Subscribe:

divendres, 12 de desembre del 2014

ANUNCIS

Des de fa uns dies, cada vegada que engeguem la tele, ensopeguem amb un seguit d'anuncis, que jo diria que són d'allò més immorals...Em refereixo als anuncis de joguines i no poso cap exemple per no fer propaganda. Segons el meu punt de vista, són molt negatius per els infants i un problema pels pares. Després escoltes: jo les vull totes!  jo més! no, jo més!...Estem creant petits monstres, futurs consumidors de coses banals i innecessàries.
I dic que són un problema pels pares  perquè, alguns, molts ben conscienciats, intenten ensenyar els seus fills a ser raonables  i fins i tot els ajuden a triar joguines que despertin la seva sensibilitat...Però davant d'aquest bombardeig, no hi tenen res a fer, perquè després a l'escola es crea una mena de competició de qui ha rebut més regals i com més sofisticats millor i que després quan s'acaben les piles, queden en un racó , sense que ningú se'ls torni a mirar i moltes vegades, els xiquets,  es diverteixen més fent cabanes amb les caixes... Val a dir que també hi ha els pares que ho potencien i es  prenen com una qüestió d'amor propi, el fet de poder presumir de fills carregats de regals!
En general aquest és un problema de tot l'any, aniversaris...
A Internet , es poden trobar molts llocs on es parla de quines joguines són més adients per la mainada, amb les quals poden jugar i al mateix temps desenvolupar les seves capacitats i sobretot, la seva sensibilitat. Però penso que no cal mirar enlloc, que per això tenim el sentit comú...(el menys comú de tots els sentits). I no hi ha com les joguines fabricades manualment reciclant tota classe de materials...

Aquí us poso uns quants exemples de joguines que es poden construir a casa, per exemple durant les vacances i els xiquets s'ho passen bé fent-les i després jugant-hi:

Amb cartons,
es poden fer una pila de coses.
La baldufa, de tota la vida











 - Mòbils( dels que no sonen) amb pinyes, petxines, picarols i llanes de colors.
- Joc de construcció amb envasos de iogurt.
- Telèfon amb envasos de iogurt o llaunes i un cordill.
- Joc de construcció amb trossos de troncs recollits al bosc.
- Cuc de pompós, amb llana de colors.
- Nines de llana i altres teixits naturals.
- Joc de bitlles amb ampolles d'aigua tenyida de colors, o amb sorra, llegums...
-" Memori" amb cartolines i fotos d'animals retallats de revistes o fotos de la família.
La llista seria inacabable...

I que consti que jo no sóc partidàries d' omplir els nens amb joguines dites didàctiques!!!
Les de sempre, son fantàstiques; pilotes , rutlles , bitlles, nines, trencaclosques,"hulahops", firetes i fins i tot , tiradors  sempre que siguin capaços d'una mica d'autocontrol... I es poden alternar perfectament amb les més actuals, ( maquinetes) ja que els temps canvien...I no ens oblidem dels llibres encara que no siguin una joguina!!!

Per cert m'encanta l'anunci d 'Ikea...
La millor demostració que avis i nets poden jugar amb les mateixes joguines ,
malgrat siguin dues generacions ben llunyanes en el temps...
Que divertit jugar amb la rutlla!!!


M. Roser Algué Vendrells

36 comentaris:

  1. Precisament ahir l'Assumpta feia un post molt relacionat amb aquest. I precisament també, ara fa una estona m'han ensenyat l'anunci d'Ikea del que suposo que parles. Molt maco, però buscant la llagrimeta fàcil, cosa que no vol dir que no tingui raó amb el que conclou.

