Subscribe:

divendres, 3 d’abril de 2020

Bona pensada.
5è fil

(Fastuc--idiomes)


Com que ara està molt de moda estudiar idiomes, la Susi va pensar que seria un bon futur per a ella, però quin triaria? Ve decidir-se pel xinès, per més difícil que fos.
Solució...A ella li agradaven mot els festucs...
N’ agafà un bon grapat i a cada un va dibuixar-hi un símbol de l’abecedari xinès.
Va començar , no sense esforç, a confegir paraules i cada vegada que ho aconseguia, és premiava menjant-se els festucs que la formaven, per era més difícil del què havia pensat i no en tenia ni per acontentar cap dent...Va enviar l’ idioma xinès a pastar fang i es va anar cruspint tot el grapat de festucs que tenia damunt la taula, però primer va fer-ne un dibuix, com si fos la muralla xinesa...No la va recórrer, se la va menjar. Bon profit!


M. Roser Algué Vendrells

34 comentaris:


  1. És bo llegir-te i saber de tu M. Roser. Fa bé i dona esperança escoltar les teves paraules escrites.

    Una abraçada des de El Far.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Jordi, és que se m'ha anat a escaure una operació amb tot aquest enrenou, però malgrat tot l'esperança és amiga meva...
      Petonets camí del Far.

      Suprimeix
  2. Com estàs? Ja et vas recuperant?
    Veient la teva participació al cinquè fil, jo diria que sí.

    Una bona història. Ànims, que ja anem pel darrer fil!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Carme, si em vaig recuperant , gràcies per preocupar-te, però el dimarts he d'anar al metge, ja que després de l'operació no m'ha vist i ja et pots imaginar la gràcia que em fa anar aquests dies a Barcelona...
      Saps, ja tinc fet el darrer fil, ara que em vaga!!!
      Bon vespre, Carme.

      Suprimeix
  3. De moment que escrius amb tanta simpatia és bon senyal M. Roser.
    Molta salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs si Xavi, és que també m'avorreixo saps... ara veurem què em diu el metge... I salut per tothom que és molt i molt important.
      Petonets.

      Suprimeix
  4. Quina il.lusió que ja et trobis tan bé i tan animada. Un fil molt divertit! Segur que la teva positivitat t'ha ajudat en la teva recuperació.
    Bona nit i molts petons!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marta, com que tenia temps per pensar...Jo sempre positiva, he, he!Ara passaré per casa teva, tot i que l'ordinador fa una mica el ruc, mecatxis.
      Petonets, Marta.

      Suprimeix
  5. Si hi ha festucs pel mig, no sé si jo tindria la paciència de formar cap paraula abans de començar a endrapar-los.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És possible XeXu que no es pugui esperar i jo ho entenc, perquè a mi també m'encanten...
      Bon cap de setmana.

      Suprimeix
  6. Hola, Roser!
    Gràcies per publicar el relat al teu blog i per participar un cop més al concurs. Com ja et vaig comentar al meu blog, he rigut molt amb el teu relat, molt divertit! Una bona manera d'estudiar idiomes, però massa complicat per la Susi i va preferir els festucs, hehe. Molt original!
    He llegit els comentaris que t'han deixat i pel que sembla has estat fotuda, espero que et vagis recuperant doncs.
    Una abraçada, molts ànims i molta salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Núria. Jo també hagués fet com la Susi ,m'hagués cruspit els festucs..
      Doncs si noia, em van operar fa tres setmanes, i no m'ha agradat gens que m'hagi tocat amb tot aquest enrenou pel mig, què hi farem!
      Salut per a thotom.

      Suprimeix
  7. S'ha de ser pràctic en aquest món: allò que no entra pel cap, almenys que entri per la panxa! :-)) Visca el bon humor, M. Roser, i que no falti mai. M'alegro que et vagis recuperant!
    Una abraçada, bonica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse...És que els festucs són un petit vici per a mi, no pararia mai...De mica en mica, vaig fent!
      Petonets, guapa.

      Suprimeix
  8. Quin relat més encantador... jo tampoc hagués tingut paciència i me'ls menjaria tots de cop, una vegada comence no puc parar!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada que el trobeu bonic...Veig que som molts els festuqueros, he, he!!!
      Petonets, guapa.

