AVENTURA BLOCAIRE
Felicitant els deu anys del blog de la Carme

Us explicaré les peripècies que vaig passar, per arribar a una trobada blocaire a Corró de Munt, a la masia de la Núria de Miramelsmots.  Feia algun temps que no havia agafat el cotxe, degut als meus primers problemes visuals, però tot i així em feia il·lusió anar-hi i em vaig arriscar.

Com que la trobada era a les nou de la nit, la meva opció va ser marxar ben d’hora de casa, a la tarda  i després quedar-me a dormir a un hostal del poble.  Vaig arribar-hi força cansada més o menys a les sis i vaig decidir anar a investigar on era la casa abans d’anar a descansar una estona. Mentre hi anava, com que la masia era una mica lluny del poble, em fixava en les coses que més tard em podrien orientar.

El què no havia previst és que quan hi vaig anar al vespre, se’m fes fosc pel camí i de totes les coses en les quals m’havia fixat, ara no se’n veía ni una i a més no hi havia ningú per poder preguntar. O sigui que em vaig trobar sola al mig d’un bosc fosc i negre com una gola de llop,( jo escoltava per si en sentia algun, he, he). Vaig parar el cotxe sense saber per on tirar. Per sort al cap d’un a estona, en va passar un  que recollia les escombraries de les masies. Salvada! Vaig pensar. El senyor em va dir;- “Ja anava bé ja, és aquí mateix”. Bé, quan la gent de pagès diu  aquí mateix, no us en fieu massa, que jo he viscut molt de temps en pobles petits…Finalment vaig trobar la casa i em sembla que algú més també s’havia perdut.

I havia una bona colla de blocaires, alguns coneguts i d’altres que vaig coneixer aquell vespre. Vam fer petar la xerrada una estona en una preciosa terrassa, contemplant la vall nocturna amb els llums dels poblets allà lluny; alguns  van llegir poemes i després vam fer una mica de piscolabis. Va ser un vespre molt agradable.

Però aquí no s’acaba tot, perquè calia tornar al poble a dormir i com era d’esperar , em vaig tornar a perdre, fins que al primer semàfor que hi havia  vaig donar un ensurt a una senyora que estava esperant que es poses verd.( el semàfor) Imagineu-vos , les dotze de la nit,  esteu  parlant pel mòbil i algú  us pica als vidres... Encara recordo el bot que va fer….

Doncs ja ho veieu tota una aventura, però jo m’ho vaig passar bé, per arrodonir-la només em va caldre sentir algun udol enmig de la foscor!!!

Felicitats per aquesta Col·lecció de moments Carme. Que vagi augmentant i que jo ho pugui veure.

Entrada a un bosc de Corró d'Amunt. (Internet)

M: Roser Algué Vendrells.