MATINADA  |
| Sortida de sol a la Pobla de Lillet. |
El sol desperta la terra.
La terra li diu:- bon dia!
Amb paraules de colors.
 |
| Sortida de sol al Pirineu. |
M. Roser Algué Vendrells.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
I la vida també...
Si us fa il·lusió tenir les meves Petiteses... Feu clic a la imatge 
Feu click si voleu descarregar el llibre!
Gràcies Marina
Subscribe:
Pages
Traductor
Cada cop que somrius,
neix una flor al jardí de l'alegria.
Amb la tecnologia de Blogger.
Seguidors
Aquí sota hi trobareu un fragment recitat...
Fragment de "Matinada" recitat per Teresa Guitart a Ràdio Sabadell.
Gràcies Carme
Gràcies Montse i Papallona blava
Judit, gràcies pel bombó
Dades personals
Traducció
Poetes amics
Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que, l’escriptor sol, no és capaç de donar-li.
Cada dissabte l'aire fresc del carrer penetra dins les cases.
Deixem que l'herba creixi pels caminsi esborri el pas del caminant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
Miquel Martí i Pol
He trobat uns quants mots
al món de la poesia,
no vull quedar-me'ls tots!
Si t'agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir
Joana Raspall
L'alba, encara llunyana,
farà plorar els camins.
Josep Anton Soldevila
farà plorar els camins.
Josep Anton Soldevila
La lluna em farà de barca,
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.
Carme Rovira
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.
Carme Rovira
El meu camí té l'orgull molt endins
i el nord serè d'un tossut solitari.
Josep Riera
i el nord serè d'un tossut solitari.
Josep Riera
...fugaçment fugiren desitjos per expressar,
així i tot, romandran amb mi sempre.
Rosa Codina
així i tot, romandran amb mi sempre.
Rosa Codina
Blocs https://nurialaroca.blogspot.c://nurialaroca.blogspot.com/2020/11/bocins-de-mar-badalona.html
S'apaivaga la llum,
el capvespre es desborda,
tragino somnis.
Carles Duarte
el capvespre es desborda,
tragino somnis.
Carles Duarte
Sense comprendre
com i perquè navego,
hisso la vela.
Potser vent i gavines
em triaran les rutes.
Quan estic sola,
em sento acompanyada
de tantes coses!
Joana Raspall
com i perquè navego,
hisso la vela.
Potser vent i gavines
em triaran les rutes.
Quan estic sola,
em sento acompanyada
de tantes coses!
Joana Raspall
Plou i fa sol.
I al tros de cel que des de casa veig,
cap bruixa no es pentina.És molt estrany.
La mare sempre canta la cançó,
i ni la cançoneta ni la mare
no saben dir mentides; això ho sé.
Llavors, què fan les meves bruixes
quan plou i quan fa sol i torna a ploure?
Potser han perdut la pinta
i resten dinsun núvol,
o rera la gran cinta dels colors
perquè no les vegem descabellades.No ho sé, no ho sé...
Esther Martínez Pastor
I al tros de cel que des de casa veig,
cap bruixa no es pentina.És molt estrany.
La mare sempre canta la cançó,
i ni la cançoneta ni la mare
no saben dir mentides; això ho sé.
Llavors, què fan les meves bruixes
quan plou i quan fa sol i torna a ploure?
Potser han perdut la pinta
i resten dinsun núvol,
o rera la gran cinta dels colors
perquè no les vegem descabellades.No ho sé, no ho sé...
Esther Martínez Pastor
Sovint, la teva mirada
i el meu esguard s'abracen.
Tu i jo els deixem fer,
engrescats en alguna conversa.
T'acostes i, joganers,
els meus cabells et fan pessigolles.
Tot és proper llavors
i els teus ulls van fent,
amb ressò de tendresa i delit d'esperança.
Elisa Riera
i el meu esguard s'abracen.
Tu i jo els deixem fer,
engrescats en alguna conversa.
T'acostes i, joganers,
els meus cabells et fan pessigolles.
Tot és proper llavors
i els teus ulls van fent,
amb ressò de tendresa i delit d'esperança.
Elisa Riera
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
Raimon
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
Raimon
TEMPS VENTURÓS
No sé si plou on ets, però la pluja
fa que et recordi. Haviem compartit
moltes pluges i moltes esperances;
matins, tardes, capvespres desfilaven
sota el pausat exordi de la pluja
i erem feliços amb ben poca cosa.
Passejàvem sovint sota la pluja
i cadascun dels dos feia projectes
que fins i tot a voltes s'acomplien.
Temps vebturosos. Ara tu no hi ets
i la pluja segueix.M'agradaria
saber que plou per tu també, i la pluja
ens uneix com abans, altra vegada.
