Subscribe:

divendres, 5 de juny del 2015

CULTURETA  DE  PRIMAVERA...
  
Aquí teniu un petit resum d'actes culturals amb els qual he col·laborat:

1-- Presentació del llibre de poemes, "Esperem a l'alba" del meu amic Joan Verdaguer. També vaig fer-ne el pròleg.

El Joan, la Roser, l'alcaldessa i un amic poeta.
El Joan i la Roser.
Foto de grup amb tots els participants a l'acte.
2--Festa de Sant Jordi a l'escola, entrega dels premis als nens i nenes articipants al 20è concurs de narrativa i poesia...El públic no es veu, però hi havia tots els alumnes de l'escola asseguts al davant i un munt de pares , mares, avis, àvies, oncles, tietes...
La Roser i un micro...Quin perill!
Cada any convidem algú conegut per donar els premis. Aquest any va venir un ex- alumne, jugador de basquet del Joventut de Badalona. 
Heu vist quina fila que fem?
Només fa mig metre més que jo, he, he...
I ara què passa ? diu la Roser...
Jo no sabia què passava, quan van sortir aquesta parelleta i resulta que parlaven de mi. El director em sembla que em despista... En un altre post us ho explicaré.
Una part del públic contemplant les danses,
en aquest cas el ball de les cintes.
3--Jocs florals d'Esplugues. Jo hi vaig participar fent de jurat. Vaig haver de llegir gairebé, 150 poemes...
Tota la plana major, jurat inclòs...
El Toni Alencón, director de la revista Lo Cantic,
 amb la qual fa temps que col·laboro.
va rebre un accèssit a la Flor Natural
Després d'anys de col·laborar amb la revista, era la primera vegada que ens vèiem personalment i em va fer il·lusió que em toqués entregar-li el premi.
Grup de guitarres de l'escola municipal de música,
que va amenitzar la festa.
I no podia faltar la foto de grup amb els premiats,
 l'alcaldessa( de vermell) i el jurat.
M. Roser Algué Vendrells

39 comentaris:

  1. Un bon reportatge de tots els actes ... em sembla que no tens temps de avorrir-te. ;)

    Gràssis per compartir-ho!
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig tenir sort que tot es feia a Esplugues, perquè una no estava en el seu millor moment, però com que m'encanta el tema...

      Petonets, Lluneta.

      Elimina
  2. Som molt arriats, gairebé intrèpids.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep Jordi, ja ho veus, bé s'ha de fer país...
      Em sembla que tu el coneixes al Joan Verdaguer... Potser estic equivocada, el seu llibre, a finals de més, el presentem a la biblioteca de Cardona, cap a les meves terres...
      Bon cap de setmana.

      Elimina
  3. Enhorabona. Feu una feina fructífera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fem el què podem Xavier, que podria ser més, però no sempre està tothom disponible...Del què més vaig gaudir va ser de la presentació de la festa de l'escola!
      Petonets.

      Elimina
  4. Hi ha algun festival en el que no hi estiguis ficada?? Que menuda que ets, jo sóc del teu club! Al costat d'aquest noi hauríem pogut semblar hobbits al costat d'un home normal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat XeXu, és que jo no he tingut mai complex de petita, però és clar, al costat d'aquests gairebé dos metres...
      Tot el què es fa al poble si m'ho diuen intento participar.
      El company que li vaig presentar el llibre, a més de ser mestre, jo havia tingut a la seva filla a l'escola dos anys i ara ella també ha seguit els nostres
      passos...
      Petonets.

      Elimina
  5. Aquestes activitats omplen molt, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí , Helena...La noia que va guanyar la Flor Natural, és de Navarcles i vam coincidir el dia del recital. Fixa't en la foto , és la que fa quatre per la dreta, potser la coneixes...
      Petonets.