    Tal com li vaig dir a l'Assumpta, és cert que som consumistes, i que els nens volen més i més, i que els pares ho donen tot, però no sé jo si és patrimoni de la generació vigent. Jo tenia un munt de regals de Reis quan era petit, un no parar. Ho demanava sempre tot i només van deixar de portar-me l'Scalextric, de tot el que vaig demanar. Un cop gran, penso que sóc estalviador, que no compro coses inútils només pel fet de comprar, almenys per mi, i només malgasto en llibres, que comptat i debatut, tampoc està tan malament. No penso que creem més monstres dels que es feien a la meva generació, però després cada nen o nena ha de saber com tornar-se quan es fa gran. Important ensenyar-los el valor de les coses, encara que els ho donis tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No l'he vist aquest post de l'Assumpta, però sempre solem estar d'acord...A veure XeXu, tos es anuncis estan fets per tocar la fibra al futur comprador, però alguns són de jutjat de guarda, però d'altres com aquest, penso que fan pnsar i això ja és important...
      Pel què jo recordo, abans la mainada tenien una part molt petita de joguines, comparat amb els xiquets d'ara, com a mínim als llocs on jo vaig viure i si et parlo de mi, quatre cosetes mal contades, però com que sabíem la situació familiar tampoc demanàvem més, i de gran, he procurat no comprar més del necessari, ( amb algunes excepcions),
      Tens raó que l'important és ensenyar el valor de les coses, però potser cal donar exemple; no estic d'acord amb això de donar-los-hi tot, perquè les coses materials moltes vegades intenten substituir el què no tenen i nosaltres si que teníem, molta més dedicació dels pares...
      Bon vespre XeXu.

      Elimina
  2. Jo, enguany, no sé què demanar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar, segurament ja deus tenir de tot, he, he...Demana llibres que sempre són un bon regal!!! I si no t'has portat bé, potser tindràs una bona dosi de carbó...
      Petonets.

      Elimina
  3. Està molt bé que aprenguin a valorar les joguines! I fins i tot a fabricar-se-les ells mateixos. Recordo que quan era petita em feia il·lusió jugar amb coses antigues dels avis, però també em feia il·lusió que em portessin una nancy que ballava i que anava vestida com una estrella del rock. La meva opinió, és que més que l'objecte en si el que cal és aprendre a dosificar les joguines i fer que el nen les valori i les cuidi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que hi ha d'haver un equilibri, tampoc és qüestió de deixar-los sense res, ja que no podem pretendre que se sentin marginats en la societat que els ha tocat viure, però tot té un límit...He vist criatures que passat festes tenen autèntiques botigues de joguines a casa i després, juguen amb els embalatges. Per exemple, als meus renebots, jo no els compro joguines, que ja en reben per totes bandes només llibres i estan prou contents, perquè procuro assabentar-me de quins els agraden. Penso que només cal aplicar una mica de sentit comú (?)...
      Petonets, Sílvia.

      Elimina
  4. Si els reis (o el Tió) no duen a la canalla tot el que demana, aprendran que quan siguin grans, no es pot tenir tot. Ni iots, ni cotxes esportius ni tablets de darrera generació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també penso així, perquè si creuen que a la vida aconseguiran tot el què volen sense esforç, no sé pas quina educació estem donant a la mainada...Però és clar primer hauríem de conscienciar alguns pares, perquè n'hi ha que ja ho fan bé!
      Petonets, Xavier.

      Elimina
  5. M'agrada l'anunci d'Ikea... I crec que té prou raó...

    Això que explica en XeXu, m'ha recordat el meu fill, quan era petit sempre demanava moltes coses, n'aconseguia moltes, però no pas totes. Semblava que no havia d'estar mai content de tant que demanava, peró n'estava, tot li feia il·lusió i de gran, és una de les persones més austeres que conec...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest anunci ens està demostrant que per vendre també es pot fer d'una manera ètica...
      Perquè vosaltres hereu uns pares conscienciats, que intentàveu que valorés les coses, i no comprar per comprar i com tu mateixa dius, estava content amb el què li tocava i ara suposo que us ho deu agrair...
      Petonets, Carme.

      Elimina
  6. Jo de petita era molt feliç amb pocs regals, igual que amb la poca roba que em compraven de rebaixes. A vegades es regala molt perquè justament no es pot estimar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo també ho era de feliç amb les quatre cosetes que ens regalaven, i si parlem de roba, estrenàvem un vestit l'any que servia per l'estiu, però també per l'hivern amb una samarreta gruixuda...Malament si em de substituir els sentiments per regals...
      Petonets, Helena.

      Elimina
  7. Estic amb la Carme, l'anunci d'Ikea em sembla genial. A vegades els menuts valoren més coses menys materials, però clar si els hi posen amb safata...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que els pares a més d'estimar els fills també els han d'educar i aquestes festes són una bona ocasió perquè els ensenyin a valorar les coses , a compartir...Una bona manera és predicar amb l'exemple!
      Petonets, guapa.

      Elimina
  8. Què bonica la foto, Roser! :) M'encanta.

    I estic d'acord amb el que dius, eixa competició per omplir als nens/es de regals no té cap sentit, si en el fons totes les persones, grans i petites som molt senzilles a l'hora de divertir-nos, un altra cosa és l'obsessió eixa per consumir i consumir i consumir... per a res.

