Escrit fa un temps per un noi de la presó de joves, em va semblar molt profund...
PUÑADO DE ARENA
PUÑADO DE ARENA
El chico cogió un puñado de arena y se dio cuenta de la inmensidad del desierto que le rodeaba. Hacía relativamente poco que sabía que su sitio era este y no otro. El mismo había decidido exiliarse, por su propio bien y el de los que le rodeaban. Pretendía encontrarse a si mismo, algo que no sería nada fácil y que, al fin y al cabo, buscamos todos en esta vida, ¿ no?...Pero él, en cambio, estaba convencido que este era su sitio, ya que se encontraba ausente de qualquier emoción externa, ya fuera buena o mala. Finalmente, acabó muriendo, pero no en vano, en un último momento, supo que el camino para encontrarse a si mismo, era saber que lo único que necesitaba era estar como queria estar, solo. Solo consigo mismo, en la inmensidad del desierto.
 |
| Desert d'Atacama ( Martin's Photoblog) |
M. Roser Algué Vendrells.
estar sol no està gens malament, moltes vegades és necessari i va molt bé, però sense perdre la vida mai.
ResponEliminaPotser és una manera de trobar-te a tu mateix, sense interferències...
EliminaBona nit, Joan.
Un escrit molt profund com dius tu.
ResponEliminaA part de trobar-nos, primer hem d'aprendre a estar sols.
Aferradetes, preciosa.
És clar, n'hem d'aprendre sinó volem que la solitud ens faci mal...Trobo que per ser d'un noi jove i tancat entre reixes, demostra que malgrat tot, té una maduresa que li permet fer aquests raonaments tan filosòfics...
EliminaPetonets, bonica.
Quina tristor!
ResponEliminaSi que és trist, però també demostra que és conscient de la seva situació i això és el primer pas per poder canviar d'actitud...
EliminaPetonets, Novesflors.
A vegades per donar-li sentit a la nostra vida necessitem estar sols, però sabent que un cop aconseguit el fem per compartir-lo amb els altres. El poeta Manuel Vilas diu que: "La vida solo es vida, si te ven vivirla otros".
ResponEliminaUna cita molt interessant, però s'ha de saber viure...Estar sols ens permet prendre consciència de com hem d'enfocar la nostra vida i és clar, si la compartim amb els altres , serà molt més gratificant.
EliminaBona nit, Alfonso.
És trist que un noi jove, amb unes inquietuds com les que té aquest escriptor, hagués acabat entre reixes, probablement per un error.
ResponEliminaEsperem que ja sigui lliure i no torni a entrar mai més a la presó, ni de joves ni d'adults.
T'he de dir que alguns d'aquests joves et sorprenen quan parles amb ells...I és el què tu dius de vegades un error pot capgirar tota una vida.
EliminaAquest escrit ja té uns quants anys i no sé en quina situació està ara, com dius tu , tan de bo pugui gaudir de la llibertat!
Bona nit, Xavier.
Molts no trobem sentit a les coses fins que ens veiem privats d'elles. La solitud per molts és el moment més feliç, per altres és la desesperació.
ResponEliminaTens raó Imma, tot depèn de les circumstàncies de cadascú...I sobretot de si la solitud és triada o és obligada. En el primer cas, pot ser molt gratificant!
EliminaPetonets, Imma.
Generalment parlem de la solitud com una cosa terrible i negativa. Penso que, com dius, és una manera de trobar-se amb un mateix, d'interioritzar.
ResponEliminaNo és bo aïllar-se, però cal tenir el nostre espai.
Hola Glòria, veig que tenim punts de vista semblants, pel què fa ala solitud...Penso que sempre em de poder gaudir d'un petit raconet per a nosaltres sols i poder reflexionar sobre com hem de fer el nostre camí!
EliminaPetonets, Glòria.
Un escrit profund, encara que amb un final tràgic. És trist trobar la mort quan et trobes a tu mateix. Potser , però, és pitjor no trobar mai el que busques.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser.
Tens raó, sobretot si això ha representat una lluita interna... Però és una cosa que no podem triar i potser per algú, serà un triomf!
EliminaPetonets, Anna.
Potser la vida del noi se li havia fet insuportable i volia fugir a les soledats. A l'adolescència es viuen les inquietuds d'una manera extrema. Esperem que l'amor, qualsevol mostra d'afecte, el porti a fer un somriure.
ResponEliminaBona nit i serena, Roser.
Olga X.
Suposo que en la seva situació, pensar en la solitud en llibertat, era tot un regal que li permetia evadir-se i somniar amb immensitats, encara que fossin desèrtiques!
EliminaPetonets de bona nit, Olga.
punyent escrit....massa i tot però gràcies per posar-lo aquí M Roser!!! bon vespre!
ResponEliminaLa veritat és que em va impressionar molt, pel fet de ser un noi ben jove i l'he volgut compartir...
EliminaPetonets, guapa.
La llibertat era un premi per a ell i va decidir viure-la en soledat. Com be dius tu, és molt diferent si és triada o obligada.
ResponEliminaUna abraçada.
Doncs si i tothom hauria de tenir dret a escollir, com vol viure la seva llibertat...
EliminaMolts petonets, Mari.
La solitud, aquest espai més mental que real, en alguns moments és imprescindible per reubicar-nos en el lloc que hem d'ocupar. Aquest noi va saber-hi volar gràcies a la seva imaginació. M'agrada molt el conte.
ResponEliminaUna abraçada!
Tens raó que és més mental, perquè també la pots viure envoltat de gent, només cal que ens refugiem en el nostre interior...La imaginació li permetia triar la seva opció!
EliminaPetonets, Montse.
Un conte per pensar. Molt íntim!
ResponEliminaEscrit per un noi molt jove...I en circumstàncies ben adverses!!!
EliminaPetonets, Maijo.
¡Hola, Mª Roser!!!
ResponEliminaNos dejas un bonito e interesante relato, el final un tanto triste, pero el chico tuvo lo que quería tener, estar sólo. Al fin y al cabo, cada cual escoge libremente aquello que quiere, o no?... El querer estar sólo y marchar- el motivo lo llevaría con el. Nunca sabremos lo pasa por la cabeza ajena.
Ha sido un placer me ha encantado el leerte.
Te dejo mi gratitud y mi inmensa estima, un abrazo grandote y se muy -muy feliz.
Sólo decirte que no tengo ningún admirador ni falta que hace a estas alturas de mi vida.
Hola Marina!
ResponEliminaEste relato lo escribió un chaval, en un taller de escritura que hice en una carcel de jóvenes y me admiró la profundidsd de sus palabras...Supongo que el hecho de estar privado de libertad, es algo que condiciona el pensamiento y la forma de ver la vida!
Marina , a nadie le amarga un dulce y siempre es agradable que alguien nos valore, tengamos la edad que tengamos, je, je...
Un beso grande y que la inspiración te siga acompañando
Una història ben trista, però el missatge és concret, no Roser? la llibertat de poder escollir és el més important. Petonets.
ResponEliminaDona, jo tampoc la trobo tan trista, sobretot perquè em sorprèn la maduresa d'un noi tan jove...
EliminaPetonets, guapa.
En aquesta immensitat aparent hi apareix en moment inesperat la flor més bella.
ResponEliminaAbraçades.
L'estimació d'un mateix, la solitud triada, també són flors enmig del desert...
EliminaPetonets, Olga i Carles.