Que tingueu una bona diada de Sant Jordi, amb llibres plens de paraules d'esperança i roses amb olor de llibertat...
Tinc guardat a la memòria aquest poema que em vaig aprendre de ben petita, però no sé qui n'és l'autor/a.
EL ROSER DEL MEU BALCÓ
Tinc en un test del balcó
enfilant-se per la barana,
un roser tot l'any en flor
sempre verd i amb bella ufana.
Jo no sé qui el plantaria
ni tampoc d'on sigué dut,
però si que ja floria
quan n'era jo nin menut.
Cada dia la rosada
amorosa el bé a besar,
l'alè de la marinada
cada tarda el vol gronxar.
Solellades, calamarsa
i fredors, tot ho sofreix,
cada cop que veu secar-se
una flor, nou tany li creix.
I mai s'han vist tantes roses
n'hi s'ha sentit tanta olor,
com en les branques florides
del roser del meu balcó!
M. Roser Algué vendrells (Fotos, M. Dolors.
EL ROSER DEL MEU BALCÓ
Tinc en un test del balcó
enfilant-se per la barana,
un roser tot l'any en flor
sempre verd i amb bella ufana.
Jo no sé qui el plantaria
ni tampoc d'on sigué dut,
però si que ja floria
quan n'era jo nin menut.
Cada dia la rosada
amorosa el bé a besar,
l'alè de la marinada
cada tarda el vol gronxar.
Solellades, calamarsa
i fredors, tot ho sofreix,
cada cop que veu secar-se
una flor, nou tany li creix.
I mai s'han vist tantes roses
n'hi s'ha sentit tanta olor,
com en les branques florides
del roser del meu balcó!
M. Roser Algué vendrells (Fotos, M. Dolors.
Fa dos anys vas posar un fragment d'aquest mateix poema a un comentari al blog Fita.
ResponEliminaRoser, vols dir que no és teu?
Bona diada de Sant Jordi.
Me'n recordo Xavier, per això aquest any l'he volgut posar al post...M'agradaria que fos meu, però no és així! Tampoc sé quan el vaig aprendre, perquè a l'escola no, però havia de ser molt petita i sempre més l'he tingut present a la memòria!
EliminaBon Sant Jordi també per a tu.
Bona lectura, M Roser... i bona olor de roses, que és el que ens queda d'aquest dia tan bonic!
ResponEliminaUn dia preciós per passejar entre roses oloroses i acolorides i llibres que segur algun d'especial ens farà passar unes bones estones...
EliminaPetonets, Carme.
Quina memòria en Xavier i tu recordant un comentari de fa dos anys. Però no és d'estranyar, si recordes el poema de memòria, senyal que aquesta no et falla!
ResponEliminaLa veritat XeXu és que encara en tinc força de memòria i procuro exercitar-la, no apuntant-me les coses, perquè així m'obligo a recordar-les, de moment, sembla que funciona...
EliminaBona nit.
UN TEXTO PRECIOSO. CON RAZÓN LO RECUERDAS.
ResponEliminaABRAZOS
Gracias, me la aprendí de bien pequeña, aunque no sé quien me la enseñó...Supongo que en casa, porquè en el cole, no!
EliminaBesitos del color de las rosas.
Un poema preciós i molt adient en un dia com el de sant Jordi.
ResponEliminaJo tampoc el coneixia, ni sé qui el pot haver escrit.
Gràcies. Petonets!
Em sembla que deu ser força antic, potser dels anys vint, però és molt bonic...
EliminaPetonets per a tu també, Glòria.
Es molt bonic aquest poema M. Roser i no és estrany que el recordis. Jo també en recordo algun d'aquells temps. les coses que aprenem de petits són les que més queden a la memòria.
ResponEliminaA més molt,adient pel dia. Petonets
Es curiós perquè no recordo d'on el vaig aprendre ni de qui era, perqquè de petita llibres només els de l'escola...També me'n sé un de la nit de Reis que és llarguíssim...
EliminaPetonets també per a tu, Anna.
¡Hola, Mª Roser!!!
ResponEliminaHoy tu blog resplandece con el bello colorido de las rosas. ¡Que bonitas, madre! Parece que nadie las ha cortado se ven vivas muy vivas como si estuvieran en un jardín: bueno, eso es lo que hoy representa este bello rincón, un balcón ajardinado.
Y el poema es precioso, un canto al encanto de las rosas y le va el post, estupendo.
Todo precioso me ha encantado y ha sido un placer pasar.
Te dejo mi inmensa gratitud y mi gran estima.
Un abrazo y se muy -muy feliz.
Hola Marina.
EliminaEn realidad estas rosas no són de ningun balcón , sinó de la Rosaleda del Parque de Cervantes de Barcelona, las hizo mi hermana! En mi terraza tengo muchas flores, pero las rosas nunca he conseguido que permanezcan mucho tiempo, quizás porque le da mucho el viento o porque yo no se como cuidarlas...
Este poema lo recuerdo de memoria de mi infancia, pero no tengo ni idea de donde lo aprendí. Como fue el dia de Sant Jordi que se regalan rosas i libros, el post no podia desmerecer de la Fiesta...Celebro que te haya gustado!
Besitos para ti con olor a rosas!
em sap greu arribar a misses dites i et dono les gracies pel teu escrit tant bell i espero que per tu perdurin les roses i la lectura
ResponEliminaMoltes gràcies Elfre, i ja saps que les coses bones fan de bon esperar...Que durin les roses, encara que sigui entre les pàgines d'algun llibre especial!
EliminaPetonets.
Jo també arribo a misses dites, no sé si ja ha marxat el capellà i tot, per molts llibres, roses i ma. rosers!
ResponEliminaNo et preocupis Gemma, l'important és arribar...El capellà potser tenia pressa per anar a mirar llibres, he, he. Esperò que gaudissis molt de la festa de Sant Jordi!
EliminaPetonets.
Preciós... Preciós... Preciós...
ResponEliminaUn roser tot l'any florit, quina gran sort!!!.
Petonets.
Moltes gràcies, qui en tingues un que cada dia al matí, ens saludes amb el seu perfum i els seus colors...
EliminaPetonets, Olga i Carles.