      Elimina
  6. Veig que no pares. Jo estic una mica més mandrosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creguis Imma, perquè són coses que es fan aquí...Aquesta primavera no es pot pas dir que hagi estat molt en forma...De totes maneres la presentació del llibre del meu amic, també la farem a Cardona, que aquelles terres són una mica meves i ell hi havia fet de mestre, com que ma germana em farà de taxista...
      Petonets i somriures.
      Petonets.

      Elimina
  7. Se't veu radiant. Vist des d'aquí i amb tot aquest recull de fotos, ets ben bé com la guspira de la festa, enèrgica i alegre.
    Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Maijo, perquè són coses que les faig molt a gust...Moltes gràcies per les teves amables paraules, pensa que del què més vaig gaudir, va ser de la presentació de la festa de l'escola, doncs com que em diuen que ho faig molt bé i a mi m'agrada, cada any m'hi apunto...
      Molts petonets.

      Elimina
  8. aquestes coses ens fan viure molt més de 24 hores al dia.....Felicitats per tot

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Joan, són la sal de la vida sobretot perquè tampoc són cada setmana, sinó de tant en tant...Em va costar molt acostumar-me a parlar en públic, perquè era molt tímida, però ara ja en gaudeixo.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  9. una vida cultural molt intensa pel que veig....felicitats i a seguir tant culturalment viva !!!! enhorabona Roser!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, a la primavera sembla que surten actes culturals com les flors...Si fos molt sovint també cansaria.
      Moltes gràcies noieta.

      Elimina
  10. Hola M Roser.
    Gràcies per compartir aquestes activitats.
    No sabies que en pot petit i ha la bona confitura i tu ets molt dolceta.
    Petons desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Montserrat, per les teves paraules...També l'essència més perfumada i el verí més contundent, he, he...
      Molts petonets, guapa.

      Elimina
  11. Quantes activitats! Quina dona tan cultural estàs feta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això va com va, suposo que ara n'és l'època. Jo si em diuen de col·laborar i m'hi veig amb cor, sempre dic que sí, però no sempre m'ho diuen, que ja saps que als pobles es fan moltes "capelletes"...
      Petonets i somriures.

      Elimina
  12. Ai, M.Roser, tu sempre tan activa! Deu n'hi do, a quin munt d'actes i celebracions participes. I perquè "cultureta"? Penso que és CULTURA, amb majúscules i totes les lletres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis Glòria això perquè ho fan al poble i és més fàcil...Tens raó amb majúscules...
      Avui he anat al jutjat com a testimoni d'una senyora que va caure a les escales de sota casa meva i ho he trobat força interessant...Primer pregunten si jures o promets dir la veritat ( res de la mà a cap llibre) i després a peu dret amb un micro davant del jutge, has d'anar contestant les preguntes que et fan els advocats de les dues bandes. És la primera vegada que he anat a un judici I és divertit veure com el de la part contraria intenta fer-te caure en contradiccions...A mi m'agraden aquestes experiències i ja que aquest any no he pogut anar a la presó per culpa del bacteri dels nassos!
      Petonets Glòria.

      Elimina
  13. ¡Hola, Mª Roser!!!
    Vaya entrada más linda ésta he. Todo un festejo de de lujo, con esa presentación del libro que por cierto, tiene un bonito título, Esperar al alba" da ganas de ir a por el.
    No cabe la menor duda de que has tenido un precioso y ajetreado día de fiesta. Me alegra que haya sido un disfrute.

    Gracias por compartirlo con nosotros.
    Te dejo mi felicitación, mi estima y gratitud, por tu buen hacer y por dejar tu huella en mi puerto marinero. Sabes que tus letras son muy importantes para mí.

    Un abrazo grande y feliz semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Siempre es agradable colaborar con algun acto cultural, sobretodo si se celebran en mi ciudad.
      De los tres días el mejor para mi fue la presentación del festival de la escuela; llevo tantos años en ella, que és como mi segunda casa. Tu te vasa ver mundo y yo me quedo en casita.

      Muchos besitos y sonrisas de colores, amiga.