      Suprimeix
    2. Siii, però... no et semblen molt cars? Per què són tan cars???

      Suprimeix
    3. Doncs és veritat, el mateix em va dir ma germana, que em fa companyia de confinament, em va a comprar...Jo li vaig encarregar festucs i ella em va dir que eren molt cars, que hi farem, és un "caprichito"...

      Suprimeix
  9. Simpático escrito!
    Me encantan los pistachos, te dejo un abrazo y me alegro que estes bien!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Adriana,
      Es que cuando empiezas a comerlos, ya no puedes parar, es un vicio pequeñito!
      Muchas gracias por tus buenos deseos, poquito a poquito, pero con esperanza...
      Un beso grande.

      Suprimeix
  10. Olá amiga,

    Desejo-lhe saúde sempre,os dias estão difíceis em todo o mundo mas não podemos perder a fé, eu tenho usado sempre o instagram e o blog tenho mantido com poucas postagens..

    Um beijo pra você , sinta-se amada mesmo a distancia, você está em minhas orações.

    Joelma

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules Joelma...Passi el què passi, sempre hem de conservar l'esperança!
      Molts petonets.

      Suprimeix
  11. Molt simpa`tic aquest relat dels idiomes i els festucs. Ja tornes a ser la M. Roser de sempre. Que vagui molt bé la recuperació.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé si ho soc, però ho intento. Moltes gràcies pels teus bons desitjos...Em fa il·lusió que us agradi el relat!
      Petonets, Anna.

      Suprimeix
  12. Estava pensant que s'estaria menjant la tinta, doncs, però és veritat que els festucs s'han de pelar. Espavilada, la Susi! A grans mals, grans remeis.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mira, saps què faig jo?, els compro pelats, perquè sinó em faig malbé les ungles, he, he...Però els del conte eren amb closca i les ungles a fer gàrgares!!!
      Petonets, guapa.

      Suprimeix
  13. Hermosa M. Roser, me encanta leerte tan de buen humor y optimista ademas de antojada con los pistachos.
    Celebro y doy gracias a dios que estés mejor y recuperándote de la operación.
    Me fascinan los pistachos aunque son muy caros y es un gusto que me doy pocas veces.
    Abrazos hermosa que te mejores.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Eugènia!
      Sabes?Yo prefiero ahorrar en otras cosas y es que estan tan ricos...
      Pues si, voy mejorando confinada en casita, esto sí!
      Un beso muy grande y mucha salud.

      Suprimeix
    2. Los cambio un poco por nueces y almendras que también me encantan ahh y las palomita de maíz (o rosetas de maíz) no se como las conocen ustedes puedo comer muchisimas :)

      Suprimeix
    3. Aquí en castellano , también palomitas de maiz i en catalán "crispetes de blat de moro"
      Los frutos secos todos són muy ricos...

      Suprimeix
  14. Escribí esto para ti con mucho cariño.

    Venir a visitar tu blog es la frescura
    que da la vida a través de tus versos
    de tus prosas y entradas.

    Son canto de cenzontle,vuelo de golondrinas
    y la aurora boreal que no experimentamos
    pero que en tus palabras nos dejas ver su luz.

    En estos dias de sol nublados por el virus
    tu presencia y tus letras son oxigeno fresco
    no dejes de escribir hermosa Catalana.


    Te abrazo fuerte con cariño desde mi angustiado y golpeado México por el corona virus.

    ResponSuprimeix
  15. Eugénia me alegraste este dia y muchos más...Gràcias por este poema tan lindo, mes gusta que pienses que mis palabras dan vida y són com las golondrinas y que dan luz!
    I también mu gusta que me llames hermosa Catalana...
    Muchos besitos desde mi Catalunya hasta tu México, ambos golpeados. No perdamos la esperanza.

    ResponSuprimeix
  16. La panxa va poder més que el cap !! hehehe... molt bo !
    Espero que ja estiguis millor, salut :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Diuen que per poder pensar millor, s'ha de fer amb la panxa plena...
      Estic millor , gràcies , però aquesta setmana torno a tenir metge i estic una mica nerviosa...
      Bona tarda, Artur.

      Suprimeix