran realitat.

 Tardor...Sensacions indefinides

i per els cors sensibles...

Un bell cant de melangia!

M. Roser Algué Vendrells

Boumort, la gran reserva salvatge del Prepirineu.

Vista de Boumort, des d'Hortoneda. Foto de Maria Rosa Vila.        

"Sabíeu que fa 36 milions d’anys a la zona de la conca de Tremp, limitada al nord per Boumort, hi havia un gran llac amb un delta de pantans i boscos tropicals? S’hi ha trobat fòssils de tortugues, cocodrils, tapirs i micos, entre altres bestioles d’aparença prehistòrica, que van viure-hi llavors"

"Fa 5 milions d'anys l'aigua va començar a excavar  el congost del Collegats."

 "Les roques són un diari de la Terra, que es va començar a escriure fa milions d'anys. Segons els experts, a Boumort i als seus voltants, es fàcil observar esdeveniments tan importants com les conseqüències

de l'aixecament dels Pirineus, i obrir-ne les pàgines és una lectura apassionant!"

(Fragments de l'escrit de la Núria Garcia Quera, a la revista Descobrir)

M. Roser Algué Vendrells.