Miquel Martí i Pol
No sé si plou on ets, però la pluja
fa que et recordi. Haviem compartit
moltes pluges i moltes esperances;
matins, tardes, capvespres desfilaven
sota el pausat exordi de la pluja
i erem feliços amb ben poca cosa.
Passejàvem sovint sota la pluja
i cadascun dels dos feia projectes
que fins i tot a voltes s'acomplien.
Temps vebturosos. Ara tu no hi ets
i la pluja segueix.M'agradaria
saber que plou per tu també, i la pluja
ens uneix com abans, altra vegada.
Miquel Martí i Pol
La boira amaga secrets
forjats
per trens nocturns.
I fa udolar el vent
amb els seus ulls
tristos.
Josep Anton Soldevila
forjats
per trens nocturns.
I fa udolar el vent
amb els seus ulls
tristos.
Josep Anton Soldevila
Al parc
Asseguda en un banc,enmig del parc,
llegeixo allò qu cada mot em diu
i escolto les converses de les dones
que parlen al costat, sempre en veu alta,
sobre el perillnuclear,armes i avions,
la pensió de viduïtat que els és escassa
per poder pujar els fills tal com voldrien,
els canvis que fa el món, i la incertesa...
Només un cop de vent, un giravolt
que aixeca brins i pols de terra eixuta
i em gira els fulls que prencamb mig enuig,
em recorda que visc, que sóc, que sento.
Migdia al parc. LLegia. Veig com passen
els fulls del llibre, els nens, i tants de dies.
Vinyet Panyella
Asseguda en un banc,enmig del parc,
llegeixo allò qu cada mot em diu
i escolto les converses de les dones
que parlen al costat, sempre en veu alta,
sobre el perillnuclear,armes i avions,
la pensió de viduïtat que els és escassa
per poder pujar els fills tal com voldrien,
els canvis que fa el món, i la incertesa...
Només un cop de vent, un giravolt
que aixeca brins i pols de terra eixuta
i em gira els fulls que prencamb mig enuig,
em recorda que visc, que sóc, que sento.
Migdia al parc. LLegia. Veig com passen
els fulls del llibre, els nens, i tants de dies.
Vinyet Panyella
Tornarem a parar taula
i la guarnirem amb garlandes.
Caliu d'abraçades,
bocins de calma,
caramels de tendresa,
fruits d'enyorança.
En un racó, dos coixins
xuclaran maduixots amb nata.
Elisa Riera
i la guarnirem amb garlandes.
Caliu d'abraçades,
bocins de calma,
caramels de tendresa,
fruits d'enyorança.
En un racó, dos coixins
xuclaran maduixots amb nata.
Elisa Riera
Caminet
Caminet enriolat
amb timons i mareselves,
passava pel caminet
i he trobat flors estimades.
El perfum és deliciós
d'aquestes plantes boscanes,
plantes humils de cor net
mirant al cel s'emmirallen.
El timó la flor humil,
les violetes ses companyes
i les mareselves són,
oloroses i molt blanques.
Faré un pom d'aquestes flors
i m'enfilaré pels marges.
Quan el sol ja sigui post
i estigui un poc cansada,
vull posar les flors al gerro
i les miraré amb nostàlgia.
Demà torno al caminet
i veuré també el paisatge
miraré les flors húmils,
són les que a mi més m'agraden.
Teresa Bertran
Caminet enriolat
amb timons i mareselves,
passava pel caminet
i he trobat flors estimades.
El perfum és deliciós
d'aquestes plantes boscanes,
plantes humils de cor net
mirant al cel s'emmirallen.
El timó la flor humil,
les violetes ses companyes
i les mareselves són,
oloroses i molt blanques.
Faré un pom d'aquestes flors
i m'enfilaré pels marges.
Quan el sol ja sigui post
i estigui un poc cansada,
vull posar les flors al gerro
i les miraré amb nostàlgia.
Demà torno al caminet
i veuré també el paisatge
miraré les flors húmils,
són les que a mi més m'agraden.
Teresa Bertran
Arxiu del blog
-
►
2022
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2021
(21)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2020
(22)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (2)
-
►
2019
(21)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(22)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2017
(24)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2016
(27)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2015
(39)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(40)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2013
(51)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (4)
-
►
2012
(46)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (5)
-
►
2011
(48)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (4)
-
►
2010
(37)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (5)
-
►
2009
(32)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (5)
Uau, quines fotasses!
ResponEliminaI tant XeXu, són fotos de somni, fetes per un professional molt jove, nascut al mateix poble que jo...
EliminaBon vespre .
PERFECTO!!!!!!
ResponEliminaABRAZOS
Pues si, casi rayan la perfección y es que saber coger cada momento mágico que nos proporciona la naturaleza, es todo un arte.