    Un abraç ben fort :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, és una constatació que diferents generacions, poden jugar amb les mateixes joguines...
      M'alegra que estiguem d'acord , Ximo i tens raó, no ens calen grans coses per divertir-nos, ni fer grans dispendis i els infants poden jugar amb coses ben senzilles , fent servir la imaginació...Aquests dies el consumisme sembla que sigui una obligació i no ens hem de deixar enredar!
      Petonets, Ximo.

      Elimina
  9. La meva filla té molt present que els reis no li porten tot el que demana i de vegades, fins i tot, li canvien una joguina per una altra. Ho accepta bé i raona el motiu. No crec q sigui culpa de la publicitat, encara q ajuda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tens una filla amb molt de sentit comú...Culpa només de la publicitat no, penso que els primers són que han d'intentar educar els nens amb un bon criteri a l'hora de consumir, però de vegades no els ho `posen gens fàcil...
      Petonets, Loreto.

      Elimina
  10. Hola M. Roser, m'ha agradat molt llegir-te i llegir-vos, i estic d'acord amb tot el que heu dit. Jo crec que una de les coses positives que tindrà aquesta crisi és que tornarà a racionalitzar alguns aspectes que havien sortit de mare, com aques excés de regals a la mainada. I possiblement es tornarà a donar més importància a altres valors, més que al consumisme pur i dur.
    Recordo que de petita un dels entreteniments que més m'agradaven eren les nines de retallar; m'hi passava hores i més hores, fent volar la imaginació. I era un joc ben senzill i encara més barat. Ara sembla que han desaparegut de les botigues...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. Tan de bo tinguis raó, Montse i les coses tornin una mica al seu lloc...Ara jo ja començo a veure mogudes de paquets o sigui que haurem d'anar canviant de mica en mica!
    Ai sí, jo també me'n recordo i ens ho passàvem molt bé i estaven l'abast de tothom...Fa molt de temps que no n'he vist.
    Petonets Montse i bon diumenge.

    ResponElimina
  12. Jo penso que cada vegada més pares compren només un parell o tres de joguines pels fills, però es clar llavors hi han avis i tiets i en tenen moltes, que aviat arraconen i a vegades juguen amb capses i coses que es munten ells. Mol bona l'exposició de joguines que es poden fer a casa.
    Una abraçada M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó Anna, jo ho veig amb els meu renebots, que el pares no es passen gens, però és el què dis tu, el tiets, els avis, els amics dels pares...Sobretot el nen, que per part del pare tenen una família bastant llarga, fa una aglomeració de joguines que és massa i total el què dis tu, en fan cas , quatre dies...Per si de cas, jo mai els en compro, a mi em toca llibres!
      Petonets, Anna.

      Elimina
  13. Hola M Roser.
    ¡Felices Festes!
    Perdona que tardi a entrar en el blog.Aquests días duc moltes activitats.
    Completament d´acord amb tu.
    De vegades,hi ho dic per la neva neta, l´omplen tan de coses que ja ni hi ha temps per jugar amb tot.
    I jo penso que la felicitat esté més en les coses sensilles i ho saben apreciar més.
    M´encante com ho expliques.
    Mira jo quan vaig en el autobús, que m´agrada molt, doncs sempre porto un llibre i sentada el vaig llegin, i si miro esquerra i a dreta veig a la gent aamb els móvils i el wasaps.Que cadasqu´u que faci el que vulgui, pero el meu móvil es dels antics i de vegades encare m´el deixo a casa, ja, ja...
    Doncs, també veig a criatures amb els wasaps.I penso això sera bó per le salut.Al final semblarem robots.
    Reb molts petonets desde Valencia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montserrat, no t'amoïnis, que va molt bé això d'estar ben activa. Jo aquests dies estic una mica empiocada i em sembla que aquesta setmana hauré de fer festa de l'escola,,,Una grip intestinal m'han dit, vesper, on i fa tres dies que gairebé no menjo!
      M'agrada que estiguis d'acord amb mi en això de les joguines, jo només els compro algun llibre, que sinó entre el tió, el Pare Noël i els Reis, sembla que hagin posat una botiga...I és que jo penso que nosaltres gaudíem més ambles petites coses, que ara amb tanta parafernàlia...
      Molts petonets, tu també.