      Elimina
  14. En el teu cor hi nèixen flors a cada instant!!!

    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per comparar el meu cor amb un jardí florit! Espero que les flors siguin ben oloroses i de tots colors...
      Petonets i somriures.

      Elimina
  15. Caram, Roser, estàs feta tota una "mestra de cerimònies"! Ja t'imagino amb el micro imparable… hehe A mi em passa igual, quan em deixen parlar puc ser perillós (ep! no vull dir que tu ho siguis, eh? senzillament que n'hi ha a qui li fa cosa xerrar i a d'altres -com jo- que, de tant en tant, procurem estar més calladets…)
    Bromes a part, felicitats per la teva vitalitat i complicitat en aquestes iniciatives. Diuen molt del teu esperit col·laboratiu i del teu amor per la CULTURA (en majúscules o en minúscules és cultura al capdavall).
    Bona nit!!
    PS: Ets de Cardona o per allà? Jo sóc de Manresa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Has vist August, una que li agrada ficar el nas a tot arreu...Ara seriosament, quan és una cosa que es fa al poble i m'ho diuen , no dic mai que no.És que abans era molt tímida saps, però ara si em deixen un micro, tiro milles! Suposo que treballar a la radio, em va ajudar.
      Que`dius, ets de Manresa? Els meus orígens són una mica de galimaties.
      Jo vaig néixer a la Colònia Valls( Palà Nou), que aleshores era del municipi de Castelladral, però després aquest va ser absorbit per Navàs i al carnet consta que sóc filla d'aquí on curiosament, de més grandeta i vaig viure tres anys.
      Però fixat que la colònia era la meitat ( la meva)de Navàs i l'altre de Sant Mateu de Bages, però darrerament, tota és d'aquest últim municipi...Ja ho veus, però a mi se'm continua considerant ( a nivell de papers) de Navàs.
      Som del cor de Catalunya!!!
      Petonets.
      Elimina

      Elimina
  16. Quina vida més activa i plena tens!!
    Tal com he anat descobrint que ets, no és per casualitat que et reclamen per col.laborar en aquests actes.
    M'ha agradat resseguir-ho amb les teves fotos.
    Una abraçada molt forta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això va com va Montse, passa molt de temps que no faig res i de vegades amb un mes, se m'ajunten moltes coses...Amb el què més gaudeixo és amb la festa de l'escola, encara que sembli un tapet al costat del jugador de basquet, efecte visual, he, he...
      Molts petonets.

      Elimina
  17. Quantes activitats M. Roser, se't veu com les gaudeixes. Gràcies per fer-nos-en partícips amb aquest recull de fotografies. Aquestes festes culturals son boniques i interessants.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sinó m'agradés Anna, diria que no...El dia 19 presentarem el llibre del meu amic a la biblioteca de Cardona, que ja saps que són una mica les meves terres i les de la mare...
      Petonets també per a tu.

      Elimina
  18. Felicitats i gràcies per compartir he vist moltes cares conegudes,
    tant de bo algun dia vos puga abraçar a tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xelo, de veritat has vist cares conegudes? quina casualitat, ja em diràs qui...A mi també m'agradaria l'abraçadeta!
      Petonets guapa.

      Elimina
  19. Hola Roser, quina sort poder gaudir de tants actes culturals gratificants, i constatar que la gent del poble reconeix la teva vàlua i que compten amb tu a l'hora de fe coses com aquestes...! Omplen la vida, molt més que les grans riqueses materials.
    Són molt maques les fotos, i algunes ben divertides, com les del contrast amb els jugadors de basquet. Que per molts anys puguis repetir-ho, bonica!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades Montse s'ajunten moltes coses i després hi ha una temporada de sequera cultural...A més, de vegades també s'obliden de mi!
      Jo no m'hi trobo tan petita, però és clar, aquest vailet fa mig metre més que jo...
      Molts petonets , Montserratina.

      Elimina