EliminaBesos para ti.
la màgia de veure com comença un nou dia és un esclat de joia. Per moltes sortides de sol
ResponEliminaTu ho dius, són moments màgics i segons qui els capta, màgics i meravellosos...
EliminaGràcies, i que les podem compartir!
Petonets.
Quins moments més bons els de la sortida de sol. Tot és nou, tot està per estrenar.
ResponEliminaCom diu el poeta del Poble Sec: "Avui pot ser un gran dia"
Si ens hem de refiar de la bellesa d'una matinada com aquestes segur que li segueixen uns dies fantàstics...Són fotos per seure i no alçar-se, fins que canviï el fotograma, tot i que potser haurem d'esperar que acabi la peli, perquè segur que en veurem tot un reguitzell de molt bonics...
EliminaBon vespre, Xavier.
La sortida del sol, siga a la serra, a la mar, on siga sempre és un espectacle digne de contemplar.
ResponEliminaI tant Novesflors, a més és a l'abast de tothom, només ens cal llevar-nos una mica d'hora i mirar el cel...
EliminaPetonets, Novesflors.
Un gran poema, plè de sencillesa i boniquesa.
ResponEliminaUna gran veritat compartida.
Gràcies.
Una Abraçada.
El poema el vaig fer perquè els meus alumnes s'engresquessin a fer-ne...Un altre dia en posaré un de la posta de sol!
EliminaMoltes gràcies a vosaltres i petonets.
Una conversa curta... però és que no calen més paraules davant de tanta grandesa, oi Roser? A més que sembla que els dos protagonistes s'entenen, els colors parlen.
ResponEliminaPetonets!
Tens raó Teresa, sovint esmersem un munt de paraules per expressar una cosa i realment no cal...I tant que parlen els colors, només hem de parar l'orella i segur que sentim que diuen...
EliminaPetonets a tu, guapa.
que bonic que desperti amb paraules de colors!!!
ResponEliminaÉs que el sol i la terra s'expresen a base de sentiments i sovint els colors en són els protagonistes!
EliminaPetonets, Elfre.
Un dels millors instants del dia, l'hora de l'alba. Un nou inici on tot és encara possible i que engresca a posar-se en marxa. Les dues imatges són precioses, M. Roser!
ResponEliminaUna abraçada!
Si Montse, aquestes albades ens predisposen a pensar que el dia que els seguirà, serà meravellós...El Sergi és tot un artista a l'hora de captar tanta bellesa!
EliminaEm té una mica intrigada el famós projecte poètic a quatre mans, perquè no ens en feu cinc cèntims!!!
Petonets, Montse.
Quina matinada més bonica. Quines imatges! Que bé l'expliques amb poques paraules.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser
Gràcies Anna, és que el Sergi és un artista, capaç de plasmar tots aquests instants màgics que la natura ens regala...
EliminaFixa't, el poema el vaig fer per treballar la matinada amb els nens!
Petonets, Anna.
Les matinades tenen una màgia especial. En les fotos s'aprecia la màgia.
ResponEliminaSobretot aquestes Mari i és que la natura ens regala instants meravellosos i el fotògraf ha sapigut captar-los per compartir-los amb nosaltres...
EliminaPetonets.
Quanta bellesa en la Natura i com l'han sabuda copsar les imatges! No és estrany que t'inspiressin aquest poema tan encertat.
ResponEliminaPetonets
I és tan gratificant poder observar moments com aquests, que ens alegren el dia que tot just comença!!!
EliminaPetonets, Glòria.
Som afortunats de viure en aquest món i de poder encara observar tot allò que ens pot fer la vida més clara i més dolça.
ResponEliminaPetonets d'anar a dormir i somiar en barcos vermells, que són els que hi ha avui, Roser.
Tens raó perquè la natura ens fa uns grans regals d'aquells que tothom en pot gaudir i admirar la seva bellesa...
EliminaA tu des del teu balcó, t'acompanyen albades i capvespres segur que de somni!!!
Petonets avui de matí, Olga, després d'una pluja fina.
Fotografies així alliberen dels mals per uns segons i fan recordar que cada dia tot comença de nou. I segons el teu petit escrit m'imagino com el sol i la terra són dos bons amics que es deperten i juguen.
ResponEliminaMolt bona nit
Doncs si noia, l'altre dia vaig llegir una frase que em va fer pensar: "Si no hi hagués la nit, no podria sortir el sol"...
EliminaI tant que són amics tot i que de vegades algun nuvolet els obliga a jugar a fet i amagar!
Petonets, bonica.
ResponEliminaÉs suggerent aquesta comnbinació entre les fotografies i el teu poema, on les paraules passen a tenir un color i s'expressen en la bellesa.
Abraçades, des de El Far.
Gràcies Jordi, les teves paraules sempre són ben rebudes, perquè són sàvies paraules...
ResponEliminaPetonets, camí de El Far.