Subscribe:

dimecres, 2 de gener del 2019

ALBADA  O  CAPVESPRE ???


No és fàcil contestar la pregunta...I és que podrien ser ben bé les dues situacions! 

Aquesta foto va sortir a l'espai del temps de TV3, del dia 20 de desembre. El  meteoròleg va dir : "Aquesta és l'última posta de sol de la tardor", Doncs no, era l'última sortida de sol de la tardor( el sol, en aquest cas, surt del mar)...La va fer ma germana des del terrat de casa seva, però  a la tele va sortir amb el nom del meu cunyat, perquè la va enviar amb el seu correu electrònic. A mi em va fer il·lusió.


M. Roser Algué Vendrells.

diumenge, 23 de desembre del 2018

Quan érem infants

Quan tu duies trenes
quan jo era un vailet,
no hi havia penes,
no feia mai fred.

Amb una joguina
buscàvem la pau.
Tu amb la teva nina,
jo amb el cavall brau.

Ning, nang, com ressona
la campana gran...!
Records d' hora bona
se'n vénen, se'n van...!

D'un vaixell corsari
jo era el capità;
de paper de diari
el vaig fabricar.

Collars i corones
lluïes, gentil;
eres reina a estones,
o captiva humil.

Per Nadal nevava,
cantàvem cançons;
la mare ens donava
neules i torrons.

Un bri d'esperança
i ens vèiem pastors,
un buf de gaubança:
àngels bufadors.

Eren temps feliços.
No ens calia més
que caramels i anissos
i jocs falaguers.

Rèiem i fremíem,
sabíem somiar.
El niu el teníem
dalt del campanar.

Delfí Abella ( cançó)


BON   NADAL 

Seria bonic que tothom podés gaudir d'aquestes festes en llibertat.




(Aquí us deixo aquesta preciosa cançó, perquè en podeu gaudir aquests dies)


M. Roser Algué Vendrells

dijous, 13 de desembre del 2018

(Col·laboració del dia de Santa Llucia, al calendari d'Advent)

NENS SENSE INFANTESA

Una nena que de ben menuda ja fa de mare del seu germanet...Qui els consolarà quan plorin? Qui els acaronarà quan estiguin tristos, tinguin fred o gana?  Quan miro aquestes  fotos, se m'encongeix el cor. Em fa pena veure que per molta gent, les Festes de Nadal són  cada vegada més materialistes... Molta gent només pensa en regals i en tiberis, quan hi ha tanta gent que passa gana, i no té ni un sostre per arrecerar-se...

Segons les nostres possibilitats, siguem solidaris tot l'any!!!


Perquè no tingueu fred
 amb la llum dels estels
jo us faré un bressolet.

Com que tothom reparteix xocolata, jo compartiré abraçades ....


M. Roser Algué Vendrells


dilluns, 3 de desembre del 2018

LA  PLAÇA


La plaça no és gaire gran
té porxos en dos costats.
a l'hivern, plovent, nevant
hi passem aixoplugats.

Una font en un racó,
molt petit el rajolí;
les noies en processó,
els càntirs hi van a omplir.
El temps no s'acaba mai,
s'atura, la pressa rai!

Hi ha un estanc i un estanquer
que és baixet gras i ufanós,
viu, garlaire, xafarder;
sempre en sap de tots colors.
Va gent a fer-la petar
que s'oblida de comprar.

Sovint hi ha poc personal
amb la cara  que somriu
i amb posat de no fer mal, 
que hem nascut al mateix niu.
-"Bon dia, Quim, què hem de fer?
-"Cap a l'hort , que us vagi bé".

Surt una dona a escombrar
uns nens fan el pam -i -pet,
el silenci és prim i clar;
sons de lluny i un aire net.
La placeta de l'estanc
la tinc ficada a la sang...


Delfí Abella

Plaça de la Font (Torà).

Porxos molt antics propers a la plaça ( Torà).

Realment les places són el cor del poble, on es reuneixen els veïns  per qualsevol cosa que els impliqui a tots...Festes , fires, acomiadaments...A mi m'agraden especialment les places amb porxos , on poder-te resguardar de la pluja,  de la calor estiuenca, treu-re les cadires fora i fer-la petar els capvespres quan ja comença a fer bonança...És clar que en aquest cas, són les places dels pobles petits, que encara conserven el seu tarannà...

