Subscribe:

diumenge, 12 d’abril del 2020

                                La cabana  de  l'avi Pere

6è FIL

(làmina--sostre)

“Quina cabana tan bonica”- pensava en Pere.  Era feta de pedra seca . Ell vivia amb la família,  però cada estiu anava a passar-hi uns dies.
- Avi vull venir... Però era tan xic, el Perico! Esperarien que fos una mica més “escaradet”. L’avi  li explicava com era  i el nen l’anava dibuixant en una làmina, poc a poquet...
Un dia mentre estaven ben arraulits al llit de fusta vella i reciclada , sentiren uns sorollets, així com “xiribit, xiribit...Van mirar  arreu i van veure  en un racó del sostre , un niu d’ocellets que frisaven  per esmorzar ...Sempre que calia arreglar algun estrall, miraven de no tapar el forat dels moixonets.
Quan el nen ja havia acabat el dibuix ...Oh  sorpresa! Era igual que la cabana de veritat, fins i tot amb el niu d’ocellets, que encara que l’avi no li hagués explicat, ell s’ho havia imaginat així. Ai, la imaginació infantil!!!



M. Roser ALgué Vendrells

31 comentaris:

  1. Bons temps per exercitar la imaginació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no hi ha res més fer...
      Bona mona, Xavier.

      Elimina
  2. Que bonic, Roser !
    Bona Pasqua ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que t'agradi Artur, ja has comprat la mona???
      Bon dia.

      Elimina
  3. Hola Roser, veig que la recuperació no t'ha tret la imaginació i les ganes d'escriure petits relats com aquest.
    Celebro que estiguis bé,
    Una abraçada i Bona Pasqua!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies August...Quan hi ha temps de sobres!
      Bon dilluns de Pasqua amb mona inclosa.
      Petonets.

      Elimina
  4. Bona Pasqua, M.Roser! Ja vas recuperant el fil i les ganes d'escriure. Això és bo! Una història preciosa. La imaginació dels nens és única.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Teresa i bon dilluns de Pasqua amb una bona mona, que segur que aquí les feu boníssimes...
      Petonets i visca la imaginació, infantil o no!

      Elimina
  5. Senyal que avi i nét feien bon equip, l'un descrivint i l'altre dibuixant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si, a més avui li deu haver regalat la mona, perquè al país de la fantasia no hi ha pas confinament...
      Bon dilluns de Pasqua, XeXu.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Gràcies Carme...Segur que avui menjareu un bon tros de mona amb els teus nets! Feu-ne una mossegadeta a la meva salut.
      Petonets.

      Elimina
  7. L'imaginació té el poder de evitar que passi tot el que no ens agradaria. Si podessim viure-hi, tindríem uns vida perfecta. Però potser tampoc ens agradaria, perdríem el factor sorpresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no és bo perdre el factor sorpresa, sempre que sigui bona , és clar, sinó millor viure al país de la fantasia...
      Bon dilluns de Pasqua i bona mona!!!

      Elimina
  8. Un conte molt bonic M.Roser.
    Segur que aquests dies de confinament, els nens, degut a l'avorriment, despertaran la creativitat que molts tenien adormida. I des de la finestra, segur que alguns observaran els ocells com no havien fet mai.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Marta...Suposo que el fet que la gent( grans i petits) hagin tret la creativitat per fer coses molt boniques, és l'única cosa bona d'aquests dies tan feixucs...
      Petonets i bona mona.

      Elimina
  9. Hola Roser!
    Quina història tan bonica, la cabana, els moixonets, el dibuix... segur que l'avi li havia explicat amb tanta devoció que per això el nen va ser dibuixar com és en realitat. Bonica i tendra història!
    Gràcies per participar a tots els fils, Roser, una abraçada i bona Pasqua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per les teves crítiques positives...Les meves històries són una mica infantils , bé s'ha de notar que sóc mestre!
      Molts petonets i bona mona de Pasqua, Núria.

      Elimina
  10. Una tendra i bonica història, M. Roser. La imaginació dels vailets és il·limitada.
    Espero que hagi anat bé la Pasqua, dins el confinament. Una gran abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist Montse? A la Roser li agraden els contes infantils...
      Tot el bé que podia anar, aquí amb ma germana!
      Petonets, Montse.

      Elimina
  11. Dias difíceis a humanidade vem passando mas a arte vem nos ajudar a manter o equilíbrio, belo texto .

    Continue se cuidando e cuidando de quem você ama.
    Tudo vai ficar bem.

    beijos

    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Joelma, l'art ens alegra l'ànima i ens fa ser més feliços...
      Ja estic bé de salut, gràcies per preocupar-te!
      Peonets.

      Elimina
  12. Molt maca aquesta història de la cabana, l'avi i el nen, quina intuició la del menut. M'ha fet recordar la barraca de la vinya del meu pare, quantes vegades ens havia eixoplugat, era més senzilla que aquesta de la foto, però el troç de la porta era semblant.
    Una abraçada M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Anna, jo no tinc tanta intuïció com els nens, però aquests dies, entre l'operació( que ja està tot bé) i el confinament, no em falta temps per pensar...
      Petonets, Anna.

      Elimina
  13. Aquesta idea de refugi-cabana-niu m'agrada molt, i el llit, encara que sigui vell, també. Molta salut i bon sant Jordi. Que passis bona nit, Roser.

    ResponElimina
  14. Es la natura que ara no podem veure...És que el llit és de fusta reciclada, que és molt ecologista aquest avi!
    Molta salut també per a tu, un Sant Jordi confinat, però amb la flaire de les roses virtuals.
    Bona nit, Olga.

    ResponElimina
  15. La imaginació és poderosa, Roser, i la d'un nen encara més. Segur que ho va dibuixar tal com desitjava i se li va complir el desig.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu punt de vista...A veure, intentaré imaginar algun desig, a veure si se'm compleix.
      Petonets per a tu també.

      Elimina
  16. Que bella historia, me encantan las historias que brotan de la mente infantil son frescas y sanadoras.

    Que estés bien y mas recuperada mi hermosa amiga.

    Besitos cuídate mucho.

    ResponElimina
  17. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  18. Un lindo relato entre abuelo y nieto. Más bien me parece un precioso cuento. Perdona que no pasara antes, voy con mucha calma y, la verdad es que este problema que nos atañe a todo el mundo me está pasando factura.

    Siento que hayas estado algo delicada de salud, pero por lo que los comentaristas dicen, ya estás recuperada y algo has comentado en mi página. Celebro que estés ya bien del todo y que sigas escribiendo, por ti y por nosotros, puesto que así nos comunicamos y sabemos unos de otros. gracias, amiga por Ser por Estar.

    Un abrazote y bendiciones.

    ResponElimina