      Elimina
  14. completament d'acord amb l'escrit !!!!
    com a nena de postguerra, les pinces de la roba, els retallables, les xapes... tot era prou bo per entretenir-nos, no feia falta més...
    ara sembla que tot ha sortit de mare, i quan neixen ho fan ja amb l'ordinador la bicicleta, el mòbil i la tablet...
    el que sempre vam tenir la meva germana i jo, era un llibre de Folch i Torres, escrit en català... era la única manera d'aprende'l.

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules...Suposo que les nenes de la postguerra ho tenim molt clar, malgrat tot, érem més felices que les criatures d'ara, que sempre s'avorreixen, encara que estiguin envoltades de joguines; la paraula avorriment no formava part del nostre vocabulari...
      De més grandeta també tenia les pàgines viscudes d'en Folch i Torres, però de més petita ni això!
      Petonets, festius.

      Elimina
  15. Ens tornem objecte, Roser.
    Ell és el que mana.
    Cap a on?
    On anirem a parar?
    (m'ha quedat carca, i no ho volia)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai no , Jordi, jo no m'hi vull tornar objecte...M'agafo ben fort als sentiments perquè em protegeixin!
      Carca? i això què és?
      Petonets, Jordi.

      Elimina
  16. Més que la joguina en si, crec que el més important és jugar amb els nens. Darrerament amb tant "estrès" els pares juguen poc amb els seus fills.
    Quan era petita jugava amb pedres, terra i aigua i em sentia molt feliç, sobretot quan podia compartir jocs amb més nens o amb la meva àvia.

    Aferradetes!!☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat Lluneta els xiquets agraeixen molt que els pares juguin amb ells, però si precisament els omplen de joguines, és perquè no tenen temps per fer-ho...Jo recordo que de petita, jugàvem tota la família a jocs de taula, al parxís , la oca. a cartes i ens ho passàvem molt bé...
      I també jugàvem a fer figuretes de fang, i em tot el què la natura ens proporcionava...
      Petonets, bonica.

      Elimina
  17. Tens tota la raó, Roser. Amb aquest reguitzell de joguines, els nens han de crèixer per força. A banda d'això, l'acudit o la realitat de què res com una capsa de cartró perquè un nen s'ho passi bé, és autèntic. Comprovat. Llàstima que a vegades ens fa por fer diferents als nostres fills i no comprar-los-hi allò que tenen els seus amiguets, amb què els bombardegen a tothora. Per molta voluntat que hi posis, sempre hi acabes caient. Ai, si tornéssim a nèixer... Petonàs, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és ben veritat això que dius de les caixes de cartó, Teresa...Amb un cordill tenen un cotxe un camió, si són grosses en fan cabanes...Suposo que caldria mentalitzar els pares i si no fan cas, una bona estirada d'orelles, sort que veig que ja n'hi ha que encara tenen sentit comú! Recordo dir a la gent molt gran: misèria haurien de passar, aleshores valorarien més les coses...L'ideal és que ho facin sense la misèria!
      Petonets, guapa.

      Elimina

  18. La meva família materna era una família de joguinaires. En podria fer un seminari de com ha canviat el món dels joguets, aquesta última paraula a reivindicar.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Jordi, en deus saber un niu, tu no devies tenir problemes, potser te'ls feien provar i tot...I tant que ha canviat, tot i que hi ha una certa tendència a recuperar joguets antics. No sé perquè em passat de joguets a joguines???
      Petonets que venen jugant, cap el Far

      Elimina
  19. Portes tota la raó M. Roser, avui dia l'infant que no rep un munt de joguines sembla que no és res i encara em cabreja més que no afavoreixen l'ús de la imaginació ni el pensament. Així a l'escola ens trobem que cada vegada ens costa més fer als alumnes utilitzar el pensament per resoldre les seves dubtes i els seus problemes, estan convençuts que tot se'ls ha de donar resolt i fins perden la necessitat de manipular. Per això crec que la millor joguina d'ara és el que es trenca, així aprenen a donar-li vida al andròmina.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo Alfons que els que treballem ho hem treballat amb nens i nenes, ho tenim més clar...I trobo que sinó utilitzen la imaginació i el pensament pels jocs, tampoc ho sabran fer a l'hora de resoldre qualsevol problema escolar, cada vegada s'esforcen menys per enfrontar-se a qualsevol situació...
      M'ha fet gràcia amb això que la millor joguina és la que es trenca, aleshores en tindran més d'una i potser sí que estimularà la seva creativitat.
      Petonets.

      Elimina