 M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 18 de novembre del 2018


La meva tardor particular...

Des de casa m'agrada veure com passem d'una estació a l'altre només mirant per les finestres. Ara, tot el què observo  em parla de tardor i me la faig meva...

Si les pilariques llueixen, amb tot el seu esplendor...
És la tardor!

Si a l'hora del capvespre miro el cel i veig una explosió de color...
És la tardor!

Si la pluja entela els vidres i arreu només veig grisor...
És la tardor!

Si les fulles dels arbres, van del verd, al roig, al groc i al marró...
És la tardor!

Quan estic escrivint aquest post, sento el degoteig  d'una pluja fina 
sobre el terra del meu terrat. És una tardor plujosa, 
com feia temps que no n'havia vist cap, 
però sembla que és el què toca!

M. Roser Algué, Vendrells.

dimarts, 30 d’octubre del 2018

 LES  CAMPANES

Avui voldria parlar de les campanes...El seu so sempre m'ha enamorat, potser perquè des de petita he viscut en poblets on les campanes eren protagonistes molt principals en tots els esdeveniments que si vivien , des dels bateigs, fins a les morts, passant pels casaments, les festes, quan tocaven a foc, l'àngelus a les dotze,  els pagesos des dels camps, paraven en senyal de respecte; també era el seu rellotge per saber quan havien de fer un mos o anar cap a casa,...Mai no he entès com a les persones que van a fer turisme rural, els poden molestar les campanes i que se'n queixin!!!

Recordo que una vegada vaig fer estada a l'hostatjaria de Vallbona de les Monges i la meva cel·la era pràcticament a tocar del campanar i ja us ho podeu imaginar hores, repetició i tots els quarts...Doncs a mi em fan sentir molt bé ho trobo relaxant; si a la nit em despertava algun toc, mirava l'hora i pensava: que bé encara és molt d'hora i em tornava a adormir com un angelet!!! 
Quan fa temps que no el sento, enyoro aquest so. Us deixo amb aquest bonica foto, i un parell d'estrofes de dos poemes d'estil diferent , ah i el meu haiku personal.

Foto de Joan Morales. Vista del Pla de Corts 
des del campanar de l'església de Peramea.
Les campanes del meu poble

La campana amb els seus tocs,

fa pas a la processó,

toca a bodes, toca a mort,

toca a festa, llamp, foc i tempesta…

toca humil a l’oració

i també a Missa Major.


Ramon Benseny( Prior del Monestir de les Avellanes)

***********

El Campanar

Però de temps en temps, 
sento la veu de les campanes, 
clara i alegre, ressonar, 
tocant a festa allà en l'altura, 
i veig per la finestra en el silenci 
de l'alba els camps estesos, esperant. 


Joan Vinyoli
**********

Fugen nostàlgies,
el so de les campanes
me n'allibera!

M.Roser

M. Roser Algué Vendrells.

dimarts, 9 d’octubre del 2018

CONTRASTOS

SIDERAL. Marta Breto Lucio‎.


Aquells dies d'agost de calor insuportable, em vaig topar amb aquesta fantàstica i refrescant foto. Anava acompanyada , d'aquest petit text que jo vaig traduir al català:




"Anem a refrescar una mica l'ambient... Campament nocturn a 5000 metres. Aquella nit ens trobàvem a 6 graus sota zero dins de la tenda( a fora uns quants menys)... La foto està feta pels vols de les 12 de la nit. A les 3 de la matinada ens vam llevar per intentar fer el pas...Les botes estaven rígides i congelades del tot  i les estrelles encara brillaven dalt del cel... Pakistan, juny de 2018."

No fa gaires dies a aquesta noia i uns companys, els va atrapar  un allau, que va passar lliscant  per sobre seu, sort que es van aixoplugar en una espècie de cova de roques i el van fotografiar des de dins, si ho voleu veure aquí teniu l'enllaç...Anaven dos fotògrafs i tres guies! Ningú va prendre mal, però quina experiència!!!

M. Roser Algué Vendrells.