Si mirem el cel, a la nit, en un lloc sense contaminació lumínica, podrem veure moltes constel·lacions, algunes conegudes i d'altres no tant. Entre elles en descobrirem una , en forma de serp. És la constel·lació del Serpent. Jo sabia un conte sobre el seu origen i com que no el trobava enlloc, el vaig escriure en forma d'auca, per treballar-lo amb la mainada...
LA SIRENA MARINA
Una sirena cantava,
del matí fins a la tarda,
tots els peixos de la mar
l’escoltaven fent rotllana.
L’eixerit pescador Quim
i la seva barca, l’Hidra,
s’ havien fet bons
amics
de la sirena Marina.
Però una serp monstruosa
amagada dins la mar,
a la pobra sireneta
un dia va mossegar.
Es va quedar adormideta
i tot el mar va plorar,
i els pescadors quan sortien
ni un sol peix podien pescar.
En Quim que era molt valent
se’n va anar a parlar amb la serp:
-Què he de fer monstre dolent?
El mar ha d’estar content!
La serpent va contestar:
-M’has de portar molt aviat,
la bonica lluna plena
i el sol d’or a l’altra mà.
En Quim va estirar bé el fil
d’un raig de lluna molt fi,
va fer-ne un cabdell molt gros
i el mateix va fer amb el sol.
Els ficà dins d’un cistell
i al mar es va capbussar
i la serp bocabadada,
la sirena despertà.
I quan el cistell va obrir
van fugir el sol i la lluna,
la serp els va perseguir
i va fer un salt gegantí.
Va anar a xocar contra el cel
i allà es va quedà atrapada,
potser encara la veureu
alguna nit estrellada.
I aquí s’acaba la historia
de la sirena Marina,
que canta dolces cançons
amb la seva veu tant fina.
Constel·lació del Serpent. M. Roser Algué Vendrells |